Avaluació de l'asignatura

Aquesta ha sigut una assignatura que ens ha ajudat a obrir nous horitzonts i hem llegit i analitzat informacions de tot tipus referents a l'educació que han fet que la entenguem d'una forma molt més ampla.

Potser, no ens haguèrem plantejat moltes de les coses que ens han sigut transmesses en aquesta assignatura, ja que no havíem cursat ninguna pareguda fins ara.

Considere que és molt important la part pedagògica en una disciplina com la del treball social, i molt olvidada en el currículo del grau. Ja que falta molta part d'educació i cal que siga un dels continguts clau des del meu punt de vista, ja que en el nostre futur treball tractarem constantment amb persones, i per tant necessitarem estratègies comunicatives i pedagògiques per aconseguir que siga eficaç la nostra intervenció i fer un diagnòstic i un seguiment adequat. 

Analitzar tant a fons l'educació reglada i els diferents enfocaments que hi ha de la mateixa m'ha paregut de lo més interessant que s'ha tractat, ja que és un tema que tots i totes sabem i coneixem però que no es parla massa. 

He comprés millor que mai la importància que té l'educació en qualsevol tipos de societat, i més en la nostra, suposadament democràtica i on les persones deurien actuar lliurement i de manera crítica. Per no perpetuar un sistema que oprimeix i que no deixa avançar a la major part de la població. 

Per últim, comentar que el que vam tratar a classe sobre la veu de la joventut actualment també me va agradar molt, ja que es de veres que assumim eixe paper sense preguntar-nos massa per què ocupem ixa posició dins de la societat, que no ens valora ni ens reconeix com a ciutadans de ple dret. Des del meu punt de vista és una estratègia més del sistema per amagar realitats i acallar opinions que no tinguen pes i per tant no siguen escoltadaes i no influèncien a la resta de societat. 

Apuesta situació és necessari que cànvie amb polítiques que apliquen els poders públics, han de crear espais d'intervenció i participació així com aplicar polítiques actives de visibilització positiva de la joventut com a ciutadans i agents actius de transformació.

II Congrés Internacional de Treball Social

Aquest congrés és un espai de trobada i d'inercanvi sobre les pràctiques, metodologies, coneixements e investigacions en Treball Social, que té l'objectiu d'enriquir la pròpia disciplina, fer-la evolucionar i ficar en comú aquelles experiències per que els professionals mai deixen d'aprendre i formar-se, al igual que els futurs treballadors i treballadores socials, així com els propis docents que s'encarreguen d'aquesta formació i que per tant és necessari que se renoven igualment.

Cal destacar que és la segona volta que es realitza un congrés en Espanya de caire internacional, però ja s'ha fet onze voltes de manera nacional. En aquest cas va ser en la Universitat de La Rioja, més concretament a Logronyo.

Tracta temes com la transdisciplinarietat, la investigació i la qualitat educativa configurant un espai de reflexió, aprenentatge i reformulació de totes aquelles qüstions relatives a la professió. 

Aquesto congrés va incloure ponències, taules redones, grups de treball, activitats paral.leles d'acció i transformació social... Els que hi vam assistir vam poder anar només a certes activitats que ens interessaven més, ja que hi havíen prous que es solapaven.

Com que vam anar en grup, els integrants de l'Assemblea Taronja de Treball Social (Atts), vam poder dividir-nos per assistir a totes aquelles o quasi totes aquelles ponències que ens interessaven per després explicar-nos-les entre totes nosaltres i tindre idea de tot allò que no havíem pogut veure en primera persona.

Aquest congrés va dirigit a qualsevol perfil relacionat amb la disciplina del Traball Social, ja siga professorat, investigadors, estudiants, professionals, responsables tècnics i polítics de serveis d'intervenció social i qualsevol persona interessada en qualsevol d'aquests temes.

Hem conegut moltes experiències de treball social de desenvolupament comunitari, ens han parlat molt de transdisciplinarietat, de la importància de tindre una visió holística de les coses, la importància de crear xarxes entre els diferents agents de canvi social...

Des del meu punt de vista i tenint en compte la poca varietat d'idees i plantejaments que sen's presenten a la Universitat en el nostre dia a dia he de dir que aquesta m'ha paregut una de les experiències més enriquidores des que vaig començar a estudiar aquesta carrera.

No sols he aprés quantitat de coses noves, sinò que he conegut a gent que defén realitats de la disciplina molt diferent, he escoltat debatir a gent que tenia idees que mai havía sentit i m'han fet reflexionar i plantejar-me d'altra forma el Treball Social.

A banda, hem fet contactes amb gent que pertany a diverses associacions i grups que ens interessa com treballe i que ens agradaria que vingueren ací per poder compartir les seues experiències amb la resta de companyes i companys de Treball Social, és una de les tasques que ens proposem des de l'Assemblea Taronja, ja que realitzem activitats autoformatives obertes a les que poden acudir qualsevol persona.

En definitiva, han sigut tres dies molt intensos que repetiria, molt enriquidors i que m'han fet tornar a creure en un Treball Social crític i transformador que té el poder de canviar coses en la societat.

10 de març. Ciutats educadores

Durant la classe hem estat comentant l'article de Mireia Civís, La ciutat educadora i els projectes

educatius de la ciutat. Partim de la idea de que la configuració de la ciutat, la ciutat en si mateixa, pot ser un element educador en l'àmbit informal. Les possibilitats educatives de la ciutat tenen dimensions diferents:

• La ciutat com a contenidor de recursos educatius. La ciutat educadora com estructura pedagògica estable formada per institucions. Concentra  els diferents recursos educatius com ara escoles, museus, associacions culturals, etc.
• La ciutat com a contingut educatiu en si mateixa. És a dir, tothom aprèn de la ciutat en el seu procés de socialització, coneix els seus diferents espais, carrers… aprenem a moure'ns per ella, a fer ús dels serveis que ofereix, a relacionar-nos amb la gent.
• La ciutat com agent educatiu. La ciutat, el medi que ens envolta, genera aprenentatge al voltant de la cultura, les diferents formes de vida, normes, actituds socials… de manera que el carrer es converteix en una mena d'escola de vida. La configuració dels espais de la ciutat com ara places, bancs, carrers… la seua distribució configurarà l'educació. En aquest punt cal incidir en la importància dels espais de trobada, si aquests es limiten a centres comercials, el missatge educador gira entorn del consumisme.En aquesta línia veiem propostes molt interessants com: abierto hasta el amanecer on es posa a disposició dels joves espais públics en hores nocturnes, buscant canviar les dinàmiques d'oci nocives (com el botelló).

Vista la funció educadora de la ciutat, ens adonem de la seua importància en l'educació i les formes de vida de les persones. Als Projectes Educatius de Ciutat, es tracta d'utilitzar la ciutat com a ferramenta educativa, transformant-la i adaptant-la a les necessitats de la població, buscant sempre la participació ciutadana. A continuació deixem el vídeo que hem vist a classe com a exemple d'aquest tipus de projecte, ja que pensem que reflecteix molt bé la idea.

Com a treballadores socials deuríem conèixer millor aquest tipus de projectes que ens ajuden a obrir la ment i les possibilitats d'actuació. Un projecte educatiu exitós pot aconseguir que una ciutat sigui un espai net, amb recursos, espais i activitats participatives per a totes les persones de totes les edats. .Per a què açò sigui possible cal coordinar i treballar en equip amb diferents professionals i institucions.

Ciutat educadora. Méxic

En aquesta classe havíem d'elegir un projecte que ens pareguera interessant quant al tema de les ciutats educadores.
Ens va agradar el projecte de Morelia a Mèxic.

“Promovent la Cultura de la
Pau a través de la Carta de la
Terra” sorgeix amb la intenció
de fomentar relacions més
sanes de convivència entre
les persones i de respecte del
medi ambient

Aquest projecte consisteix en treballar amb les i els joves de la ciutat, basant-se en "La Carta de la Terra" per tal de sembrar noves actituds, esperances i exemples d'integració perquè els i les joves absorbisquen aquests comportaments i els reflecteixen en la seua vida diària.

Els/les xiquets/es tenen entre 13 i 17 anys, ja que és l'edat on comença una persona a construir els seus valors i principis, i a causa de la delinqüència i la violència a Mèxic és important guiar un poc als més menuts per tal que puguen aconseguir un mínim de nivell crític per a decidir clavar-se en aquest món.

Per altra part, també ens pareix interessant el fet que la metodologia utilitzada es base en una intervenció socioeducativa d'acompanyament, ja que ho relacionem directament amb el Treball Social.
En aquesta intervenció primer es va fer un diagnòstic de la comunitat amb preocupacions i esperances per tal de comprendre'ls millor. També es van organitzar activitats de sensibilització on podien participar tant els joves com les famílies i professors/es per tal de promocionar el respecte al pròxim i a l'entorn.
Aplaudim seguidament, les accions comunitàries que van dur a terme els i les joves com reforestació, murals col·lectius sensibilitzadors o jornades de neteja.. Joves que més tard es va fer una gran quedada per a conéixer's.
És de destacar aquest projecte, ja que la mateixa comunitat treballa per ella i pel seu entorn, donant com a fruit d'aquest un grup de joves formats i sensibilitzats per a dur a terme activitats d'integració veïnal, revaloració i recuperació d'espais públics als seus carrers. S'ha constatat que la violència ha disminuït.
Destaquem també el que es tinga en compte la importància del medi ambient i la repercussió d'un mal ús d'aquest a les vides i els drets de les persones. Les persones també s'han de treballar a elles mateixes però no oblidar-se de l'entorn.

Aquest és un bon exemple dels resultats de les ciutats educatives, i de la importància de recuperar el treball comunitari i d'acompanyament per tal de reforçar les carències necessàries i que la mateixa comunitat estiga capacitada per a seguir formant-se sensibilitzant i millorant.

"La mayor señal de éxito de un/a professor/a es poder decir : ahora mis alumnos/as trabajan como si yo no estuviera"

Maria Montesori          

3 de Març 2016. VAGA ESTUDIANTIL

El dia 3 de Març no va hi haure classe perquè les i els estudiants vam fer vaga.

La vaga es convoca en primer lloc contra el masclisme i la precarietat, tant dins com fora de la universitat.
També exigim la reducció de taxes a la universitat, una participació democràtica a la institució universitària, la promoció d'espais alliberats i la paralització definitiva de l'EU 2015-2020, 3+2 i la LOMCE per tal de defensar una universitat lliure de precarització.

Perquè no té sentit seguir defensant les polítiques socials de les elits, ja que estan dissenyades per mantenir el correcte funcionament del sistema capitalista i patriarcal, i aquests són la garantia dels seus privilegis. Privilegis que ens oprimeixen, especialment a les dones.

Per aquesta raó pensem que ens hem de posicionar amb les i els oprimits/des per tal de juntes tombar aquestes estructures que alcen el sistema i lluitar pels drets de totes les persones, exigint com a estudiants i dones els nostres també.

Pensem que el Treball Social i també el Grau de Treball Social, especialment, no es pot entendre sense un apropament al carrer per conéixer els problemes de la realitat i dur a terme una reivindicació, en aquest cas, a través del nostre dret a vaga i a manifestació, drets

que veiem cada volta més criminalitzats i, amb la nova llei mordassa menys lliures.

Com a estudiants de Treball Social ens neguem a entendre el Treball Social com una forma passiva en la societat, som agents actius, creguem en un Treball Social crític, feminista i anticapitalista, que no pot quedar-se inactiu veient com les estructures opressores ens retallen els drets i la dignitat a totes les persones, i que entén l'educació, i la cooperació amb la comunitat com una ferramenta important per a tombar-les.

Defensem i defensarem a les persones, com a ciutadanes, com a estudiants i com a professionals, tant al despatx com al carrer.

EDUCACIÓ SOCIAL; INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA: conceptualització, perfils i contextos d'intervenció (FORO)

En aquesta classe del 19 de febrer vam llegir i debatir mitjançant el foro del text “Educación social. Intervención Socioeducativa: Conceptualización, perfiles y contextos de intervención”, un text que tracta el tema de la interdisciplinarietat necessària amb els professionals de l'educació social, ja que desde la seua disciplina i perspectiva l'educació és la part més rellevant i realment no es pot fer una intervenció sense component educatiu. Per tant, cal que posem en comú els objectius i treballem en conjunt per assolir-los.

Es van crear vàries línies de debat sobre diverses qüestions, en primer lloc, la igualtat i la necessitat de cambiar la societat desde l'educació encara que no soles des d'aquesta, però sí que coincidim totoes en que és una de les formes més efectives de produïr un canvi efectiu i que evolucione amb el temps. També cal dir que cal que s'implemente en l'educació no formal per a que el canvi es produisca.

En segon lloc, si la intervenció socioeducativa és útil en el Treball Social, les conclusions són clares en aquest cas, és imprescindible i va necessàriament unida a la pràctica professional de les i els treballadores i treballadors socials.

Es va crear una línia de debat també sobre el paper de l'educació i la funció de la mateixa, ja que per una banda la societat demanda objectes no pensants per fer-la funcionar tal i com la entenem actualment i per altra banda l'educació s'entén com una eina de afavoriment de l'existència de subjectes pensants que puguen assolir coneixements per ells mateixos i elles mateixes i es puguen desenvolupar de la forma més lliure possible.

Homeless

 

        Homeless es el títol d'una obra de teatre que va ser representada a la Facultat de Ciències Social per un col·lectiu de persones que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. Pren el nom de "sense sostre" perquè transmet un missatge sobre la pobresa i sobre les diferents reaccions que te la societat a aquesta a més de convidar a la gent a reflexionar sobre aquest tema. L'obra va ser breu però al finalitzar es va deixar un torn per a que la gent que havia vist l'obra poguera preguntar, opinar o comentar el que volgueren sobre el teatre.


A la primera part de l'obra es pretenia mostrar als espectadors les diferents d'actuar davant d'una situació de pobresa, és a dir, hi havia segut a un banc un home adult, pobre i sòl i van tractar d'ensenyar-nos com es comportarien les persones davant d'aquesta situació. D'aquesta manera vam poder observar tres actuacions diferents entorn a l'home. En primer lloc estava la figura d'una persona que ajuda, col·labora o atén a un home pobre solament durant un moment o instant de la seua vida, però que n'està segur que ha contribuït i ha afavorit la millora de la situació de l'home pobre. positivament a de l'home. En segon lloc es troba la reacció de fàstic, és a dir, una mescla de por i angoixa a aquella persona desconeguda de la qual la societat ha creat falsos estereotips i que condueix a conductes tant irrespectuoses com aquesta que es va representar. En últim lloc estava la persona que passa per davant o s'asseu al costat d'aquests però no se n'adona de la seua presencia o no li presta atenció i per tant s'ignora a la persona que es troba en una situació de pobresa, com si no fora ningú.

A la segona part de l'obra es va canviar la situació de l'obra i es va centrar en un altre aspecte molt conflictiu i debatut respecte al tema de la pobresa. Es presentava una situació de poder, riquesa i fortalesa d'una dona que una vegada cada setmana o més, convidava a una persona pobra a menjar, endreçar-se i dormir a sa casa per millorar la seua imatge. La sorpresa arribava quan ella observa que la persona pobra que rep va ben pentinà, amb la roba neta i sense fam i li sembla un fet totalment impossible. El que anima aquesta segona part es a reflexionar sobre aquelles persones que manquen de recursos i es troben en risc però que no han perdut l'esperança, segueixen buscant treball, tractant de no trencar les relacions personals i segueixen lluitant.

Al finalitzar l'obra es va obrir un torn per a parlar obertament, comentar i preguntar i el mateix va ocórrer a la classe d'educació social. Les persones van comentar allò que els va semblar interessant o allò en que ho podien relacionar i també van realitzar preguntes als actors i al educador social de l'organització. La conclusió a la que vam arribar es que s'està invisibilitzant aquest col·lectiu que per desgràcia cada vegada es més gran i que a part de la situació que sofreixen moltes vegades a més son víctimes d'agressions verbals i inclús físiques per no pertànyer a la societat acomodada a la que tant estem acostumats. La ignorància i/o rebuig a aquestes persones que per motius aliens a nosaltres es troben en risc d'exclusió social es produeix per l'egoisme de la societat que no es capaç de veure mes enllà dels seus peus i prefereix quedar-se al marge en aquestes situacions. Ningú té el poder de jutjar les causes que els han dut a eixes circumstancies sinó el que deuríem fer es tractar d'arreglar aquestes situacions. D'altra banda tots hi vam estar d'acord en que les actuacions grosses deurien de fer-se des del govern per evitar que cada vegada més gent es veja al carrer, buscant-se la vida i sense recursos per tractar de fer front a la situació de vulnerabilitat. Així doncs, podem dir que el canvi comença per nosaltres amb xicotetes accions però es urgent que acabe amb mesures i reformes per part de l'estat que valoren la situació actual respecte aquest tema i li done solucions.

Primera setmana, introducció al concepte d'eduació.

¿Què és l'educació? 

Etimologia: del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure".


Definició RAE:
1. f. Acció i efecte d'educar.2. f. Criança, ensenyança i doctrina que és dona als xiquets i als jóvens.3. f. Instrucció per mitjà de l'acció docent.4. f. Cortesia, urbanitat.

A partir d'una pluja d'idees ens adonem que el concepte és molt ample i hi ha diversos punts de vista al respecte. De forma general podem dir que és un procés complex i dinàmic d'ensenyament i aprenentatge d'una persona, necessari per a què aquesta es desenvolupe correctament a la nostra societat. És a dir l'educació és una necessitat, un element fonamental de la socialització, "completa" l’ésser humà. 
Plantegem la pregunta: L’educació sempre és bona? 
Tipus d'educació: 

• Educació formal. Reglada, per obtenir titulacions oficials, context de l'educació escolar. 

• Educació no formal. Formació i educació sense un reconeixement formal, fora de l'àmbit escolar (les institucions, entitats, associacions i altres agents que ofereixen). Exemple: esports.

• Informal. Procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influències de la vida diària i el medi ambient... Exemple: medis de comunicació.

"El niño salvaje"
 
Paulo Freire: Pedagogia del oprimit
Es proposa que la relació entre educador i educat canviï, s'alliberen les dues parts, creant una relació entre iguals on hi hagi feedback. L'objectiu principal és que els individus siguen capaços de veure el món per ells mateixos, que reflexionen sobre aquesta visió i arriben a conclusions pròpies i no imposades. Pensament lliure, autònom. Solament quan la persona és capaç d'entendre la seva realitat, és capaç de transformar-la.




Quan parlem d'acció / intervenció educativa ens referim normalment a accions amb vessant social que tracten de prevenir la segregació, millorar les circumstàncies dels infants en situació de risc social... Cal ser conscient que es relacionen els educadors, la societat i les institucions de forma que en tot procés educatiu hi ha elements d’intervenció social, i elements educatius en tot procés d’intervenció social. Per açò és important introduir assignatures d'educació en disciplines socials i a la inversa.




No podem negar que l'educació està carregada de moral, creences, perspectives... com hem comprovat a la pluja d'idees cada persona entén una cosa per educació. Per tant es pot dir que l'educació siga bona o no, mai serà neutra. Des del nostre punt de vista, considerem que l'educació ideal seria aquella que es centrara en potenciar les pròpies capacitats de les persones, més enllà d'introduir coneixements en elles, una educació més lliure que promocione el pensament autònom. 

Encara que l'educació siga un procés que és dona al llarg de tota la vida humana aquesta és de vital importància als primers anys de vida, on el nombre de interconnexions a les neurones és major.

Reflexionem sobre la película i la importancia de l'educació els primer anys de vida. En aquest cas no s'ha donat la educació ni la escolaritazació del nen i per tant aquest no sap actuar a la societat complexa a la que el llancen. Volem apuntar que ens semblen durs els mètodes i les tècniques violentes que s'utilitcen per tractar d'educar al nen. 

Analitzant fragments de l'obra de Freire s'adonem que coincidim en les idees principals. L'educació no deu ser un procés unidireccional, on el mestre, l'educador, el subjecte, transmet coneixements als alumnes, els educats, els objectes. En aquesta modalitat d'educació (a la que l'autor anomena bancaria) els continguts es dipositen a les persones sense que aquestes els reflexionen, els admeten sense qüestionar. La conseqüència és que es crea passivitat, tendència a l'adaptació i anul·lació de la creativitat.

Per a nosaltres, futures treballadores socials amb esperança de canvi, és molt important aquest referent. Per una banda perquè recolza la creença en les persones i les seves capacitats. Per altra perquè ens recorda la postura que hem de tindre a les intervencions. No hem de caure en la figura d'opressors i imposar a la gent el que ha de fer i el que no ha de fer, hem de capacitar, conscienciar, ajudar a les persones a que miren la realitat per elles mateixes, animar-les a treure les seves habilitats i creativitat per treballar en conjunt per un canvi.