Mostrando entradas con la etiqueta conceptes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta conceptes. Mostrar todas las entradas

8 d'Abril. Anàlisi del context i projecte d'educació social

        


        L'últim dia de classe, el 8 d'Abril el vam utilitzar per avançar i plantejar el projecte d'educació social i preparar el que posteriorment hem de desenvolupar.

       A la primera part de la classe, el professor ens va explicar amb un poc més de profunditat l'anàlisi del context perquè posteriorment sabérem realitzar-ho en el nostre projecte d'educació social. Si parlem de context, podem diferenciar dos tipus de context diferents que són independents i poden aparéixer o no en un projecte, de forma conjunta o separats depenent de les característiques de cada projecte.

        Podem observar el context de la comunitat que fa referencia als diversos col·lectius, poden donar-se per trams d'edat (menors, dones, majors...), per característiques socials i culturals com poden ser persones immigrants o grups que tenen unes determinades percepcions socials. I junt amb aquest es troba el context del territori que fa referencia al lloc on viuen els diversos grups als quals va dirigit el projecte. Pot tractar-se d'un barri o districte, un poble o ciutat o una comarca i regió i és interessant definir les característiques que presenta com els equipaments, instal·lacions, espais, l'historia, les xarxes associatives, entitats comercials, les relacions....

       D'altra banda es troba el context institucional que apareix si es du a terme conjuntament amb l'administració, una associació, fundació o empresa. Aquest es refereix als equipaments, els espais, als objectius, la naturalesa, el marc institucional, la perspectiva política i cultural, el finançament i les activitats dutes a terme fins al moment de l'estudi.

       A més, ens va donar un llistat de les errades que es produeixen amb més freqüència quan s'analitza el context i on podem destacar la rellevància de la informació i el fet de demostrar el que és evident, també l'eliminació del discurs de la població i el fet de parar el diagnòstic en el temps i reprendre'l una vegada finalitzada l'acció.

       Per finalitzar aquesta primera part, vam parlar dels diferents moments que es donen en
aquest anàlisi i els va explicar breument amb els objectius i les tècniques de cadascun. En un primer moment es dóna la descripció per saber els recursos humans i materials que hi ha i totes les carències que manquen i per a això s'utilitza entre altres l'anàlisi de documents, entrevistes i qüestionaris i l'observació. Després es dóna pas a la percepció social per a conéixer el que pensen aquelles persones implicades en la seua realitat mitjançant els grups de discussió, entrevistes obertes i altres. La interpretació es dóna a continuació per a conéixer perquè la realitat és així i fer una lectura critica i també per aconseguir una presa de consciència i es fa també mitjançant grups de discussió, triangulació, seminaris i anàlisi de documents teòrics. Després es produeixen les alternatives que per a dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius amb tècniques de treball amb grups, per exemple. I per últim, l'ajust, és a dir, establir tot allò que es pot fer amb eixa realitat i l'ordenació de necessitats.

      A la segona part de la classe, ens vam asseure en els grups del projecte per avançar, debatre i reflexionar sobre aquells aspectes relacionats amb el context, per aportar idees i veure com era més fàcil i enriquidor per al projecte actuar i recollir informació. En el nostre cas, teníem realitzada ja una recerca sobre el context del barri, la situació física de les infraestructures, els espais oberts que ofereix, la situació dels habitatges, la qualitat de vida en eixes condicions i sobretot allò que els veïns necessiten i allò al que volem arribar en eixe barri. Respecte al context de la institució vam decidir centrar-nos en Valencia Acoge i fer un anàlisi d'aquelles accions i activitats que ja s'han realitzat o que es pretenen realitzar. Veure també quines problemàtiques observen ells que són més urgents i sobre quines volen actuar respecte al nostre tema que seria la sostenibilitat, la contaminació, els espais públics i la qualitat de vida... Amb l'ajuda del professor vam arribar a la conclusió que seria interessant demanar l'opinió dels veïns i també acordar una entrevista amb algun professional de Valencia Acoge, per això vam plantejar les preguntes que es realitzarien per aconseguir la màxima informació possible.

       Per tant, la classe ens va servir per a avançar i per donar-li una espenta al treball des de l'anàlisi del context que ens aporta gran informació sobre allò que pots fer segons el que s'obté amb l'estudi. Ens vam adonar que és imprescindible aquest pas previ i que és molt útil per a la construcció i l'elaboració del projecte, ja que aporta informació que seria impossible obtenir sense entrevistes i anàlisis dels agents de la pròpia realitat. És de gran importància saber el que opinen els propis implicats sobre les necessitats i els objectius i com es poden modificar i adaptar millor a la realitat que els viuen així com saber quines serien les activitats que millor s'acoblarien a eixes problemàtiques.

Primera setmana, introducció al concepte d'eduació.

¿Què és l'educació? 


Etimologia: del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure".


Definició RAE:
1. f. Acció i efecte d'educar.2. f. Criança, ensenyança i doctrina que és dona als xiquets i als jóvens.3. f. Instrucció per mitjà de l'acció docent.4. f. Cortesia, urbanitat.



A partir d'una pluja d'idees ens adonem que el concepte és molt ample i hi ha diversos punts de vista al respecte. De forma general podem dir que és un procés complex i dinàmic d'ensenyament i aprenentatge d'una persona, necessari per a què aquesta es desenvolupe correctament a la nostra societat. És a dir l'educació és una necessitat, un element fonamental de la socialització, "completa" l’ésser humà. 
Plantegem la pregunta: L’educació sempre és bona? 
Tipus d'educació: 
  • Educació formal. Reglada, per obtenir titulacions oficials, context de l'educació escolar. 
  • Educació no formal. Formació i educació sense un reconeixement formal, fora de l'àmbit escolar (les institucions, entitats, associacions i altres agents que ofereixen). Exemple: esports.
  • Informal. Procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influències de la vida diària i el medi ambient... Exemple: medis de comunicació.
"El niño salvaje"
 
Paulo Freire: Pedagogia del oprimit
Es proposa que la relació entre educador i educat canviï, s'alliberen les dues parts, creant una relació entre iguals on hi hagi feedback. L'objectiu principal és que els individus siguen capaços de veure el món per ells mateixos, que reflexionen sobre aquesta visió i arriben a conclusions pròpies i no imposades. Pensament lliure, autònom. Solament quan la persona és capaç d'entendre la seva realitat, és capaç de transformar-la.





Quan parlem d'acció / intervenció educativa ens referim normalment a accions amb vessant social que tracten de prevenir la segregació, millorar les circumstàncies dels infants en situació de risc social... Cal ser conscient que es relacionen els educadors, la societat i les institucions de forma que en tot procés educatiu hi ha elements d’intervenció social, i elements educatius en tot procés d’intervenció social. Per açò és important introduir assignatures d'educació en disciplines socials i a la inversa.




No podem negar que l'educació està carregada de moral, creences, perspectives... com hem comprovat a la pluja d'idees cada persona entén una cosa per educació. Per tant es pot dir que l'educació siga bona o no, mai serà neutra. Des del nostre punt de vista, considerem que l'educació ideal seria aquella que es centrara en potenciar les pròpies capacitats de les persones, més enllà d'introduir coneixements en elles, una educació més lliure que promocione el pensament autònom. 



Encara que l'educació siga un procés que és dona al llarg de tota la vida humana aquesta és de vital importància als primers anys de vida, on el nombre de interconnexions a les neurones és major.
Reflexionem sobre la película i la importancia de l'educació els primer anys de vida. En aquest cas no s'ha donat la educació ni la escolaritazació del nen i per tant aquest no sap actuar a la societat complexa a la que el llancen. Volem apuntar que ens semblen durs els mètodes i les tècniques violentes que s'utilitcen per tractar d'educar al nen. 


Analitzant fragments de l'obra de Freire s'adonem que coincidim en les idees principals. L'educació no deu ser un procés unidireccional, on el mestre, l'educador, el subjecte, transmet coneixements als alumnes, els educats, els objectes. En aquesta modalitat d'educació (a la que l'autor anomena bancaria) els continguts es dipositen a les persones sense que aquestes els reflexionen, els admeten sense qüestionar. La conseqüència és que es crea passivitat, tendència a l'adaptació i anul·lació de la creativitat.

Per a nosaltres, futures treballadores socials amb esperança de canvi, és molt important aquest referent. Per una banda perquè recolza la creença en les persones i les seves capacitats. Per altra perquè ens recorda la postura que hem de tindre a les intervencions. No hem de caure en la figura d'opressors i imposar a la gent el que ha de fer i el que no ha de fer, hem de capacitar, conscienciar, ajudar a les persones a que miren la realitat per elles mateixes, animar-les a treure les seves habilitats i creativitat per treballar en conjunt per un canvi.