Avaluació de l'asignatura

Aquesta ha sigut una assignatura que ens ha ajudat a obrir nous horitzonts i hem llegit i analitzat informacions de tot tipus referents a l'educació que han fet que la entenguem d'una forma molt més ampla.

Potser, no ens haguèrem plantejat moltes de les coses que ens han sigut transmesses en aquesta assignatura, ja que no havíem cursat ninguna pareguda fins ara.

Considere que és molt important la part pedagògica en una disciplina com la del treball social, i molt olvidada en el currículo del grau. Ja que falta molta part d'educació i cal que siga un dels continguts clau des del meu punt de vista, ja que en el nostre futur treball tractarem constantment amb persones, i per tant necessitarem estratègies comunicatives i pedagògiques per aconseguir que siga eficaç la nostra intervenció i fer un diagnòstic i un seguiment adequat. 

Analitzar tant a fons l'educació reglada i els diferents enfocaments que hi ha de la mateixa m'ha paregut de lo més interessant que s'ha tractat, ja que és un tema que tots i totes sabem i coneixem però que no es parla massa. 

He comprés millor que mai la importància que té l'educació en qualsevol tipos de societat, i més en la nostra, suposadament democràtica i on les persones deurien actuar lliurement i de manera crítica. Per no perpetuar un sistema que oprimeix i que no deixa avançar a la major part de la població. 

Per últim, comentar que el que vam tratar a classe sobre la veu de la joventut actualment també me va agradar molt, ja que es de veres que assumim eixe paper sense preguntar-nos massa per què ocupem ixa posició dins de la societat, que no ens valora ni ens reconeix com a ciutadans de ple dret. Des del meu punt de vista és una estratègia més del sistema per amagar realitats i acallar opinions que no tinguen pes i per tant no siguen escoltadaes i no influèncien a la resta de societat. 

Apuesta situació és necessari que cànvie amb polítiques que apliquen els poders públics, han de crear espais d'intervenció i participació així com aplicar polítiques actives de visibilització positiva de la joventut com a ciutadans i agents actius de transformació.

Construïm el nostre projecte educatiu a classe III

     El passat Dijous i Divendres utilitzarem la classe d'educació social per seguir avançant el nostre projecte educatiu i resoldre dubtes i problemàtiques que ens havien sorgit.

     En aquestes dues classes vam acabar d'organitzar el projecte, és a dir, ordenar-lo d'acord a la plantilla que havíem seguit però adaptant-la a les nostres idees i a la forma que es vera més clarament el que era el projecte sense repetir-nos.

     Vam aprofitar també per a preguntar uns dubtes que teníem i per mostrar-li al professor el que teníem fins eixe moment del projecte. Ell després de pegar-li una ullada ens va recomanar no fer afirmacions contundents si no estem segures o no les poden demostrar perquè podem entrar en contradiccions o pot semblar que el projecte no s'adapta a la realitat. A més, ens va recomanar canviar i modificar algunes coses per a aconseguir que el projecte siga més clar i que mostre allò que anem a desenvolupar.

     A més, també poguérem aprofitar les classes per a acabar d'acordar i matissar les diverses activitats que volem desenvolupar en el projecte, els objectius d'aquestes així com la metodologia i el calendari. Vam acordar també com podríem posar-ho al treball perquè no complicara la presentació del treball i decidirem fer-ho mitjançant una taula, com ens havien recomanat, però de forma vertical per poder numerar les pàgines i que no entorpira la resta del treball.

     El debat sobre el nom del projecte ens va tindre ocupades una estona perquè buscàvem que fóra original a més de clar i curt, però finalment escollirem dos per decidir-ho quan acabem el projecte amb tota la informació i tot el treball fet.

     Per últim vam decidir com podíem desenvolupar la part de metodologia i estructures d'organització perquè no es repetira amb altres aparts o en els mateixos subapartats. Decidirem fer-ho de forma ordenada i centrant-nos en el que és important més que en seguir els subapartats establerts, de mode que si alguna cosa estava repetida la vam eliminar i eu formularem de nou perquè en llegir-ho no es fera pesat i és vera de forma clara i concreta com es desenvolupava el projecte.

     Aquestes dues classes ens van servir per a saber allò que teníem mal en el treball i allò en el que havíem de treballar una mica més per poder presentar el treball i rebre unes millors qualificacions. Ara sols quedar treball durant els últims dies per presentar un projecte educatiu complet i clar que mostre la finalitat i la metodologia del projecte educatiu d'Orriols i que qualsevol que el llisca puga entendre de què tracta el projecte.

8 d'Abril. Anàlisi del context i projecte d'educació social

        

        L'últim dia de classe, el 8 d'Abril el vam utilitzar per avançar i plantejar el projecte d'educació social i preparar el que posteriorment hem de desenvolupar.

       A la primera part de la classe, el professor ens va explicar amb un poc més de profunditat l'anàlisi del context perquè posteriorment sabérem realitzar-ho en el nostre projecte d'educació social. Si parlem de context, podem diferenciar dos tipus de context diferents que són independents i poden aparéixer o no en un projecte, de forma conjunta o separats depenent de les característiques de cada projecte.

        Podem observar el context de la comunitat que fa referencia als diversos col·lectius, poden donar-se per trams d'edat (menors, dones, majors...), per característiques socials i culturals com poden ser persones immigrants o grups que tenen unes determinades percepcions socials. I junt amb aquest es troba el context del territori que fa referencia al lloc on viuen els diversos grups als quals va dirigit el projecte. Pot tractar-se d'un barri o districte, un poble o ciutat o una comarca i regió i és interessant definir les característiques que presenta com els equipaments, instal·lacions, espais, l'historia, les xarxes associatives, entitats comercials, les relacions....

       D'altra banda es troba el context institucional que apareix si es du a terme conjuntament amb l'administració, una associació, fundació o empresa. Aquest es refereix als equipaments, els espais, als objectius, la naturalesa, el marc institucional, la perspectiva política i cultural, el finançament i les activitats dutes a terme fins al moment de l'estudi.

       A més, ens va donar un llistat de les errades que es produeixen amb més freqüència quan s'analitza el context i on podem destacar la rellevància de la informació i el fet de demostrar el que és evident, també l'eliminació del discurs de la població i el fet de parar el diagnòstic en el temps i reprendre'l una vegada finalitzada l'acció.

       Per finalitzar aquesta primera part, vam parlar dels diferents moments que es donen en aquest anàlisi i els va explicar breument amb els objectius i les tècniques de cadascun. En un primer moment es dóna la descripció per saber els recursos humans i materials que hi ha i totes les carències que manquen i per a això s'utilitza entre altres l'anàlisi de documents, entrevistes i qüestionaris i l'observació. Després es dóna pas a la percepció social per a conéixer el que pensen aquelles persones implicades en la seua realitat mitjançant els grups de discussió, entrevistes obertes i altres. La interpretació es dóna a continuació per a conéixer perquè la realitat és així i fer una lectura critica i també per aconseguir una presa de consciència i es fa també mitjançant grups de discussió, triangulació, seminaris i anàlisi de documents teòrics. Després es produeixen les alternatives que per a dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius amb tècniques de treball amb grups, per exemple. I per últim, l'ajust, és a dir, establir tot allò que es pot fer amb eixa realitat i l'ordenació de necessitats.

      A la segona part de la classe, ens vam asseure en els grups del projecte per avançar, debatre i reflexionar sobre aquells aspectes relacionats amb el context, per aportar idees i veure com era més fàcil i enriquidor per al projecte actuar i recollir informació. En el nostre cas, teníem realitzada ja una recerca sobre el context del barri, la situació física de les infraestructures, els espais oberts que ofereix, la situació dels habitatges, la qualitat de vida en eixes condicions i sobretot allò que els veïns necessiten i allò al que volem arribar en eixe barri. Respecte al context de la institució vam decidir centrar-nos en Valencia Acoge i fer un anàlisi d'aquelles accions i activitats que ja s'han realitzat o que es pretenen realitzar. Veure també quines problemàtiques observen ells que són més urgents i sobre quines volen actuar respecte al nostre tema que seria la sostenibilitat, la contaminació, els espais públics i la qualitat de vida... Amb l'ajuda del professor vam arribar a la conclusió que seria interessant demanar l'opinió dels veïns i també acordar una entrevista amb algun professional de Valencia Acoge, per això vam plantejar les preguntes que es realitzarien per aconseguir la màxima informació possible.

       Per tant, la classe ens va servir per a avançar i per donar-li una espenta al treball des de l'anàlisi del context que ens aporta gran informació sobre allò que pots fer segons el que s'obté amb l'estudi. Ens vam adonar que és imprescindible aquest pas previ i que és molt útil per a la construcció i l'elaboració del projecte, ja que aporta informació que seria impossible obtenir sense entrevistes i anàlisis dels agents de la pròpia realitat. És de gran importància saber el que opinen els propis implicats sobre les necessitats i els objectius i com es poden modificar i adaptar millor a la realitat que els viuen així com saber quines serien les activitats que millor s'acoblarien a eixes problemàtiques.

7 d'Abril. Nou Barris i Projecte d'educació social

       

     
        Després d'uns dies de vacances on gaudirem de les falles i la setmana santa, ens trobarem de nou en la classe d'educació social, per recuperar la dinàmica de la classe, seguir avançant continguts i anar adquirint més coneixements. Tant la classe del Dijous com la del Divendres (7 i 8 d'Abril) van ser participatives en tot moment, de reflexió i anàlisi i bastant «pràctiques», ja que majoritàriament van girar al voltant de «l'anàlisi del context» i del projecte d'educació social.


      El dijous, en primer lloc aclarirem i comentarem la primera avaluació que s'havia realitzat dels blogs i ens vam parar a analitzar allò que havíem de millorar o canviar i vam destacar allò que la major part dels companys tenien bastant bé. La major part va fluixejar en la part de les reflexions i els continguts complementaris, en alguns casos els blogs tampoc contenien tots els continguts obligatoris. Però d'altra banda es va dir que els dissenys i la configuració dels blogs havia estat bé sobretot si ens adonem que quasi cap grup tenia coneixement sobre el maneig del blog. Si ens centrem en el nostre, ens vam posar al dia amb les entrades i amb l'organització d'aquest per a no fallar en aquest aspecte de nou i poder plasmar setmanalment allò que assolim a les classes i les activitats que realitzem.


      En un segon moment passarem a comentar i fer una petita reflexió sobre el projecte educatiu de «Nou Barris» a Barcelona, que ja havíem comentat al blog però que no havíem tingut l'oportunitat de comentar a l'aula. Per no repetir allò que ja apareix al blog, comentarem de forma general aquells trets que es van destacar a classe i que més ens agradaren o sorprengueren. En primer lloc vam donar importància a la impossibilitat que es produïsca a València una forma d'organització semblant on la gestió està en mans dels mateixos veïns i entitats però reben el finançament de l'ajuntament de Barcelona. A més, es va realitzar una crítica per la manca d'espais de trobades en barris de València sobretot per a joves i adolescents (a excepció dels majors). Un altre aspecte que ens va semblar important va ser l'autonomia de l'Ateneu Popular Nou Barris respecte als sindicats i partits polítics i vam destacar que actualment no es donaria amb tanta «facilitat» l'ocupació de la fàbrica i que es va donar gràcies al moment històric. Finalment vam debatre una mica sobre l'activitat educativa que es duia a terme, el circ, vam estar d'acord que era una ferramenta molt útil per a ocupar joves, unir-los però que era un poc menys útil que el teatre, ja que tenia menys contingut simbòlic. Concloent, vam afirmar que el treball i l'organització conjunta serveis com a forma d'aprenentatge, empoderament i el coneixement de la realitat.


       Cap al final de la classe, es va donar el torn d'exposar grupalment una idea sobre els projectes educatius que volíem desenvolupar com a treball d'aquesta assignatura. Es tractava d'exposar la idea que teníem pensada, informant la resta de companys i al professor per aconseguir entre tots veure allò que era possible de fer i estava ben plantejat i allò que podia millorar segons altres enfocaments. La idea era dir que és el que volíem fer, a qui anava dirigit, quin seria el context (tant del barri com de la institució, si era el cas) i un poc que es pretenia. En el nostre cas vam decidir enfocar-lo a la sostenibilitat, a la cura de l'entorn social i dels espais públics amb el barri d'Orriols i amb l'associació de Valencia Acoge. Entre els companys i el professor ens van recomanar fer-ho des d'un enfocament on ens centrem més amb el barri i els veïns i no des del «medi ambient» com a fet general.

       En definitiva podem dir que la classe va ser enriquidora i útil per avançar i aclarir molts temes que teníem oberts i que presentaven dubtes entre els companys. Vam clarificar el context del treball que en unes setmanes tenim que entregar, vam concretar el tema i on podem demanar informació i amb qui ens podem entrevistar. Així doncs, reflexionarem i refrescarem la memoria sobre allò que havíem conegut a la xerrada de l'Ateneu Popular de Nou Barris i posarem en comú una valoració sobre el blog i sobre allò que falta i allò que esta bastant bé.

10 de març. Ciutats educadores

Durant la classe hem estat comentant l'article de Mireia Civís, La ciutat educadora i els projectes

educatius de la ciutat. Partim de la idea de que la configuració de la ciutat, la ciutat en si mateixa, pot ser un element educador en l'àmbit informal. Les possibilitats educatives de la ciutat tenen dimensions diferents:

• La ciutat com a contenidor de recursos educatius. La ciutat educadora com estructura pedagògica estable formada per institucions. Concentra  els diferents recursos educatius com ara escoles, museus, associacions culturals, etc.
• La ciutat com a contingut educatiu en si mateixa. És a dir, tothom aprèn de la ciutat en el seu procés de socialització, coneix els seus diferents espais, carrers… aprenem a moure'ns per ella, a fer ús dels serveis que ofereix, a relacionar-nos amb la gent.
• La ciutat com agent educatiu. La ciutat, el medi que ens envolta, genera aprenentatge al voltant de la cultura, les diferents formes de vida, normes, actituds socials… de manera que el carrer es converteix en una mena d'escola de vida. La configuració dels espais de la ciutat com ara places, bancs, carrers… la seua distribució configurarà l'educació. En aquest punt cal incidir en la importància dels espais de trobada, si aquests es limiten a centres comercials, el missatge educador gira entorn del consumisme.En aquesta línia veiem propostes molt interessants com: abierto hasta el amanecer on es posa a disposició dels joves espais públics en hores nocturnes, buscant canviar les dinàmiques d'oci nocives (com el botelló).

Vista la funció educadora de la ciutat, ens adonem de la seua importància en l'educació i les formes de vida de les persones. Als Projectes Educatius de Ciutat, es tracta d'utilitzar la ciutat com a ferramenta educativa, transformant-la i adaptant-la a les necessitats de la població, buscant sempre la participació ciutadana. A continuació deixem el vídeo que hem vist a classe com a exemple d'aquest tipus de projecte, ja que pensem que reflecteix molt bé la idea.

Com a treballadores socials deuríem conèixer millor aquest tipus de projectes que ens ajuden a obrir la ment i les possibilitats d'actuació. Un projecte educatiu exitós pot aconseguir que una ciutat sigui un espai net, amb recursos, espais i activitats participatives per a totes les persones de totes les edats. .Per a què açò sigui possible cal coordinar i treballar en equip amb diferents professionals i institucions.

FRANKENSTEIN EDUCADOR I "BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA"

FRANKENSTEIN EDUCADOR

Durant la classe del dijous 25 de febrer ens vam posar tota la classe asseguts en un cercle  i vam comentar una part del text “Frankenstein educador”. A continuació, cadascun va llegir una frase que li havia cridat l’atenció i entre tots i totes la vam comentar i reflexionar.

Les frases que més em van cridar l’atenció van ser;

“Te quiero conforme a mis proyectos; te quiero para satisfacer mi deseo de crear a alguien a mi imagen o a mi servicio; te quiero para que hagas que me sienta importante, sabio, eficaz, un “buen padre” o un “buen enseñante”; te quiero para estar seguro de mi poder.

Sobre aquesta frase l’autor pensa que en la relació entre el creador i la criatura existeix mimetisme. Aquest mimetisme, en aquest cas es dóna entre l’educador i l’educant  quan l’educador es creu que l’educant és la seua obra i per tant vol que siga “seu”.

Per això, la persona educadora pot fer que l’educant es convertisca en una manera d’autosatisfacció.

“en la praxis la autonomía de los otros no es una finalidad; es, y no jugamos con las palabras, un comienzo; es todo lo que se quiera menos una finalidad; no está terminada, no admite ser definida por un estado o unas características cualesquiera”

El que ve a dir l’autor en aquesta frase és que la praxi és una acció que no té més finalitat que ella mateixa, i és per això que mai acaba. D’altra banda l’autor també afirma que la poiesis és una activitat que acaba quan aconsegueix el seu objectiu. És per tant, que l’educació no es pot limitar a la poiesis ja que la persona educada es limitaria a un resultat decisiu i final. En definitiva l’educació ha de ser treballada com a praxi.

“BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA”

En la sessió del divendres 26 de febrer vam vore un vídeo anomenat “Barcelona, ciutat educadora” que consisteix en l'elaboració d’un projecte educatiu que es defineix com una plataforma estable de treball i de participació que reuneix als agents educatius i socials de diferents àmbits territorials de la ciutat i diferents espais d’intervenció socioeducativa.

Aquest projecte que es va formular a Barcelona al 1990 expressa la vocació de Barcelona com ciutat eduadora i pretén un compromis per l’educació i oportunitats per a les famílies, i axí com educar per una educació inclusiva i solidària i potenciar les xarxes educatives territorials com a forma de cohesió territorial. En aquest projecte els agents es reconeixen com agents educatius i es plantegen de manera col·lectiva quins són els reptes més importants de l’educació en la ciutat. Aquest projecte educatiu proposa un compromís per part de la ciutadania en el que les entitats es comprometen a actuar en el desenvolupament de projectes i exercicis educatius.

A banda de portar a terme projectes educatius per a xiquets i xiquetes en l’escola i fora d’ella , una ciutat és educadora quan és conscient que les seues pràctiques socials i polítiques públiques repercuteixen fortament en els aprenentatges i en els valors de tota la ciutadania.

Cal destacar que en una ciutat educadora, totes les institucions i totes les persones són educadores quan es comprometen i comparteixen uns mateixos valors educatius.

Finalment, també és important esmentar que la participació es pot dur a terme a través del Consell de Participació de l'Ajuntament de Barcelona en aquest cas, el qual és un lloc de trobada per als ciutadans/es preocupats per diversos temes de la ciutat i que volen participar, ja que la participació enriqueix i fa créixer a les persones.