Avui hem estat comentant dubtes sobre el contingut de l'èxamen, s'han plantejat dubtes sobre els models d'intervenció i sobre les exigències de Meireu; aquestes són que l'objectiu de l'educadora mai pot ser la pròpia satisfacció pel poder exersir o la imatge que els subjectes educats puguen atorgar-li.
També que cal reconèixer a l'educat com una persona que no es pot modelar al gust de l'educadora, que tot aprenentatge suposa una desició personal de qui s'educa, el principi bàsic de la pedagogia de les condicions que consisteix en organitzar l'ambient vital per a que el subjecte es trobe el més estimulat possible. I finalment, cal esfoçar-se des de l'educador o educadora per autonomitzar al subjecte.
Després, un grup de companyes ha exposat el seu projecte, un projecte que tracta la sensibilització i coneixement per part dels nens i nenes als col.legis de les enfermetats rares. Per evitar que estereotipen als companys i companyes per desconeixement i per a que siguen conscients de que no tindre aquestes enfermetats no suposa que les persones que les pateixen siguen diferents i per tant que no assumixquen conductes discrimitatòries contra els xiquets i xiquetes que les pateixen.
Més tard, altre grup de companyes ha exposat el seu treball sobre hàbits alimentaris dels xiquets i xiquetes a Sedaví, han explicat diferents tallers, com tallers de cuina, també diferents associacions que recoçaran el seu projecte com "Bon Profit".
Per últim, un altre grup, ha exposat el seu projecte, en aquest cas tracta de visibilitzar els diferents models de treball social i fomentar el pensament crític autogestionat i amb autoformació per part dels estudiants recolçant-se en l'Assemblea Taronja. Una assemblea d'estudiants de Treball Social que fa activitats en relació a aquesta causa.
A partir de les correccions de Carles hem apuntat coses que cal millorar al nostre projecte, encara que estem molt orgulloses del que hem fet i ens agradaria molt poder portar-lo a terme, ja que és molt original i ens ha costat molt de treball fer-ho i pensar-ho.
El passat Dijous i Divendres utilitzarem la classe d'educació social per seguir avançant el nostre projecte educatiu i resoldre dubtes i problemàtiques que ens havien sorgit.
En aquestes dues classes vam acabar d'organitzar el projecte, és a dir, ordenar-lo d'acord a la plantilla que havíem seguit però adaptant-la a les nostres idees i a la forma que es vera més clarament el que era el projecte sense repetir-nos.
Vam aprofitar també per a preguntar uns dubtes que teníem i per mostrar-li al professor el que teníem fins eixe moment del projecte. Ell després de pegar-li una ullada ens va recomanar no fer afirmacions contundents si no estem segures o no les poden demostrar perquè podem entrar en contradiccions o pot semblar que el projecte no s'adapta a la realitat. A més, ens va recomanar canviar i modificar algunes coses per a aconseguir que el projecte siga més clar i que mostre allò que anem a desenvolupar.
A més, també poguérem aprofitar les classes per a acabar d'acordar i matissar les diverses activitats que volem desenvolupar en el projecte, els objectius d'aquestes així com la metodologia i el calendari. Vam acordar també com podríem posar-ho al treball perquè no complicara la presentació del treball i decidirem fer-ho mitjançant una taula, com ens havien recomanat, però de forma vertical per poder numerar les pàgines i que no entorpira la resta del treball.
El debat sobre el nom del projecte ens va tindre ocupades una estona perquè buscàvem que fóra original a més de clar i curt, però finalment escollirem dos per decidir-ho quan acabem el projecte amb tota la informació i tot el treball fet.
Per últim vam decidir com podíem desenvolupar la part de metodologia i estructures d'organització perquè no es repetira amb altres aparts o en els mateixos subapartats. Decidirem fer-ho de forma ordenada i centrant-nos en el que és important més que en seguir els subapartats establerts, de mode que si alguna cosa estava repetida la vam eliminar i eu formularem de nou perquè en llegir-ho no es fera pesat i és vera de forma clara i concreta com es desenvolupava el projecte.
Aquestes dues classes ens van servir per a saber allò que teníem mal en el treball i allò en el que havíem de treballar una mica més per poder presentar el treball i rebre unes millors qualificacions. Ara sols quedar treball durant els últims dies per presentar un projecte educatiu complet i clar que mostre la finalitat i la metodologia del projecte educatiu d'Orriols i que qualsevol que el llisca puga entendre de què tracta el projecte.
L'últim dia de classe, el 8 d'Abril el vam utilitzar per avançar i plantejar el projecte d'educació social i preparar el que posteriorment hem de desenvolupar.
A la primera part de la classe, el professor ens va explicar amb un poc més de profunditat l'anàlisi del context perquè posteriorment sabérem realitzar-ho en el nostre projecte d'educació social. Si parlem de context, podem diferenciar dos tipus de context diferents que són independents i poden aparéixer o no en un projecte, de forma conjunta o separats depenent de les característiques de cada projecte.
Podem observar el context de la comunitat que fa referencia als diversos col·lectius, poden donar-se per trams d'edat (menors, dones, majors...), per característiques socials i culturals com poden ser persones immigrants o grups que tenen unes determinades percepcions socials. I junt amb aquest es troba el context del territori que fa referencia al lloc on viuen els diversos grups als quals va dirigit el projecte. Pot tractar-se d'un barri o districte, un poble o ciutat o una comarca i regió i és interessant definir les característiques que presenta com els equipaments, instal·lacions, espais, l'historia, les xarxes associatives, entitats comercials, les relacions....
D'altra banda es troba el context institucional que apareix si es du a terme conjuntament amb l'administració, una associació, fundació o empresa. Aquest es refereix als equipaments, els espais, als objectius, la naturalesa, el marc institucional, la perspectiva política i cultural, el finançament i les activitats dutes a terme fins al moment de l'estudi.
A més, ens va donar un llistat de les errades que es produeixen amb més freqüència quan s'analitza el context i on podem destacar la rellevància de la informació i el fet de demostrar el que és evident, també l'eliminació del discurs de la població i el fet de parar el diagnòstic en el temps i reprendre'l una vegada finalitzada l'acció.
Per finalitzar aquesta primera part, vam parlar dels diferents moments que es donen en aquest anàlisi i els va explicar breument amb els objectius i les tècniques de cadascun. En un primer moment es dóna la descripció per saber els recursos humans i materials que hi ha i totes les carències que manquen i per a això s'utilitza entre altres l'anàlisi de documents, entrevistes i qüestionaris i l'observació. Després es dóna pas a la percepció social per a conéixer el que pensen aquelles persones implicades en la seua realitat mitjançant els grups de discussió, entrevistes obertes i altres. La interpretació es dóna a continuació per a conéixer perquè la realitat és així i fer una lectura critica i també per aconseguir una presa de consciència i es fa també mitjançant grups de discussió, triangulació, seminaris i anàlisi de documents teòrics. Després es produeixen les alternatives que per a dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius amb tècniques de treball amb grups, per exemple. I per últim, l'ajust, és a dir, establir tot allò que es pot fer amb eixa realitat i l'ordenació de necessitats.
A la segona part de la classe, ens vam asseure en els grups del projecte per avançar, debatre i reflexionar sobre aquells aspectes relacionats amb el context, per aportar idees i veure com era més fàcil i enriquidor per al projecte actuar i recollir informació. En el nostre cas, teníem realitzada ja una recerca sobre el context del barri, la situació física de les infraestructures, els espais oberts que ofereix, la situació dels habitatges, la qualitat de vida en eixes condicions i sobretot allò que els veïns necessiten i allò al que volem arribar en eixe barri. Respecte al context de la institució vam decidir centrar-nos en Valencia Acoge i fer un anàlisi d'aquelles accions i activitats que ja s'han realitzat o que es pretenen realitzar. Veure també quines problemàtiques observen ells que són més urgents i sobre quines volen actuar respecte al nostre tema que seria la sostenibilitat, la contaminació, els espais públics i la qualitat de vida... Amb l'ajuda del professor vam arribar a la conclusió que seria interessant demanar l'opinió dels veïns i també acordar una entrevista amb algun professional de Valencia Acoge, per això vam plantejar les preguntes que es realitzarien per aconseguir la màxima informació possible.
Per tant, la classe ens va servir per a avançar i per donar-li una espenta al treball des de l'anàlisi del context que ens aporta gran informació sobre allò que pots fer segons el que s'obté amb l'estudi. Ens vam adonar que és imprescindible aquest pas previ i que és molt útil per a la construcció i l'elaboració del projecte, ja que aporta informació que seria impossible obtenir sense entrevistes i anàlisis dels agents de la pròpia realitat. És de gran importància saber el que opinen els propis implicats sobre les necessitats i els objectius i com es poden modificar i adaptar millor a la realitat que els viuen així com saber quines serien les activitats que millor s'acoblarien a eixes problemàtiques.
Després d'uns dies de vacances on gaudirem de les falles i la setmana santa, ens trobarem de nou en la classe d'educació social, per recuperar la dinàmica de la classe, seguir avançant continguts i anar adquirint més coneixements. Tant la classe del Dijous com la del Divendres (7 i 8 d'Abril) van ser participatives en tot moment, de reflexió i anàlisi i bastant «pràctiques», ja que majoritàriament van girar al voltant de «l'anàlisi del context» i del projecte d'educació social.
El dijous, en primer lloc aclarirem i comentarem la primera avaluació que s'havia realitzat dels blogs i ens vam parar a analitzar allò que havíem de millorar o canviar i vam destacar allò que la major part dels companys tenien bastant bé. La major part va fluixejar en la part de les reflexions i els continguts complementaris, en alguns casos els blogs tampoc contenien tots els continguts obligatoris. Però d'altra banda es va dir que els dissenys i la configuració dels blogs havia estat bé sobretot si ens adonem que quasi cap grup tenia coneixement sobre el maneig del blog. Si ens centrem en el nostre, ens vam posar al dia amb les entrades i amb l'organització d'aquest per a no fallar en aquest aspecte de nou i poder plasmar setmanalment allò que assolim a les classes i les activitats que realitzem.
En un segon moment passarem a comentar i fer una petita reflexió sobre el projecte educatiu de «Nou Barris» a Barcelona, que ja havíem comentat al blog però que no havíem tingut l'oportunitat de comentar a l'aula. Per no repetir allò que ja apareix al blog, comentarem de forma general aquells trets que es van destacar a classe i que més ens agradaren o sorprengueren. En primer lloc vam donar importància a la impossibilitat que es produïsca a València una forma d'organització semblant on la gestió està en mans dels mateixos veïns i entitats però reben el finançament de l'ajuntament de Barcelona. A més, es va realitzar una crítica per la manca d'espais de trobades en barris de València sobretot per a joves i adolescents (a excepció dels majors). Un altre aspecte que ens va semblar important va ser l'autonomia de l'Ateneu Popular Nou Barris respecte als sindicats i partits polítics i vam destacar que actualment no es donaria amb tanta «facilitat» l'ocupació de la fàbrica i que es va donar gràcies al moment històric. Finalment vam debatre una mica sobre l'activitat educativa que es duia a terme, el circ, vam estar d'acord que era una ferramenta molt útil per a ocupar joves, unir-los però que era un poc menys útil que el teatre, ja que tenia menys contingut simbòlic. Concloent, vam afirmar que el treball i l'organització conjunta serveis com a forma d'aprenentatge, empoderament i el coneixement de la realitat.
Cap al final de la classe, es va donar el torn d'exposar grupalment una idea sobre els projectes educatius que volíem desenvolupar com a treball d'aquesta assignatura. Es tractava d'exposar la idea que teníem pensada, informant la resta de companys i al professor per aconseguir entre tots veure allò que era possible de fer i estava ben plantejat i allò que podia millorar segons altres enfocaments. La idea era dir que és el que volíem fer, a qui anava dirigit, quin seria el context (tant del barri com de la institució, si era el cas) i un poc que es pretenia. En el nostre cas vam decidir enfocar-lo a la sostenibilitat, a la cura de l'entorn social i dels espais públics amb el barri d'Orriols i amb l'associació de Valencia Acoge. Entre els companys i el professor ens van recomanar fer-ho des d'un enfocament on ens centrem més amb el barri i els veïns i no des del «medi ambient» com a fet general. En definitiva podem dir que la classe va ser enriquidora i útil per avançar i aclarir molts temes que teníem oberts i que presentaven dubtes entre els companys. Vam clarificar el context del treball que en unes setmanes tenim que entregar, vam concretar el tema i on podem demanar informació i amb qui ens podem entrevistar. Així doncs, reflexionarem i refrescarem la memoria sobre allò que havíem conegut a la xerrada de l'Ateneu Popular de Nou Barris i posarem en comú una valoració sobre el blog i sobre allò que falta i allò que esta bastant bé.
Hui hem tingut l'oportunitat de participar junts a una de les activitats de les jornades de Cultura en acció. Durant tota una setmana s'ha pogut gaudir de diferents activitats culturals que donaven a conèixer les idees, projectes i esforç dels joves en acció implicats a la cultura.
Representants de l'Ateneu Popular 9 barris donen una xerrada per explicar l'origen d'aquest centre sociocultural, el seu funcionament per gestió comunitària, les activitats que ofereix, etc.
A 1977, en el context de la transició, una planta asfàltica a un barri de Barcelona afectava negativament a la vida dels veïns, els quals es van mobilitzar i la van ocupar. Naix així l'Ateneu com a punt de referència cultural i transformació social.
Les activitats i processos que es realitzen des de l'Ateneu estan fonamentades en valors d'horitzontalitat gràcies a la gestió comunitària i la participació directa en la presa de decisions mitjançant espais com l'assemblea, les comissions de treball... aquestes últimes s'encarreguen de retornar a la comunitat els acords referents a la gestió dels recursos (públics), assegurant la transparència. D'aquests recursos un 50% ve de subvencions de diferents administracions, l’altre 50% és generat des del mateix projecte amb els recursos propis per mitjà d'activitats o tallers. Sempre se te'n compte a les activitats de l’Ateneu i en la política de preus, la no exclusivitat i comercialització de la cultura, ja que aquesta és entesa com a dret fonamental, públic i comú, que ha de ser accessible per a tothom. Així dons l'Ateneu Popular 9barris pretén potenciar una visió no mercantilista i compromesa socialment. També forma part del teixit associatiu i dels moviments socials de Barcelona, des del punt de vista transformador, crític i solidari que caracteritza l'Ateneu aquest recolza propostes i projectes socials.
Volem destacar el paper socioeducatiu i pedagògic de l'Ateneu, que ha creat uns espais i activitats que fomenten el compromís, la participació i solidaritat a més de la utilització del temps de lleure de manera creativa i no consumista. Utilitza el circ social des dels inicis com a eina educadora en valors i per tant, transformadora. Aquest tipus d'activitats tenen nombrosos beneficis especialment per a persones aïllades de la societat, amb problemes socials o diversitat funcional. L'ateneu ofereix circ per a aquest últim colectiu, aconseguint millorar el domini psicomotor del cos, desenvolupar la capacitat d’interrelació personal així com la d’expressar la pròpia opinió i promocionar la cohesió social. Deixem a continuació el video explicatiu del circ per persones amb diversitat funcional, una de les activitats que més ens interessa com a educadores i treballadores socials.
Podeu veure més informació sobre l'Areneu Popular 9 barris a la seua pàgina web.
Va ser una activitat molt enriquidora. Ens va sorprendre molt la mobilització tan gran i important que i va haver i com han lluitat durant anys per a continuar creixent i treballant amb força, sense caure a els corrents mercantilistes i capitalistes, mantenint els seus valors.Cal dir que es tracta d'una oportunitat d'educar completament diferent de la formal que en general és individualista, competitiva, jerarquitzadora... Aquest tipus de treball en comunitat transfereix els seus valors crítics i creatius, de transformació i inclusió social, d'igualtat i justícia social. Tenim la sensació de què manquen aquests valors a la societat i que per tant hem de fomentar la creació d'espais com l'Ateneu, per crear una societat més sensibilitzada i menys materialista.
Durant la classe hem estat comentant l'article de Mireia Civís, La ciutat educadora i els projectes
educatius de la ciutat. Partim de la idea de que la configuració de la ciutat, la ciutat en si mateixa, pot ser un element educador en l'àmbit informal. Les possibilitats educatives de la ciutat tenen dimensions diferents:
La ciutat com a contenidor de recursos educatius. La ciutat educadora com estructura pedagògica estable formada per institucions. Concentra els diferents recursos educatius com ara escoles, museus, associacions culturals, etc.
La ciutat com a contingut educatiu en si mateixa. És a dir, tothom aprèn de la ciutat en el seu procés de socialització, coneix els seus diferents espais, carrers… aprenem a moure'ns per ella, a fer ús dels serveis que ofereix, a relacionar-nos amb la gent.
La ciutat com agent educatiu. La ciutat, el medi que ens envolta, genera aprenentatge al voltant de la cultura, les diferents formes de vida, normes, actituds socials… de manera que el carrer es converteix en una mena d'escola de vida. La configuració dels espais de la ciutat com ara places, bancs, carrers… la seua distribució configurarà l'educació. En aquest punt cal incidir en la importància dels espais de trobada, si aquests es limiten a centres comercials, el missatge educador gira entorn del consumisme.En aquesta línia veiem propostes molt interessants com: abierto hasta el amanecer on es posa a disposició dels joves espais públics en hores nocturnes, buscant canviar les dinàmiques d'oci nocives (com el botelló).
Vista la funció educadora de la ciutat, ens adonem de la seua importància en l'educació i les formes de vida de les persones. Als Projectes Educatius de Ciutat, es tracta d'utilitzar la ciutat com a ferramenta educativa, transformant-la i adaptant-la a les necessitats de la població, buscant sempre la participació ciutadana. A continuació deixem el vídeo que hem vist a classe com a exemple d'aquest tipus de projecte, ja que pensem que reflecteix molt bé la idea.
Com a treballadores socials deuríem conèixer millor aquest tipus de projectes que ens ajuden a obrir la ment i les possibilitats d'actuació. Un projecte educatiu exitós pot aconseguir que una ciutat sigui un espai net, amb recursos, espais i activitats participatives per a totes les persones de totes les edats. .Per a què açò sigui possible cal coordinar i treballar en equip amb diferents professionals i institucions.
En aquesta classe havíem d'elegir un projecte que ens pareguera interessant quant al tema de les ciutats educadores. Ens va agradar el projecte de Morelia a Mèxic.
“Promovent la Cultura de la Pau a través de la Carta de la Terra” sorgeix amb la intenció de fomentar relacions més sanes de convivència entre les persones i de respecte del medi ambient
Aquest projecte consisteix en treballar amb les i els joves de la ciutat, basant-se en "La Carta de la Terra" per tal de sembrar noves actituds, esperances i exemples d'integració perquè els i les joves absorbisquen aquests comportaments i els reflecteixen en la seua vida diària.
Els/les xiquets/es tenen entre 13 i 17 anys, ja que és l'edat on comença una persona a construir els seus valors i principis, i a causa de la delinqüència i la violència a Mèxic és important guiar un poc als més menuts per tal que puguen aconseguir un mínim de nivell crític per a decidir clavar-se en aquest món.
Per altra part, també ens pareix interessant el fet que la metodologia utilitzada es base en una intervenció socioeducativa d'acompanyament, ja que ho relacionem directament amb el Treball Social. En aquesta intervenció primer es va fer un diagnòstic de la comunitat amb preocupacions i esperances per tal de comprendre'ls millor. També es van organitzar activitats de sensibilització on podien participar tant els joves com les famílies i professors/es per tal de promocionar el respecte al pròxim i a l'entorn. Aplaudim seguidament, les accions comunitàries que van dur a terme els i les joves com reforestació, murals col·lectius sensibilitzadors o jornades de neteja.. Joves que més tard es va fer una gran quedada per a conéixer's. És de destacar aquest projecte, ja que la mateixa comunitat treballa per ella i pel seu entorn, donant com a fruit d'aquest un grup de joves formats i sensibilitzats per a dur a terme activitats d'integració veïnal, revaloració i recuperació d'espais públics als seus carrers. S'ha constatat que la violència ha disminuït. Destaquem també el que es tinga en compte la importància del medi ambient i la repercussió d'un mal ús d'aquest a les vides i els drets de les persones. Les persones també s'han de treballar a elles mateixes però no oblidar-se de l'entorn.
Aquest és un bon exemple dels resultats de les ciutats educatives, i de la importància de recuperar el treball comunitari i d'acompanyament per tal de reforçar les carències necessàries i que la mateixa comunitat estiga capacitada per a seguir formant-se sensibilitzant i millorant.
"La mayor señal de éxito de un/a professor/a es poder decir : ahora mis alumnos/as trabajan como si yo no estuviera"
