CONSTRUINT LA CIUTADANIA JUVENIL

Per a la classe de hui ens teníem que llegir un document penjat pel professor a l'aula virtual anomenat "CONSTRUINT LA CIUTADANIA JUVENIL Marc teòric per a les polítiques de joventut i ciutadania"

Abans de comentar el text entre totes i tots, ens hem ficat en context en quant que entenem per joventut i les polítiques públiques dedicades a aquesta.
Joventut és una categoria socialment construïda i històricament mutable que defineix un grup social. Però com es caracteritza aquesta? Per l'edat? Per la condició social? Quan s'acaba?

Aquestes són algunes de les qüestions que ens han sorgit al parlar de la joventut.
La idea d'abans que una persona és jove durant un temps està perdent-se a causa de la ideologia neoliberal dels nostres dies. Els estils de vida les pautes de consum i oci o determinats codis de conducta es converteixen en criteris per entendre qui entra dins del col·lectiu "jove".
D'aquesta forma ens trobem en dues maneres d'entendre la joventut, com una etapa plena de la vida on s'aconsegueix l'autonomia i s'assenta la cultura, o com una transició cap a la vida adulta.

En aquest sentit el professor ens ha explicat que aquestes dues visions de la joventut impliquen dos tipus de polítiques: afirmatives (que pertany a la primera) i de transició, on en les dues trobem presents polítiques des de la perspectiva neoliberal.

Situades en aquest marc, comentem que una de les primeres idees que ens presenta el text és la qüestió de si es pot ser jove i ciutadà o ciutadana. Hem parlat entorn de l'afirmació "Parlar de ciutadania permet centrar-se en els joves d'avui, i no en els adults de demà", visió que està relacionada amb les polítiques afirmatives que en parlarem abans.

També ha sorgit el debat del discurs que se té contra els joves criminalitzant-los de no participar, o de la visió que tenim nosaltres de quan hi participem no ens tenen en compte.
Hem reflexionat sobre la idea que des de menuts tot es deriva a les altres persones, no ens eduquen per a participar, i de cop ens demanen participació quan realment el que hauria de ser és que des de les primeres etapes educatives t'ajuden a fer-te partipant de la teua vida.Educar en la participació en la ciutadania seria un gran pas.

En aquest punt ens trobem en el debat d'educar en l'educació formal o en la informal, per a vincular el desenvolupament dels joves com a persones autònomes amb capacitat de decidir el seu camí exercint la seua condició ciutadana d'una manera activa i participativa.

En definitiva podem dir que tant els i les joves que participem com els que no, necessitem que la nostra veu es tinga en compte, i que ens deixen participar no sols dins del sistema, sinó en l'àmbit que a nosaltres ens parega favorable, dins d'un marc crític.

També és important canviar la nostra concepció de participació en la democràcia perquè tenim molt inculcat el fet que participar és votar cada quatre anys, i cada vegada ens donem conter ( i més en el context polític del moment) que és necessària una major implicació de la ciutadania en les decisions polítiques, fent un guiny a les veus joves, les quals pensem que són un airada fresca a les institucions i al carrer.
Demanem que deixen de senyalar-nos com a radicals o violentes a les que exercim la nostra participació en àmbits no institucionals perquè segurament escoltarem la idea de "Jo quan era jove com tu també era tan incrèdula i/o utòpica", però com va escriure Galeano, per això serveix la utopia, per a caminar.
I que seria dels nostres dies sense les batalles que han lliurat els i les joves amb les seues idees i les seues veus?

"¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan

abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno 
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines de pasado
y los sabios granujas del presente."

Mario Benedetti