Construïm el nostre projecte educatiu a classe III

     El passat Dijous i Divendres utilitzarem la classe d'educació social per seguir avançant el nostre projecte educatiu i resoldre dubtes i problemàtiques que ens havien sorgit.

     En aquestes dues classes vam acabar d'organitzar el projecte, és a dir, ordenar-lo d'acord a la plantilla que havíem seguit però adaptant-la a les nostres idees i a la forma que es vera més clarament el que era el projecte sense repetir-nos.

     Vam aprofitar també per a preguntar uns dubtes que teníem i per mostrar-li al professor el que teníem fins eixe moment del projecte. Ell després de pegar-li una ullada ens va recomanar no fer afirmacions contundents si no estem segures o no les poden demostrar perquè podem entrar en contradiccions o pot semblar que el projecte no s'adapta a la realitat. A més, ens va recomanar canviar i modificar algunes coses per a aconseguir que el projecte siga més clar i que mostre allò que anem a desenvolupar.

     A més, també poguérem aprofitar les classes per a acabar d'acordar i matissar les diverses activitats que volem desenvolupar en el projecte, els objectius d'aquestes així com la metodologia i el calendari. Vam acordar també com podríem posar-ho al treball perquè no complicara la presentació del treball i decidirem fer-ho mitjançant una taula, com ens havien recomanat, però de forma vertical per poder numerar les pàgines i que no entorpira la resta del treball.

     El debat sobre el nom del projecte ens va tindre ocupades una estona perquè buscàvem que fóra original a més de clar i curt, però finalment escollirem dos per decidir-ho quan acabem el projecte amb tota la informació i tot el treball fet.

     Per últim vam decidir com podíem desenvolupar la part de metodologia i estructures d'organització perquè no es repetira amb altres aparts o en els mateixos subapartats. Decidirem fer-ho de forma ordenada i centrant-nos en el que és important més que en seguir els subapartats establerts, de mode que si alguna cosa estava repetida la vam eliminar i eu formularem de nou perquè en llegir-ho no es fera pesat i és vera de forma clara i concreta com es desenvolupava el projecte.

     Aquestes dues classes ens van servir per a saber allò que teníem mal en el treball i allò en el que havíem de treballar una mica més per poder presentar el treball i rebre unes millors qualificacions. Ara sols quedar treball durant els últims dies per presentar un projecte educatiu complet i clar que mostre la finalitat i la metodologia del projecte educatiu d'Orriols i que qualsevol que el llisca puga entendre de què tracta el projecte.

Projectes inspiradors

Avui dia 28 d'abril les companyes ens han parlat sobre les activitats que realitzaren al congrés de treball social. Una companya ens conta que a una de les taules es donava una xerrada molt relacionada amb l'educació, a la que es plantejaven formes diferents d'educar, aprenent com es construeixen els prejudicis. Visibilitzaven la problemàtica mitjançant la pràctica (per grups, els oients havien de fer un vídeo curt) els prejudicis que imperen en tots i totes nosaltres.

El mestre ens comenta que ha pujat una sèrie de projectes de participació en el seu blog. Mostren formes d'educació i participació ciutadana pels més menuts (alguns formen part de projectes de ciutats educadores) com els Consells de xiquets i xiquetes que pretenen tindre en compte als infants com a ciutadans del present i no del futur. Els menuts són escollits a les escoles mitjançant eleccions, s'ajunten en reunions i transmeten les propostes dels seus companys i companyes als ajuntaments els quals tenen en compte el seu punt de vista. Al Consell dels xiquets de Xàvia trobem algunes de les propostes que hi han realitzat: més parcs, més espais per realitzar activitats (esport, teatre...), carril bici fins a les escoles...

Aquest vídeo es mostra i explica altre exemple de consell de xiquets i xiquetes:

Pensem que aquest tipus de projectes són fonamentals per a educar en la participació en la societat. Des de menuts ens mostren com hem de comportar-nos al nostre entorn. Afegint la participació en l'educació dels infants, estem promoguent que aquests se senten part de la societat i es vegin en potencial per proposar i canviar allò que volen, siguin menuts o siguin adults.
En la mateixa línia pensem que la participació ciutadana s'ha d'estendre a tota la població, des dels més menuts (com hem vist en els projectes anteriors) fins als més grans. A Biscaia trobem un consell de persones majors molt interessant, que fomenta l'envelliment actiu.

8 d'Abril. Anàlisi del context i projecte d'educació social

        

        L'últim dia de classe, el 8 d'Abril el vam utilitzar per avançar i plantejar el projecte d'educació social i preparar el que posteriorment hem de desenvolupar.

       A la primera part de la classe, el professor ens va explicar amb un poc més de profunditat l'anàlisi del context perquè posteriorment sabérem realitzar-ho en el nostre projecte d'educació social. Si parlem de context, podem diferenciar dos tipus de context diferents que són independents i poden aparéixer o no en un projecte, de forma conjunta o separats depenent de les característiques de cada projecte.

        Podem observar el context de la comunitat que fa referencia als diversos col·lectius, poden donar-se per trams d'edat (menors, dones, majors...), per característiques socials i culturals com poden ser persones immigrants o grups que tenen unes determinades percepcions socials. I junt amb aquest es troba el context del territori que fa referencia al lloc on viuen els diversos grups als quals va dirigit el projecte. Pot tractar-se d'un barri o districte, un poble o ciutat o una comarca i regió i és interessant definir les característiques que presenta com els equipaments, instal·lacions, espais, l'historia, les xarxes associatives, entitats comercials, les relacions....

       D'altra banda es troba el context institucional que apareix si es du a terme conjuntament amb l'administració, una associació, fundació o empresa. Aquest es refereix als equipaments, els espais, als objectius, la naturalesa, el marc institucional, la perspectiva política i cultural, el finançament i les activitats dutes a terme fins al moment de l'estudi.

       A més, ens va donar un llistat de les errades que es produeixen amb més freqüència quan s'analitza el context i on podem destacar la rellevància de la informació i el fet de demostrar el que és evident, també l'eliminació del discurs de la població i el fet de parar el diagnòstic en el temps i reprendre'l una vegada finalitzada l'acció.

       Per finalitzar aquesta primera part, vam parlar dels diferents moments que es donen en aquest anàlisi i els va explicar breument amb els objectius i les tècniques de cadascun. En un primer moment es dóna la descripció per saber els recursos humans i materials que hi ha i totes les carències que manquen i per a això s'utilitza entre altres l'anàlisi de documents, entrevistes i qüestionaris i l'observació. Després es dóna pas a la percepció social per a conéixer el que pensen aquelles persones implicades en la seua realitat mitjançant els grups de discussió, entrevistes obertes i altres. La interpretació es dóna a continuació per a conéixer perquè la realitat és així i fer una lectura critica i també per aconseguir una presa de consciència i es fa també mitjançant grups de discussió, triangulació, seminaris i anàlisi de documents teòrics. Després es produeixen les alternatives que per a dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius amb tècniques de treball amb grups, per exemple. I per últim, l'ajust, és a dir, establir tot allò que es pot fer amb eixa realitat i l'ordenació de necessitats.

      A la segona part de la classe, ens vam asseure en els grups del projecte per avançar, debatre i reflexionar sobre aquells aspectes relacionats amb el context, per aportar idees i veure com era més fàcil i enriquidor per al projecte actuar i recollir informació. En el nostre cas, teníem realitzada ja una recerca sobre el context del barri, la situació física de les infraestructures, els espais oberts que ofereix, la situació dels habitatges, la qualitat de vida en eixes condicions i sobretot allò que els veïns necessiten i allò al que volem arribar en eixe barri. Respecte al context de la institució vam decidir centrar-nos en Valencia Acoge i fer un anàlisi d'aquelles accions i activitats que ja s'han realitzat o que es pretenen realitzar. Veure també quines problemàtiques observen ells que són més urgents i sobre quines volen actuar respecte al nostre tema que seria la sostenibilitat, la contaminació, els espais públics i la qualitat de vida... Amb l'ajuda del professor vam arribar a la conclusió que seria interessant demanar l'opinió dels veïns i també acordar una entrevista amb algun professional de Valencia Acoge, per això vam plantejar les preguntes que es realitzarien per aconseguir la màxima informació possible.

       Per tant, la classe ens va servir per a avançar i per donar-li una espenta al treball des de l'anàlisi del context que ens aporta gran informació sobre allò que pots fer segons el que s'obté amb l'estudi. Ens vam adonar que és imprescindible aquest pas previ i que és molt útil per a la construcció i l'elaboració del projecte, ja que aporta informació que seria impossible obtenir sense entrevistes i anàlisis dels agents de la pròpia realitat. És de gran importància saber el que opinen els propis implicats sobre les necessitats i els objectius i com es poden modificar i adaptar millor a la realitat que els viuen així com saber quines serien les activitats que millor s'acoblarien a eixes problemàtiques.

7 d'Abril. Nou Barris i Projecte d'educació social

       

     
        Després d'uns dies de vacances on gaudirem de les falles i la setmana santa, ens trobarem de nou en la classe d'educació social, per recuperar la dinàmica de la classe, seguir avançant continguts i anar adquirint més coneixements. Tant la classe del Dijous com la del Divendres (7 i 8 d'Abril) van ser participatives en tot moment, de reflexió i anàlisi i bastant «pràctiques», ja que majoritàriament van girar al voltant de «l'anàlisi del context» i del projecte d'educació social.


      El dijous, en primer lloc aclarirem i comentarem la primera avaluació que s'havia realitzat dels blogs i ens vam parar a analitzar allò que havíem de millorar o canviar i vam destacar allò que la major part dels companys tenien bastant bé. La major part va fluixejar en la part de les reflexions i els continguts complementaris, en alguns casos els blogs tampoc contenien tots els continguts obligatoris. Però d'altra banda es va dir que els dissenys i la configuració dels blogs havia estat bé sobretot si ens adonem que quasi cap grup tenia coneixement sobre el maneig del blog. Si ens centrem en el nostre, ens vam posar al dia amb les entrades i amb l'organització d'aquest per a no fallar en aquest aspecte de nou i poder plasmar setmanalment allò que assolim a les classes i les activitats que realitzem.


      En un segon moment passarem a comentar i fer una petita reflexió sobre el projecte educatiu de «Nou Barris» a Barcelona, que ja havíem comentat al blog però que no havíem tingut l'oportunitat de comentar a l'aula. Per no repetir allò que ja apareix al blog, comentarem de forma general aquells trets que es van destacar a classe i que més ens agradaren o sorprengueren. En primer lloc vam donar importància a la impossibilitat que es produïsca a València una forma d'organització semblant on la gestió està en mans dels mateixos veïns i entitats però reben el finançament de l'ajuntament de Barcelona. A més, es va realitzar una crítica per la manca d'espais de trobades en barris de València sobretot per a joves i adolescents (a excepció dels majors). Un altre aspecte que ens va semblar important va ser l'autonomia de l'Ateneu Popular Nou Barris respecte als sindicats i partits polítics i vam destacar que actualment no es donaria amb tanta «facilitat» l'ocupació de la fàbrica i que es va donar gràcies al moment històric. Finalment vam debatre una mica sobre l'activitat educativa que es duia a terme, el circ, vam estar d'acord que era una ferramenta molt útil per a ocupar joves, unir-los però que era un poc menys útil que el teatre, ja que tenia menys contingut simbòlic. Concloent, vam afirmar que el treball i l'organització conjunta serveis com a forma d'aprenentatge, empoderament i el coneixement de la realitat.


       Cap al final de la classe, es va donar el torn d'exposar grupalment una idea sobre els projectes educatius que volíem desenvolupar com a treball d'aquesta assignatura. Es tractava d'exposar la idea que teníem pensada, informant la resta de companys i al professor per aconseguir entre tots veure allò que era possible de fer i estava ben plantejat i allò que podia millorar segons altres enfocaments. La idea era dir que és el que volíem fer, a qui anava dirigit, quin seria el context (tant del barri com de la institució, si era el cas) i un poc que es pretenia. En el nostre cas vam decidir enfocar-lo a la sostenibilitat, a la cura de l'entorn social i dels espais públics amb el barri d'Orriols i amb l'associació de Valencia Acoge. Entre els companys i el professor ens van recomanar fer-ho des d'un enfocament on ens centrem més amb el barri i els veïns i no des del «medi ambient» com a fet general.

       En definitiva podem dir que la classe va ser enriquidora i útil per avançar i aclarir molts temes que teníem oberts i que presentaven dubtes entre els companys. Vam clarificar el context del treball que en unes setmanes tenim que entregar, vam concretar el tema i on podem demanar informació i amb qui ens podem entrevistar. Així doncs, reflexionarem i refrescarem la memoria sobre allò que havíem conegut a la xerrada de l'Ateneu Popular de Nou Barris i posarem en comú una valoració sobre el blog i sobre allò que falta i allò que esta bastant bé.

Ciutat educadora. Méxic

En aquesta classe havíem d'elegir un projecte que ens pareguera interessant quant al tema de les ciutats educadores.
Ens va agradar el projecte de Morelia a Mèxic.

“Promovent la Cultura de la
Pau a través de la Carta de la
Terra” sorgeix amb la intenció
de fomentar relacions més
sanes de convivència entre
les persones i de respecte del
medi ambient

Aquest projecte consisteix en treballar amb les i els joves de la ciutat, basant-se en "La Carta de la Terra" per tal de sembrar noves actituds, esperances i exemples d'integració perquè els i les joves absorbisquen aquests comportaments i els reflecteixen en la seua vida diària.

Els/les xiquets/es tenen entre 13 i 17 anys, ja que és l'edat on comença una persona a construir els seus valors i principis, i a causa de la delinqüència i la violència a Mèxic és important guiar un poc als més menuts per tal que puguen aconseguir un mínim de nivell crític per a decidir clavar-se en aquest món.

Per altra part, també ens pareix interessant el fet que la metodologia utilitzada es base en una intervenció socioeducativa d'acompanyament, ja que ho relacionem directament amb el Treball Social.
En aquesta intervenció primer es va fer un diagnòstic de la comunitat amb preocupacions i esperances per tal de comprendre'ls millor. També es van organitzar activitats de sensibilització on podien participar tant els joves com les famílies i professors/es per tal de promocionar el respecte al pròxim i a l'entorn.
Aplaudim seguidament, les accions comunitàries que van dur a terme els i les joves com reforestació, murals col·lectius sensibilitzadors o jornades de neteja.. Joves que més tard es va fer una gran quedada per a conéixer's.
És de destacar aquest projecte, ja que la mateixa comunitat treballa per ella i pel seu entorn, donant com a fruit d'aquest un grup de joves formats i sensibilitzats per a dur a terme activitats d'integració veïnal, revaloració i recuperació d'espais públics als seus carrers. S'ha constatat que la violència ha disminuït.
Destaquem també el que es tinga en compte la importància del medi ambient i la repercussió d'un mal ús d'aquest a les vides i els drets de les persones. Les persones també s'han de treballar a elles mateixes però no oblidar-se de l'entorn.

Aquest és un bon exemple dels resultats de les ciutats educatives, i de la importància de recuperar el treball comunitari i d'acompanyament per tal de reforçar les carències necessàries i que la mateixa comunitat estiga capacitada per a seguir formant-se sensibilitzant i millorant.

"La mayor señal de éxito de un/a professor/a es poder decir : ahora mis alumnos/as trabajan como si yo no estuviera"

Maria Montesori          

3 de Març 2016. VAGA ESTUDIANTIL

El dia 3 de Març no va hi haure classe perquè les i els estudiants vam fer vaga.

La vaga es convoca en primer lloc contra el masclisme i la precarietat, tant dins com fora de la universitat.
També exigim la reducció de taxes a la universitat, una participació democràtica a la institució universitària, la promoció d'espais alliberats i la paralització definitiva de l'EU 2015-2020, 3+2 i la LOMCE per tal de defensar una universitat lliure de precarització.

Perquè no té sentit seguir defensant les polítiques socials de les elits, ja que estan dissenyades per mantenir el correcte funcionament del sistema capitalista i patriarcal, i aquests són la garantia dels seus privilegis. Privilegis que ens oprimeixen, especialment a les dones.

Per aquesta raó pensem que ens hem de posicionar amb les i els oprimits/des per tal de juntes tombar aquestes estructures que alcen el sistema i lluitar pels drets de totes les persones, exigint com a estudiants i dones els nostres també.

Pensem que el Treball Social i també el Grau de Treball Social, especialment, no es pot entendre sense un apropament al carrer per conéixer els problemes de la realitat i dur a terme una reivindicació, en aquest cas, a través del nostre dret a vaga i a manifestació, drets

que veiem cada volta més criminalitzats i, amb la nova llei mordassa menys lliures.

Com a estudiants de Treball Social ens neguem a entendre el Treball Social com una forma passiva en la societat, som agents actius, creguem en un Treball Social crític, feminista i anticapitalista, que no pot quedar-se inactiu veient com les estructures opressores ens retallen els drets i la dignitat a totes les persones, i que entén l'educació, i la cooperació amb la comunitat com una ferramenta important per a tombar-les.

Defensem i defensarem a les persones, com a ciutadanes, com a estudiants i com a professionals, tant al despatx com al carrer.

FRANKENSTEIN EDUCADOR - Part 2

En aquesta segona sessió d’anàlisi del llibre de Philippe Meirieu vam treure una sèrie de idees clau de la segona partició del llibre i les vam debatir i ficar en comú a classe.

Aquesta es divideix al seu torn en capítols que expliquen temes educatius amb metàfores, en primer lloc fa referència al mite del gòlem dels jueus que explica que el rabino deu començar per modelar a un ser amb argila roja i després grabar-li en la front la paraula veritat i es converteix en un ser dòcil capaç de complir feines difícils especialment que contribuisquen a la supervivència de la comunitat jueva. Posteriorment, indica que els plans fallen i que els èssers ideats pels homes per servir-los no es deixen dominar fàcilment i que a voltes no es pot controlar de tal manera.


Més tard fa referència a la paradoxa de l’educació explicant “La dialèctica de l’Amo” de Hegel, el que s’explica és que la satisfacció de l’amo seria que l’esclau li saludara com a home lliure i li regoneguera com a un igual, però en aquesta situació l’amo ja no seria amo i el servidor tampoc seria servidor. Amb l’educador i l’alumne passa el mateix, la vertadera satisfacció de l’educador seria que l’alumne el saludara com una persona lliure i el reconeguera com el seu educador sense ser així el seu vasall.

D’aquesta deriva la paradoxa de l’educació com a fabricació, “T’obligue a adherir-te lliurement a allò que jo et propose”, un carreró sense eixida existencial, ja que és contradictori.

Per tant, cal concluir que l'educació sempre porta grans dificultats i no pot ser mai prevista i perfecta, ni cal esperar resultats concrets.

FRANKESTEIN EDUCADOR

Frankestein educador es un llibre que va publicar Philippe Meirieu en 1998 i que ha sigut traduït a castellà per Emili Olcina. El text es basa en la historia del doctor Frankenstein i el seu monstre per qüestionar, reflexionar i relacionar-ho amb el mite de l'educació com fabricació. Aquest va ser l'element clau en la darrera classe, ja que es va basar en reflexionar i comentar la primera part d'aquest llibre on està inclosa la introducció i part del primer capítol. La dinàmica de la classe va ser principalment destacar frases, paràgrafs o inclòs paraules per debatre, comentar o comprendre els significats i traure-li sentit al text en el seu conjunts.

En «Introducció: Hi ha ginebrins i ginebrines... o sobre la legitimitat d'un enfocament mitològic en educació» es fa referencia a l'evolució sobre la pedagogia en Ginebra l'aparició de escoles, textos i d'escriptors que cada vegada tracten aquest àmbit amb més profunditat. També fa referencia a la historia central que dona significat al text que es Frankestein i que va nàixer en un concurs de relats de por on participava Mary Shelley. Aquesta part destaca la importància d'aquest llibre per al mite de l'educació i per al àmbit de la pedagogia i fa una referencia al conflicte fabricació-educació de l'home. En gran pinzellades introdueix les primeres idees sobre el que posteriorment es desenvolupara en el text com poden ser les conseqüències de l'abandonament d'un ser que no es dolent en el moment de la seua creació però que acaba convertit en un monstre. També destaca el fet de «fabricar» un ésser i ho compara amb altres novel·les basades en les que la historia gira al voltant del mateix eix com per exemple Ícaro i Prometeo, així mateix fa una xicoteta critica sobre allò que suposa la fabricació d'una persona per a la societat en el seu conjunt. L'autor del text tracta de obrir-nos el camí per que entenguem la paradoxa entre la novel·la de Frankestein i el mite de l'educació, la importància i la situació de dependència que es crea quan l'educació es dona en una relació directa.

A la primera part del primer capítol d'aquest text es tracta un poc la similitud d'algunes grans obres amb el «mite de l'educador» parant-se cada vegada en allò que l'autor considera que té mes rellevància. D'aquesta part vaig a destacar una cita a Meirieu «Escapa de las imagenes, de lo ya visto, de lo previsible, de lo que todos esperan: se atreve con un gesto que procede de otra parte, es decir, que procede, en el fondo, de él mismo… un gesto que no le es dictado por los demás, un gesto que no ha hecho nunca y que no sabe hacer, però que debe hacer precisamente para aprender». Aquesta afirmació es troba en el final de la primera part del capítol I, fa referencia a l'obra de Pinocho i resumeix tot allò que s'ha desenvolupat al llarg del capítol.

L'educació s'hereta, s'imposa, s'aprèn a través de familiars, L'escola, la societat que ens mostra allò que necessitem saber com la llengua, cultura, valors i normes per a que en un futur eixe xiquet siga capaç de construir per ell/a mateix/a les capacitats mentals per adaptar-se i viure en el mon. Així doncs, es clara la importància de l'entorn en el procés de socialització, de educació i per això es impossible participar com a membre d'una col·lectivitat sense saber d'on ve, la historia, la comprensió i la interpretació dels esdeveniments que s'han donat en la societat en la que viu. I es mitjançant totes aquestes petjades que deixen els predecessors que es donen consells, s'educa i s'introdueix a un univers cultural que ajudarà i acompanyarà al xiquet en el seu procés d'educació. Actualment els canvis entre una generació i la anteriors es donen rapida i radicalment i la transmissió per impregnació s'ha tornat complicada i les relacions s'han «instrumentalitzat» de forma que s'intercanvien servicis i en aquesta situació trobem adolescents sense arrels ni historia. Per això podem afirmar que la nostra condició social s'ha d'inscriure's en una historia i desenvolupar-se gràcies a la transmissió d'una cultura.

L'educador posa tota la seua energia i la seua intel·ligència en formar i educar de la millor manera possible. A més, l'autor afirma que es produeix el denominat «efecte expectativa» que es dona quan la imatge que podem formar-nos d'alguna persona i que li donem a conèixer determina els resultats que s'obtenen d'eixa persona i de la seua avaluació.

En l'obra de Pigmalión, es pot detectar un projecte fundacional, una intenció de fer de l'altre una obra pròpia, viva que torne al creador la imatge d'una perfecció somniada. Es a dir, voler a la pròpia obra es voler-se a si mateix i voler a l'altra persona la qual no te perill d'escapar, ja que u mateix s'ha apropiat de la seua fabricació. Així doncs, es una aventura complexa, dolorosa i carregada de diferents sensacions i sentiments. També podem observar que es dona una contradicció, ja que el educador vol fabricar a l'altra persona, però també vol que l'altre escape del seu poder per a que aleshores puga adherir-se a eixe mateix poder lliurement. L'adhesió forçosa, fingida i coaccionada no poden satisfer-lo.


Un altre aspecte que destaca es què en el procés d'educació ens importa poc allò que li interessa a l'altra persona i el que fem es decidir i imposar en el seu lloc, ja que en el moment que ells pogueren decidir per compte propi l'educació ja s'hauria completat. Així doncs, Meireu fa una similitud, com ja he destacat abans, entre el conte de Pinocho i aquest aspecte. Es dona, que en el moment en que Pinocho salva a son pare del tauró aquest ja ha completat la seua educació i ja no es presoner dels seus impulsos, de les autoacusacions, ja no es una persona depenent, i no respon a les expectatives dels adults. És un xiquet resolt que no dubta en afirmar la seua voluntat amb serenitat i sense violència, que ha abandonat les gesticulacions desordenades i que realitza un acte verdader, propi, un acte de valentia.


En conclusió podem afirmar que en aquesta primera part es fa un recorregut pels aspectes més rellevants en la educació i acaba quan es completa l'educació i el subjecte passa a ser responsable, independent i lliure per actuar. I tot aquest procés ho fa relacionant-ho amb diverses obres com son la de Frankestein o la de Pinocho de manera que serveix per entendre amb més claredat i amb exemples el que vol transmetre. Un text molt complet i que serveix per enriquir molt en l'àmbit de l'educació, socialització i pedagogia.

Primera setmana, introducció al concepte d'eduació.

¿Què és l'educació? 

Etimologia: del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure".


Definició RAE:
1. f. Acció i efecte d'educar.2. f. Criança, ensenyança i doctrina que és dona als xiquets i als jóvens.3. f. Instrucció per mitjà de l'acció docent.4. f. Cortesia, urbanitat.

A partir d'una pluja d'idees ens adonem que el concepte és molt ample i hi ha diversos punts de vista al respecte. De forma general podem dir que és un procés complex i dinàmic d'ensenyament i aprenentatge d'una persona, necessari per a què aquesta es desenvolupe correctament a la nostra societat. És a dir l'educació és una necessitat, un element fonamental de la socialització, "completa" l’ésser humà. 
Plantegem la pregunta: L’educació sempre és bona? 
Tipus d'educació: 

• Educació formal. Reglada, per obtenir titulacions oficials, context de l'educació escolar. 

• Educació no formal. Formació i educació sense un reconeixement formal, fora de l'àmbit escolar (les institucions, entitats, associacions i altres agents que ofereixen). Exemple: esports.

• Informal. Procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influències de la vida diària i el medi ambient... Exemple: medis de comunicació.

"El niño salvaje"
 
Paulo Freire: Pedagogia del oprimit
Es proposa que la relació entre educador i educat canviï, s'alliberen les dues parts, creant una relació entre iguals on hi hagi feedback. L'objectiu principal és que els individus siguen capaços de veure el món per ells mateixos, que reflexionen sobre aquesta visió i arriben a conclusions pròpies i no imposades. Pensament lliure, autònom. Solament quan la persona és capaç d'entendre la seva realitat, és capaç de transformar-la.




Quan parlem d'acció / intervenció educativa ens referim normalment a accions amb vessant social que tracten de prevenir la segregació, millorar les circumstàncies dels infants en situació de risc social... Cal ser conscient que es relacionen els educadors, la societat i les institucions de forma que en tot procés educatiu hi ha elements d’intervenció social, i elements educatius en tot procés d’intervenció social. Per açò és important introduir assignatures d'educació en disciplines socials i a la inversa.




No podem negar que l'educació està carregada de moral, creences, perspectives... com hem comprovat a la pluja d'idees cada persona entén una cosa per educació. Per tant es pot dir que l'educació siga bona o no, mai serà neutra. Des del nostre punt de vista, considerem que l'educació ideal seria aquella que es centrara en potenciar les pròpies capacitats de les persones, més enllà d'introduir coneixements en elles, una educació més lliure que promocione el pensament autònom. 

Encara que l'educació siga un procés que és dona al llarg de tota la vida humana aquesta és de vital importància als primers anys de vida, on el nombre de interconnexions a les neurones és major.

Reflexionem sobre la película i la importancia de l'educació els primer anys de vida. En aquest cas no s'ha donat la educació ni la escolaritazació del nen i per tant aquest no sap actuar a la societat complexa a la que el llancen. Volem apuntar que ens semblen durs els mètodes i les tècniques violentes que s'utilitcen per tractar d'educar al nen. 

Analitzant fragments de l'obra de Freire s'adonem que coincidim en les idees principals. L'educació no deu ser un procés unidireccional, on el mestre, l'educador, el subjecte, transmet coneixements als alumnes, els educats, els objectes. En aquesta modalitat d'educació (a la que l'autor anomena bancaria) els continguts es dipositen a les persones sense que aquestes els reflexionen, els admeten sense qüestionar. La conseqüència és que es crea passivitat, tendència a l'adaptació i anul·lació de la creativitat.

Per a nosaltres, futures treballadores socials amb esperança de canvi, és molt important aquest referent. Per una banda perquè recolza la creença en les persones i les seves capacitats. Per altra perquè ens recorda la postura que hem de tindre a les intervencions. No hem de caure en la figura d'opressors i imposar a la gent el que ha de fer i el que no ha de fer, hem de capacitar, conscienciar, ajudar a les persones a que miren la realitat per elles mateixes, animar-les a treure les seves habilitats i creativitat per treballar en conjunt per un canvi.