Mostrando entradas con la etiqueta societat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta societat. Mostrar todas las entradas

Avaluació de l'asignatura

Aquesta ha sigut una assignatura que ens ha ajudat a obrir nous horitzonts i hem llegit i analitzat informacions de tot tipus referents a l'educació que han fet que la entenguem d'una forma molt més ampla.

Potser, no ens haguèrem plantejat moltes de les coses que ens han sigut transmesses en aquesta assignatura, ja que no havíem cursat ninguna pareguda fins ara.

Considere que és molt important la part pedagògica en una disciplina com la del treball social, i molt olvidada en el currículo del grau. Ja que falta molta part d'educació i cal que siga un dels continguts clau des del meu punt de vista, ja que en el nostre futur treball tractarem constantment amb persones, i per tant necessitarem estratègies comunicatives i pedagògiques per aconseguir que siga eficaç la nostra intervenció i fer un diagnòstic i un seguiment adequat. 


Analitzar tant a fons l'educació reglada i els diferents enfocaments que hi ha de la mateixa m'ha paregut de lo més interessant que s'ha tractat, ja que és un tema que tots i totes sabem i coneixem però que no es parla massa. 

He comprés millor que mai la importància que té l'educació en qualsevol tipos de societat, i més en la nostra, suposadament democràtica i on les persones deurien actuar lliurement i de manera crítica. Per no perpetuar un sistema que oprimeix i que no deixa avançar a la major part de la població. 



Per últim, comentar que el que vam tratar a classe sobre la veu de la joventut actualment també me va agradar molt, ja que es de veres que assumim eixe paper sense preguntar-nos massa per què ocupem ixa posició dins de la societat, que no ens valora ni ens reconeix com a ciutadans de ple dret. Des del meu punt de vista és una estratègia més del sistema per amagar realitats i acallar opinions que no tinguen pes i per tant no siguen escoltadaes i no influèncien a la resta de societat. 


Apuesta situació és necessari que cànvie amb polítiques que apliquen els poders públics, han de crear espais d'intervenció i participació així com aplicar polítiques actives de visibilització positiva de la joventut com a ciutadans i agents actius de transformació.


8 d'Abril. Anàlisi del context i projecte d'educació social

        


        L'últim dia de classe, el 8 d'Abril el vam utilitzar per avançar i plantejar el projecte d'educació social i preparar el que posteriorment hem de desenvolupar.

       A la primera part de la classe, el professor ens va explicar amb un poc més de profunditat l'anàlisi del context perquè posteriorment sabérem realitzar-ho en el nostre projecte d'educació social. Si parlem de context, podem diferenciar dos tipus de context diferents que són independents i poden aparéixer o no en un projecte, de forma conjunta o separats depenent de les característiques de cada projecte.

        Podem observar el context de la comunitat que fa referencia als diversos col·lectius, poden donar-se per trams d'edat (menors, dones, majors...), per característiques socials i culturals com poden ser persones immigrants o grups que tenen unes determinades percepcions socials. I junt amb aquest es troba el context del territori que fa referencia al lloc on viuen els diversos grups als quals va dirigit el projecte. Pot tractar-se d'un barri o districte, un poble o ciutat o una comarca i regió i és interessant definir les característiques que presenta com els equipaments, instal·lacions, espais, l'historia, les xarxes associatives, entitats comercials, les relacions....

       D'altra banda es troba el context institucional que apareix si es du a terme conjuntament amb l'administració, una associació, fundació o empresa. Aquest es refereix als equipaments, els espais, als objectius, la naturalesa, el marc institucional, la perspectiva política i cultural, el finançament i les activitats dutes a terme fins al moment de l'estudi.

       A més, ens va donar un llistat de les errades que es produeixen amb més freqüència quan s'analitza el context i on podem destacar la rellevància de la informació i el fet de demostrar el que és evident, també l'eliminació del discurs de la població i el fet de parar el diagnòstic en el temps i reprendre'l una vegada finalitzada l'acció.

       Per finalitzar aquesta primera part, vam parlar dels diferents moments que es donen en
aquest anàlisi i els va explicar breument amb els objectius i les tècniques de cadascun. En un primer moment es dóna la descripció per saber els recursos humans i materials que hi ha i totes les carències que manquen i per a això s'utilitza entre altres l'anàlisi de documents, entrevistes i qüestionaris i l'observació. Després es dóna pas a la percepció social per a conéixer el que pensen aquelles persones implicades en la seua realitat mitjançant els grups de discussió, entrevistes obertes i altres. La interpretació es dóna a continuació per a conéixer perquè la realitat és així i fer una lectura critica i també per aconseguir una presa de consciència i es fa també mitjançant grups de discussió, triangulació, seminaris i anàlisi de documents teòrics. Després es produeixen les alternatives que per a dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius amb tècniques de treball amb grups, per exemple. I per últim, l'ajust, és a dir, establir tot allò que es pot fer amb eixa realitat i l'ordenació de necessitats.

      A la segona part de la classe, ens vam asseure en els grups del projecte per avançar, debatre i reflexionar sobre aquells aspectes relacionats amb el context, per aportar idees i veure com era més fàcil i enriquidor per al projecte actuar i recollir informació. En el nostre cas, teníem realitzada ja una recerca sobre el context del barri, la situació física de les infraestructures, els espais oberts que ofereix, la situació dels habitatges, la qualitat de vida en eixes condicions i sobretot allò que els veïns necessiten i allò al que volem arribar en eixe barri. Respecte al context de la institució vam decidir centrar-nos en Valencia Acoge i fer un anàlisi d'aquelles accions i activitats que ja s'han realitzat o que es pretenen realitzar. Veure també quines problemàtiques observen ells que són més urgents i sobre quines volen actuar respecte al nostre tema que seria la sostenibilitat, la contaminació, els espais públics i la qualitat de vida... Amb l'ajuda del professor vam arribar a la conclusió que seria interessant demanar l'opinió dels veïns i també acordar una entrevista amb algun professional de Valencia Acoge, per això vam plantejar les preguntes que es realitzarien per aconseguir la màxima informació possible.

       Per tant, la classe ens va servir per a avançar i per donar-li una espenta al treball des de l'anàlisi del context que ens aporta gran informació sobre allò que pots fer segons el que s'obté amb l'estudi. Ens vam adonar que és imprescindible aquest pas previ i que és molt útil per a la construcció i l'elaboració del projecte, ja que aporta informació que seria impossible obtenir sense entrevistes i anàlisis dels agents de la pròpia realitat. És de gran importància saber el que opinen els propis implicats sobre les necessitats i els objectius i com es poden modificar i adaptar millor a la realitat que els viuen així com saber quines serien les activitats que millor s'acoblarien a eixes problemàtiques.

7 d'Abril. Nou Barris i Projecte d'educació social

       


     
        Després d'uns dies de vacances on gaudirem de les falles i la setmana santa, ens trobarem de nou en la classe d'educació social, per recuperar la dinàmica de la classe, seguir avançant continguts i anar adquirint més coneixements. Tant la classe del Dijous com la del Divendres (7 i 8 d'Abril) van ser participatives en tot moment, de reflexió i anàlisi i bastant «pràctiques», ja que majoritàriament van girar al voltant de «l'anàlisi del context» i del projecte d'educació social.


      El dijous, en primer lloc aclarirem i comentarem la primera avaluació que s'havia realitzat dels blogs i ens vam parar a analitzar allò que havíem de millorar o canviar i vam destacar allò que la major part dels companys tenien bastant bé. La major part va fluixejar en la part de les reflexions i els continguts complementaris, en alguns casos els blogs tampoc contenien tots els continguts obligatoris. Però d'altra banda es va dir que els dissenys i la configuració dels blogs havia estat bé sobretot si ens adonem que quasi cap grup tenia coneixement sobre el maneig del blog. Si ens centrem en el nostre, ens vam posar al dia amb les entrades i amb l'organització d'aquest per a no fallar en aquest aspecte de nou i poder plasmar setmanalment allò que assolim a les classes i les activitats que realitzem.


      En un segon moment passarem a comentar i fer una petita reflexió sobre el projecte educatiu de «Nou Barris» a Barcelona, que ja havíem comentat al blog però que no havíem tingut l'oportunitat de comentar a l'aula. Per no repetir allò que ja apareix al blog, comentarem de forma general aquells trets que es van destacar a classe i que més ens agradaren o sorprengueren. En primer lloc vam donar importància a la impossibilitat que es produïsca a València una forma d'organització semblant on la gestió està en mans dels mateixos veïns i entitats però reben el finançament de l'ajuntament de Barcelona. A més, es va realitzar una crítica per la manca d'espais de trobades en barris de València sobretot per a joves i adolescents (a excepció dels majors). Un altre aspecte que ens va semblar important va ser l'autonomia de l'Ateneu Popular Nou Barris respecte als sindicats i partits polítics i vam destacar que actualment no es donaria amb tanta «facilitat» l'ocupació de la fàbrica i que es va donar gràcies al moment històric. Finalment vam debatre una mica sobre l'activitat educativa que es duia a terme, el circ, vam estar d'acord que era una ferramenta molt útil per a ocupar joves, unir-los però que era un poc menys útil que el teatre, ja que tenia menys contingut simbòlic. Concloent, vam afirmar que el treball i l'organització conjunta serveis com a forma d'aprenentatge, empoderament i el coneixement de la realitat.


       Cap al final de la classe, es va donar el torn d'exposar grupalment una idea sobre els projectes educatius que volíem desenvolupar com a treball d'aquesta assignatura. Es tractava d'exposar la idea que teníem pensada, informant la resta de companys i al professor per aconseguir entre tots veure allò que era possible de fer i estava ben plantejat i allò que podia millorar segons altres enfocaments. La idea era dir que és el que volíem fer, a qui anava dirigit, quin seria el context (tant del barri com de la institució, si era el cas) i un poc que es pretenia. En el nostre cas vam decidir enfocar-lo a la sostenibilitat, a la cura de l'entorn social i dels espais públics amb el barri d'Orriols i amb l'associació de Valencia Acoge. Entre els companys i el professor ens van recomanar fer-ho des d'un enfocament on ens centrem més amb el barri i els veïns i no des del «medi ambient» com a fet general.

       En definitiva podem dir que la classe va ser enriquidora i útil per avançar i aclarir molts temes que teníem oberts i que presentaven dubtes entre els companys. Vam clarificar el context del treball que en unes setmanes tenim que entregar, vam concretar el tema i on podem demanar informació i amb qui ens podem entrevistar. Així doncs, reflexionarem i refrescarem la memoria sobre allò que havíem conegut a la xerrada de l'Ateneu Popular de Nou Barris i posarem en comú una valoració sobre el blog i sobre allò que falta i allò que esta bastant bé.

10 de març. Ciutats educadores

Durant la classe hem estat comentant l'article de Mireia Civís, La ciutat educadora i els projectes
educatius de la ciutat. Partim de la idea de que la configuració de la ciutat, la ciutat en si mateixa, pot ser un element educador en l'àmbit informal. Les possibilitats educatives de la ciutat tenen dimensions diferents:
  • La ciutat com a contenidor de recursos educatius. La ciutat educadora com estructura pedagògica estable formada per institucions. Concentra  els diferents recursos educatius com ara escoles, museus, associacions culturals, etc.
  • La ciutat com a contingut educatiu en si mateixa. És a dir, tothom aprèn de la ciutat en el seu procés de socialització, coneix els seus diferents espais, carrers… aprenem a moure'ns per ella, a fer ús dels serveis que ofereix, a relacionar-nos amb la gent.
  • La ciutat com agent educatiu. La ciutat, el medi que ens envolta, genera aprenentatge al voltant de la cultura, les diferents formes de vida, normes, actituds socials… de manera que el carrer es converteix en una mena d'escola de vida. La configuració dels espais de la ciutat com ara places, bancs, carrers… la seua distribució configurarà l'educació. En aquest punt cal incidir en la importància dels espais de trobada, si aquests es limiten a centres comercials, el missatge educador gira entorn del consumisme.En aquesta línia veiem propostes molt interessants com: abierto hasta el amanecer on es posa a disposició dels joves espais públics en hores nocturnes, buscant canviar les dinàmiques d'oci nocives (com el botelló).

Vista la funció educadora de la ciutat, ens adonem de la seua importància en l'educació i les formes de vida de les persones. Als Projectes Educatius de Ciutat, es tracta d'utilitzar la ciutat com a ferramenta educativa, transformant-la i adaptant-la a les necessitats de la població, buscant sempre la participació ciutadana. A continuació deixem el vídeo que hem vist a classe com a exemple d'aquest tipus de projecte, ja que pensem que reflecteix molt bé la idea.



Com a treballadores socials deuríem conèixer millor aquest tipus de projectes que ens ajuden a obrir la ment i les possibilitats d'actuació. Un projecte educatiu exitós pot aconseguir que una ciutat sigui un espai net, amb recursos, espais i activitats participatives per a totes les persones de totes les edats. .Per a què açò sigui possible cal coordinar i treballar en equip amb diferents professionals i institucions.