Mostrando entradas con la etiqueta educació com a fabricació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta educació com a fabricació. Mostrar todas las entradas

FRANKENSTEIN EDUCADOR I "BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA"



FRANKENSTEIN EDUCADOR

Durant la classe del dijous 25 de febrer ens vam posar tota la classe asseguts en un cercle  i vam comentar una part del text “Frankenstein educador”. A continuació, cadascun va llegir una frase que li havia cridat l’atenció i entre tots i totes la vam comentar i reflexionar.

Les frases que més em van cridar l’atenció van ser;

“Te quiero conforme a mis proyectos; te quiero para satisfacer mi deseo de crear a alguien a mi imagen o a mi servicio; te quiero para que hagas que me sienta importante, sabio, eficaz, un “buen padre” o un “buen enseñante”; te quiero para estar seguro de mi poder.

Sobre aquesta frase l’autor pensa que en la relació entre el creador i la criatura existeix mimetisme. Aquest mimetisme, en aquest cas es dóna entre l’educador i l’educant  quan l’educador es creu que l’educant és la seua obra i per tant vol que siga “seu”.
Per això, la persona educadora pot fer que l’educant es convertisca en una manera d’autosatisfacció.

“en la praxis la autonomía de los otros no es una finalidad; es, y no jugamos con las palabras, un comienzo; es todo lo que se quiera menos una finalidad; no está terminada, no admite ser definida por un estado o unas características cualesquiera”

El que ve a dir l’autor en aquesta frase és que la praxi és una acció que no té més finalitat que ella mateixa, i és per això que mai acaba. D’altra banda l’autor també afirma que la poiesis és una activitat que acaba quan aconsegueix el seu objectiu. És per tant, que l’educació no es pot limitar a la poiesis ja que la persona educada es limitaria a un resultat decisiu i final. En definitiva l’educació ha de ser treballada com a praxi.



“BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA”

En la sessió del divendres 26 de febrer vam vore un vídeo anomenat “Barcelona, ciutat educadora” que consisteix en l'elaboració d’un projecte educatiu que es defineix com una plataforma estable de treball i de participació que reuneix als agents educatius i socials de diferents àmbits territorials de la ciutat i diferents espais d’intervenció socioeducativa.
Aquest projecte que es va formular a Barcelona al 1990 expressa la vocació de Barcelona com ciutat eduadora i pretén un compromis per l’educació i oportunitats per a les famílies, i axí com educar per una educació inclusiva i solidària i potenciar les xarxes educatives territorials com a forma de cohesió territorial. En aquest projecte els agents es reconeixen com agents educatius i es plantegen de manera col·lectiva quins són els reptes més importants de l’educació en la ciutat. Aquest projecte educatiu proposa un compromís per part de la ciutadania en el que les entitats es comprometen a actuar en el desenvolupament de projectes i exercicis educatius.
A banda de portar a terme projectes educatius per a xiquets i xiquetes en l’escola i fora d’ella , una ciutat és educadora quan és conscient que les seues pràctiques socials i polítiques públiques repercuteixen fortament en els aprenentatges i en els valors de tota la ciutadania.

Cal destacar que en una ciutat educadora, totes les institucions i totes les persones són educadores quan es comprometen i comparteixen uns mateixos valors educatius.
Finalment, també és important esmentar que la participació es pot dur a terme a través del Consell de Participació de l'Ajuntament de Barcelona en aquest cas, el qual és un lloc de trobada per als ciutadans/es preocupats per diversos temes de la ciutat i que volen participar, ja que la participació enriqueix i fa créixer a les persones.





Descripción: http://w110.bcn.cat/V01/imatges/V011px_transp.gif





FRANKENSTEIN EDUCADOR - Part 2



En aquesta segona sessió d’anàlisi del llibre de Philippe Meirieu vam treure una sèrie de idees clau de la segona partició del llibre i les vam debatir i ficar en comú a classe.

Aquesta es divideix al seu torn en capítols que expliquen temes educatius amb metàfores, en primer lloc fa referència al mite del gòlem dels jueus que explica que el rabino deu començar per modelar a un ser amb argila roja i després grabar-li en la front la paraula veritat i es converteix en un ser dòcil capaç de complir feines difícils especialment que contribuisquen a la supervivència de la comunitat jueva. Posteriorment, indica que els plans fallen i que els èssers ideats pels homes per servir-los no es deixen dominar fàcilment i que a voltes no es pot controlar de tal manera.


Més tard fa referència a la paradoxa de l’educació explicant “La dialèctica de l’Amo” de Hegel, el que s’explica és que la satisfacció de l’amo seria que l’esclau li saludara com a home lliure i li regoneguera com a un igual, però en aquesta situació l’amo ja no seria amo i el servidor tampoc seria servidor. Amb l’educador i l’alumne passa el mateix, la vertadera satisfacció de l’educador seria que l’alumne el saludara com una persona lliure i el reconeguera com el seu educador sense ser així el seu vasall.

D’aquesta deriva la paradoxa de l’educació com a fabricació, “T’obligue a adherir-te lliurement a allò que jo et propose”, un carreró sense eixida existencial, ja que és contradictori.

Per tant, cal concluir que l'educació sempre porta grans dificultats i no pot ser mai prevista i perfecta, ni cal esperar resultats concrets.