FRANKENSTEIN EDUCADOR - Part 2

En aquesta segona sessió d’anàlisi del llibre de Philippe Meirieu vam treure una sèrie de idees clau de la segona partició del llibre i les vam debatir i ficar en comú a classe.

Aquesta es divideix al seu torn en capítols que expliquen temes educatius amb metàfores, en primer lloc fa referència al mite del gòlem dels jueus que explica que el rabino deu començar per modelar a un ser amb argila roja i després grabar-li en la front la paraula veritat i es converteix en un ser dòcil capaç de complir feines difícils especialment que contribuisquen a la supervivència de la comunitat jueva. Posteriorment, indica que els plans fallen i que els èssers ideats pels homes per servir-los no es deixen dominar fàcilment i que a voltes no es pot controlar de tal manera.


Més tard fa referència a la paradoxa de l’educació explicant “La dialèctica de l’Amo” de Hegel, el que s’explica és que la satisfacció de l’amo seria que l’esclau li saludara com a home lliure i li regoneguera com a un igual, però en aquesta situació l’amo ja no seria amo i el servidor tampoc seria servidor. Amb l’educador i l’alumne passa el mateix, la vertadera satisfacció de l’educador seria que l’alumne el saludara com una persona lliure i el reconeguera com el seu educador sense ser així el seu vasall.

D’aquesta deriva la paradoxa de l’educació com a fabricació, “T’obligue a adherir-te lliurement a allò que jo et propose”, un carreró sense eixida existencial, ja que és contradictori.

Per tant, cal concluir que l'educació sempre porta grans dificultats i no pot ser mai prevista i perfecta, ni cal esperar resultats concrets.