FRANKENSTEIN EDUCADOR
Durant la classe del dijous 25 de febrer ens vam posar
tota la classe asseguts en un cercle i
vam comentar una part del text “Frankenstein educador”. A continuació, cadascun
va llegir una frase que li havia cridat l’atenció i entre tots i totes la vam
comentar i reflexionar.
Les frases que més em van cridar l’atenció van ser;
“Te quiero
conforme a mis proyectos; te quiero para satisfacer mi deseo de crear a alguien
a mi imagen o a mi servicio; te quiero para que hagas que me sienta importante,
sabio, eficaz, un “buen padre” o un “buen enseñante”; te quiero para estar
seguro de mi poder.
Sobre aquesta frase l’autor pensa que en la relació
entre el creador i la criatura existeix mimetisme. Aquest mimetisme, en aquest
cas es dóna entre l’educador i l’educant quan l’educador es creu que
l’educant és la seua obra i per tant vol que siga “seu”.
Per això, la persona educadora pot fer que l’educant es
convertisca en una manera d’autosatisfacció.
“en la
praxis la autonomía de los otros no es una finalidad; es, y no jugamos con las
palabras, un comienzo; es todo lo que se quiera menos una finalidad; no está
terminada, no admite ser definida por un estado o unas características
cualesquiera”
El que ve a dir l’autor en aquesta frase és que la
praxi és una acció que no té més finalitat que ella mateixa, i és per això que
mai acaba. D’altra banda l’autor també afirma que la poiesis és una activitat
que acaba quan aconsegueix el seu objectiu. És per tant, que l’educació no es
pot limitar a la poiesis ja que la persona educada es limitaria a un resultat decisiu i final.
En definitiva l’educació ha de ser treballada com a praxi.
“BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA”
En la sessió del divendres 26
de febrer vam vore un vídeo anomenat “Barcelona,
ciutat educadora” que consisteix en l'elaboració d’un projecte educatiu que
es defineix com una plataforma estable de treball i de participació que reuneix
als agents educatius i socials de diferents àmbits territorials de la ciutat i
diferents espais d’intervenció socioeducativa.
Aquest projecte que es va
formular a Barcelona al 1990 expressa la vocació de Barcelona com ciutat
eduadora i pretén un compromis per l’educació i oportunitats per a les famílies,
i axí com educar per una educació inclusiva i solidària i potenciar les xarxes
educatives territorials com a forma de cohesió territorial. En aquest projecte
els agents es reconeixen com agents educatius i es plantegen de manera col·lectiva quins són els
reptes més importants de l’educació en la ciutat. Aquest projecte educatiu
proposa un compromís per part de la ciutadania en el que les entitats es
comprometen a actuar en el desenvolupament de projectes i exercicis educatius.
A banda de portar a terme
projectes educatius per a xiquets i xiquetes en l’escola i fora d’ella , una
ciutat és educadora quan és conscient que les seues pràctiques socials i
polítiques públiques repercuteixen fortament en els aprenentatges i en els
valors de tota la ciutadania.
Cal destacar que en una
ciutat educadora, totes les institucions i totes les persones són educadores quan
es comprometen i comparteixen uns mateixos valors educatius.
Finalment, també és important
esmentar que la participació es pot dur a terme a través del Consell de
Participació de l'Ajuntament de Barcelona en aquest cas, el qual és un lloc de
trobada per als ciutadans/es preocupats per diversos temes de la ciutat i que
volen participar, ja que la participació enriqueix i fa créixer a les persones.
 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario