FRANKENSTEIN EDUCADOR I "BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA"

FRANKENSTEIN EDUCADOR

Durant la classe del dijous 25 de febrer ens vam posar tota la classe asseguts en un cercle  i vam comentar una part del text “Frankenstein educador”. A continuació, cadascun va llegir una frase que li havia cridat l’atenció i entre tots i totes la vam comentar i reflexionar.

Les frases que més em van cridar l’atenció van ser;

“Te quiero conforme a mis proyectos; te quiero para satisfacer mi deseo de crear a alguien a mi imagen o a mi servicio; te quiero para que hagas que me sienta importante, sabio, eficaz, un “buen padre” o un “buen enseñante”; te quiero para estar seguro de mi poder.

Sobre aquesta frase l’autor pensa que en la relació entre el creador i la criatura existeix mimetisme. Aquest mimetisme, en aquest cas es dóna entre l’educador i l’educant  quan l’educador es creu que l’educant és la seua obra i per tant vol que siga “seu”.

Per això, la persona educadora pot fer que l’educant es convertisca en una manera d’autosatisfacció.

“en la praxis la autonomía de los otros no es una finalidad; es, y no jugamos con las palabras, un comienzo; es todo lo que se quiera menos una finalidad; no está terminada, no admite ser definida por un estado o unas características cualesquiera”

El que ve a dir l’autor en aquesta frase és que la praxi és una acció que no té més finalitat que ella mateixa, i és per això que mai acaba. D’altra banda l’autor també afirma que la poiesis és una activitat que acaba quan aconsegueix el seu objectiu. És per tant, que l’educació no es pot limitar a la poiesis ja que la persona educada es limitaria a un resultat decisiu i final. En definitiva l’educació ha de ser treballada com a praxi.

“BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA”

En la sessió del divendres 26 de febrer vam vore un vídeo anomenat “Barcelona, ciutat educadora” que consisteix en l'elaboració d’un projecte educatiu que es defineix com una plataforma estable de treball i de participació que reuneix als agents educatius i socials de diferents àmbits territorials de la ciutat i diferents espais d’intervenció socioeducativa.

Aquest projecte que es va formular a Barcelona al 1990 expressa la vocació de Barcelona com ciutat eduadora i pretén un compromis per l’educació i oportunitats per a les famílies, i axí com educar per una educació inclusiva i solidària i potenciar les xarxes educatives territorials com a forma de cohesió territorial. En aquest projecte els agents es reconeixen com agents educatius i es plantegen de manera col·lectiva quins són els reptes més importants de l’educació en la ciutat. Aquest projecte educatiu proposa un compromís per part de la ciutadania en el que les entitats es comprometen a actuar en el desenvolupament de projectes i exercicis educatius.

A banda de portar a terme projectes educatius per a xiquets i xiquetes en l’escola i fora d’ella , una ciutat és educadora quan és conscient que les seues pràctiques socials i polítiques públiques repercuteixen fortament en els aprenentatges i en els valors de tota la ciutadania.

Cal destacar que en una ciutat educadora, totes les institucions i totes les persones són educadores quan es comprometen i comparteixen uns mateixos valors educatius.

Finalment, també és important esmentar que la participació es pot dur a terme a través del Consell de Participació de l'Ajuntament de Barcelona en aquest cas, el qual és un lloc de trobada per als ciutadans/es preocupats per diversos temes de la ciutat i que volen participar, ja que la participació enriqueix i fa créixer a les persones.

FRANKESTEIN EDUCADOR

Frankestein educador es un llibre que va publicar Philippe Meirieu en 1998 i que ha sigut traduït a castellà per Emili Olcina. El text es basa en la historia del doctor Frankenstein i el seu monstre per qüestionar, reflexionar i relacionar-ho amb el mite de l'educació com fabricació. Aquest va ser l'element clau en la darrera classe, ja que es va basar en reflexionar i comentar la primera part d'aquest llibre on està inclosa la introducció i part del primer capítol. La dinàmica de la classe va ser principalment destacar frases, paràgrafs o inclòs paraules per debatre, comentar o comprendre els significats i traure-li sentit al text en el seu conjunts.

En «Introducció: Hi ha ginebrins i ginebrines... o sobre la legitimitat d'un enfocament mitològic en educació» es fa referencia a l'evolució sobre la pedagogia en Ginebra l'aparició de escoles, textos i d'escriptors que cada vegada tracten aquest àmbit amb més profunditat. També fa referencia a la historia central que dona significat al text que es Frankestein i que va nàixer en un concurs de relats de por on participava Mary Shelley. Aquesta part destaca la importància d'aquest llibre per al mite de l'educació i per al àmbit de la pedagogia i fa una referencia al conflicte fabricació-educació de l'home. En gran pinzellades introdueix les primeres idees sobre el que posteriorment es desenvolupara en el text com poden ser les conseqüències de l'abandonament d'un ser que no es dolent en el moment de la seua creació però que acaba convertit en un monstre. També destaca el fet de «fabricar» un ésser i ho compara amb altres novel·les basades en les que la historia gira al voltant del mateix eix com per exemple Ícaro i Prometeo, així mateix fa una xicoteta critica sobre allò que suposa la fabricació d'una persona per a la societat en el seu conjunt. L'autor del text tracta de obrir-nos el camí per que entenguem la paradoxa entre la novel·la de Frankestein i el mite de l'educació, la importància i la situació de dependència que es crea quan l'educació es dona en una relació directa.

A la primera part del primer capítol d'aquest text es tracta un poc la similitud d'algunes grans obres amb el «mite de l'educador» parant-se cada vegada en allò que l'autor considera que té mes rellevància. D'aquesta part vaig a destacar una cita a Meirieu «Escapa de las imagenes, de lo ya visto, de lo previsible, de lo que todos esperan: se atreve con un gesto que procede de otra parte, es decir, que procede, en el fondo, de él mismo… un gesto que no le es dictado por los demás, un gesto que no ha hecho nunca y que no sabe hacer, però que debe hacer precisamente para aprender». Aquesta afirmació es troba en el final de la primera part del capítol I, fa referencia a l'obra de Pinocho i resumeix tot allò que s'ha desenvolupat al llarg del capítol.

L'educació s'hereta, s'imposa, s'aprèn a través de familiars, L'escola, la societat que ens mostra allò que necessitem saber com la llengua, cultura, valors i normes per a que en un futur eixe xiquet siga capaç de construir per ell/a mateix/a les capacitats mentals per adaptar-se i viure en el mon. Així doncs, es clara la importància de l'entorn en el procés de socialització, de educació i per això es impossible participar com a membre d'una col·lectivitat sense saber d'on ve, la historia, la comprensió i la interpretació dels esdeveniments que s'han donat en la societat en la que viu. I es mitjançant totes aquestes petjades que deixen els predecessors que es donen consells, s'educa i s'introdueix a un univers cultural que ajudarà i acompanyarà al xiquet en el seu procés d'educació. Actualment els canvis entre una generació i la anteriors es donen rapida i radicalment i la transmissió per impregnació s'ha tornat complicada i les relacions s'han «instrumentalitzat» de forma que s'intercanvien servicis i en aquesta situació trobem adolescents sense arrels ni historia. Per això podem afirmar que la nostra condició social s'ha d'inscriure's en una historia i desenvolupar-se gràcies a la transmissió d'una cultura.

L'educador posa tota la seua energia i la seua intel·ligència en formar i educar de la millor manera possible. A més, l'autor afirma que es produeix el denominat «efecte expectativa» que es dona quan la imatge que podem formar-nos d'alguna persona i que li donem a conèixer determina els resultats que s'obtenen d'eixa persona i de la seua avaluació.

En l'obra de Pigmalión, es pot detectar un projecte fundacional, una intenció de fer de l'altre una obra pròpia, viva que torne al creador la imatge d'una perfecció somniada. Es a dir, voler a la pròpia obra es voler-se a si mateix i voler a l'altra persona la qual no te perill d'escapar, ja que u mateix s'ha apropiat de la seua fabricació. Així doncs, es una aventura complexa, dolorosa i carregada de diferents sensacions i sentiments. També podem observar que es dona una contradicció, ja que el educador vol fabricar a l'altra persona, però també vol que l'altre escape del seu poder per a que aleshores puga adherir-se a eixe mateix poder lliurement. L'adhesió forçosa, fingida i coaccionada no poden satisfer-lo.


Un altre aspecte que destaca es què en el procés d'educació ens importa poc allò que li interessa a l'altra persona i el que fem es decidir i imposar en el seu lloc, ja que en el moment que ells pogueren decidir per compte propi l'educació ja s'hauria completat. Així doncs, Meireu fa una similitud, com ja he destacat abans, entre el conte de Pinocho i aquest aspecte. Es dona, que en el moment en que Pinocho salva a son pare del tauró aquest ja ha completat la seua educació i ja no es presoner dels seus impulsos, de les autoacusacions, ja no es una persona depenent, i no respon a les expectatives dels adults. És un xiquet resolt que no dubta en afirmar la seua voluntat amb serenitat i sense violència, que ha abandonat les gesticulacions desordenades i que realitza un acte verdader, propi, un acte de valentia.


En conclusió podem afirmar que en aquesta primera part es fa un recorregut pels aspectes més rellevants en la educació i acaba quan es completa l'educació i el subjecte passa a ser responsable, independent i lliure per actuar. I tot aquest procés ho fa relacionant-ho amb diverses obres com son la de Frankestein o la de Pinocho de manera que serveix per entendre amb més claredat i amb exemples el que vol transmetre. Un text molt complet i que serveix per enriquir molt en l'àmbit de l'educació, socialització i pedagogia.