La otra educación zapatista 15/04/2016

En aquesta sessió hem gaudit de la ponència "La otra educación zapatista" realitzada per Mayra Silva i Miguel Escobar, dos persones molt involucrades i amb molta informació sobre el tema, els dos són mexicans, estudien en la universitat del país i traten de seguir aquesta forma d'educació.

Aixi doncs, ens han explicat les bases teòriques en les que es fonamenta aquesta forma d'educació; el zapatismo, autors com Freire i la perdagogía eròtica entre d'altres.

Ens han explicat també com s'organitzen en les comunitats, amb el treball col.lectiu, les caracoles i assemblees obertes, la posició igualitària de la dona, el seu sistema sanitari...

Comunitat Zapatista

Pel que fa a la història del moviment zapatista cal comentar que a l'acabar la guerra del 1994, el poble sublevat s'amagà a les muntanyes decidint abandonar així la lluita armada i canviant-la per allunyar-se del sistema que no els agradava en lloc de lluitar contra ell, ja que clarament era molt més poderós. 

Ens van mostrar documentals fets pels propis zapatistas que mostraven la seua forma de vida per que entenguerem millor el que en estàven explicant i la veritat és que va ser de ajuda no tindre que imaginar tota l'estona com són i veure que es real allò que ens estàn contant.

El més impactant des del meu punt de vista va ser poder escoltar a Mayra explicant la seua experiència personal amb el poble zapatista, amb la qual vam entendre molt més el tipus de comunitat que s'havia format i el tipus de societat en la que s'havien convertit aquelles persones que passaren a viure en un ambient totalment comunitari i sense l'autoritarisme de l'Estat ni el capitalisme imperant.

Van parlar també d'un projecte educatiu de la Universitat de Mèxic que es diu "Pronunciar el mundo", un projecte que relaciona la imatge i la paraula i reflexiona sobre temes tractats per Freire com autoritat i llibertat, eduació emancipadora, eduació bancària, somni i utopia. Un projecte molt interessant i amb molta base teòrica interessant que es recolça en l'educació zapatista. 

Aquest projecte consta d'un treball per part de l'estudiantat molt autònom i en el que cal consens, a partir d'uns continguts teòrics els alumnes elegeixen dos projectes per dur a terme durant el curs, fet que fa que els alumnes puguen relacionar teoria i pràxis.

Per finalitzar, he de dir que el fet de que existisquen moviments com aquests fa que pensar, i el fet de que funcionen i es desenvolupen en el temps significa que són possibles i potser des del meu punt de vista ens hem allunyat massa de l'escència de la vida, de les nostres arrels i del que som en realitat, som èssers socials que sempre han viscut en col.lectivitat, que sumem entre tots i la societat individualista i consumista en la que vivim fa que siguem molt competitius i oblidem aquestes coses sent el més important l'èxit personal i l'acumulació de coses materials per ser feliç.

I pel que fa a l'educació, és simplement un reflex de la societat en la que vivim, aquesta es troba a la seua disposició i com a tal la seua funció en les societats capitalistes es perpetuar el sistema i intentar que no hi hagen pensaments crítics o que aquests no es puguen manifestar.

És per tant un fet important l'existència de escoles lliures que no funcionen d'aquesta manera i que no contribueixen a que aquest sistema es perpetue en el temps, que respeten la diversitat, la natura, etc.

Primera setmana, introducció al concepte d'eduació.

¿Què és l'educació? 

Etimologia: del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure".


Definició RAE:
1. f. Acció i efecte d'educar.2. f. Criança, ensenyança i doctrina que és dona als xiquets i als jóvens.3. f. Instrucció per mitjà de l'acció docent.4. f. Cortesia, urbanitat.

A partir d'una pluja d'idees ens adonem que el concepte és molt ample i hi ha diversos punts de vista al respecte. De forma general podem dir que és un procés complex i dinàmic d'ensenyament i aprenentatge d'una persona, necessari per a què aquesta es desenvolupe correctament a la nostra societat. És a dir l'educació és una necessitat, un element fonamental de la socialització, "completa" l’ésser humà. 
Plantegem la pregunta: L’educació sempre és bona? 
Tipus d'educació: 

• Educació formal. Reglada, per obtenir titulacions oficials, context de l'educació escolar. 

• Educació no formal. Formació i educació sense un reconeixement formal, fora de l'àmbit escolar (les institucions, entitats, associacions i altres agents que ofereixen). Exemple: esports.

• Informal. Procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influències de la vida diària i el medi ambient... Exemple: medis de comunicació.

"El niño salvaje"
 
Paulo Freire: Pedagogia del oprimit
Es proposa que la relació entre educador i educat canviï, s'alliberen les dues parts, creant una relació entre iguals on hi hagi feedback. L'objectiu principal és que els individus siguen capaços de veure el món per ells mateixos, que reflexionen sobre aquesta visió i arriben a conclusions pròpies i no imposades. Pensament lliure, autònom. Solament quan la persona és capaç d'entendre la seva realitat, és capaç de transformar-la.




Quan parlem d'acció / intervenció educativa ens referim normalment a accions amb vessant social que tracten de prevenir la segregació, millorar les circumstàncies dels infants en situació de risc social... Cal ser conscient que es relacionen els educadors, la societat i les institucions de forma que en tot procés educatiu hi ha elements d’intervenció social, i elements educatius en tot procés d’intervenció social. Per açò és important introduir assignatures d'educació en disciplines socials i a la inversa.




No podem negar que l'educació està carregada de moral, creences, perspectives... com hem comprovat a la pluja d'idees cada persona entén una cosa per educació. Per tant es pot dir que l'educació siga bona o no, mai serà neutra. Des del nostre punt de vista, considerem que l'educació ideal seria aquella que es centrara en potenciar les pròpies capacitats de les persones, més enllà d'introduir coneixements en elles, una educació més lliure que promocione el pensament autònom. 

Encara que l'educació siga un procés que és dona al llarg de tota la vida humana aquesta és de vital importància als primers anys de vida, on el nombre de interconnexions a les neurones és major.

Reflexionem sobre la película i la importancia de l'educació els primer anys de vida. En aquest cas no s'ha donat la educació ni la escolaritazació del nen i per tant aquest no sap actuar a la societat complexa a la que el llancen. Volem apuntar que ens semblen durs els mètodes i les tècniques violentes que s'utilitcen per tractar d'educar al nen. 

Analitzant fragments de l'obra de Freire s'adonem que coincidim en les idees principals. L'educació no deu ser un procés unidireccional, on el mestre, l'educador, el subjecte, transmet coneixements als alumnes, els educats, els objectes. En aquesta modalitat d'educació (a la que l'autor anomena bancaria) els continguts es dipositen a les persones sense que aquestes els reflexionen, els admeten sense qüestionar. La conseqüència és que es crea passivitat, tendència a l'adaptació i anul·lació de la creativitat.

Per a nosaltres, futures treballadores socials amb esperança de canvi, és molt important aquest referent. Per una banda perquè recolza la creença en les persones i les seves capacitats. Per altra perquè ens recorda la postura que hem de tindre a les intervencions. No hem de caure en la figura d'opressors i imposar a la gent el que ha de fer i el que no ha de fer, hem de capacitar, conscienciar, ajudar a les persones a que miren la realitat per elles mateixes, animar-les a treure les seves habilitats i creativitat per treballar en conjunt per un canvi.