Homeless es el títol d'una obra de teatre que va ser representada a la Facultat de Ciències Social per un col·lectiu de persones que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. Pren el nom de "sense sostre" perquè transmet un missatge sobre la pobresa i sobre les diferents reaccions que te la societat a aquesta a més de convidar a la gent a reflexionar sobre aquest tema. L'obra va ser breu però al finalitzar es va deixar un torn per a que la gent que havia vist l'obra poguera preguntar, opinar o comentar el que volgueren sobre el teatre.
A la primera part de l'obra es pretenia mostrar als espectadors les diferents d'actuar davant d'una situació de pobresa, és a dir, hi havia segut a un banc un home adult, pobre i sòl i van tractar d'ensenyar-nos com es comportarien les persones davant d'aquesta situació. D'aquesta manera vam poder observar tres actuacions diferents entorn a l'home. En primer lloc estava la figura d'una persona que ajuda, col·labora o atén a un home pobre solament durant un moment o instant de la seua vida, però que n'està segur que ha contribuït i ha afavorit la millora de la situació de l'home pobre. positivament a de l'home. En segon lloc es troba la reacció de fàstic, és a dir, una mescla de por i angoixa a aquella persona desconeguda de la qual la societat ha creat falsos estereotips i que condueix a conductes tant irrespectuoses com aquesta que es va representar. En últim lloc estava la persona que passa per davant o s'asseu al costat d'aquests però no se n'adona de la seua presencia o no li presta atenció i per tant s'ignora a la persona que es troba en una situació de pobresa, com si no fora ningú.
A la segona part de l'obra es va canviar la situació de l'obra i es va centrar en un altre aspecte molt conflictiu i debatut respecte al tema de la pobresa. Es presentava una situació de poder, riquesa i fortalesa d'una dona que una vegada cada setmana o més, convidava a una persona pobra a menjar, endreçar-se i dormir a sa casa per millorar la seua imatge. La sorpresa arribava quan ella observa que la persona pobra que rep va ben pentinà, amb la roba neta i sense fam i li sembla un fet totalment impossible. El que anima aquesta segona part es a reflexionar sobre aquelles persones que manquen de recursos i es troben en risc però que no han perdut l'esperança, segueixen buscant treball, tractant de no trencar les relacions personals i segueixen lluitant.
Al finalitzar l'obra es va obrir un torn per a parlar obertament, comentar i preguntar i el mateix va ocórrer a la classe d'educació social. Les persones van comentar allò que els va semblar interessant o allò en que ho podien relacionar i també van realitzar preguntes als actors i al educador social de l'organització. La conclusió a la que vam arribar es que s'està invisibilitzant aquest col·lectiu que per desgràcia cada vegada es més gran i que a part de la situació que sofreixen moltes vegades a més son víctimes d'agressions verbals i inclús físiques per no pertànyer a la societat acomodada a la que tant estem acostumats. La ignorància i/o rebuig a aquestes persones que per motius aliens a nosaltres es troben en risc d'exclusió social es produeix per l'egoisme de la societat que no es capaç de veure mes enllà dels seus peus i prefereix quedar-se al marge en aquestes situacions. Ningú té el poder de jutjar les causes que els han dut a eixes circumstancies sinó el que deuríem fer es tractar d'arreglar aquestes situacions. D'altra banda tots hi vam estar d'acord en que les actuacions grosses deurien de fer-se des del govern per evitar que cada vegada més gent es veja al carrer, buscant-se la vida i sense recursos per tractar de fer front a la situació de vulnerabilitat. Així doncs, podem dir que el canvi comença per nosaltres amb xicotetes accions però es urgent que acabe amb mesures i reformes per part de l'estat que valoren la situació actual respecte aquest tema i li done solucions.
A la primera part de l'obra es pretenia mostrar als espectadors les diferents d'actuar davant d'una situació de pobresa, és a dir, hi havia segut a un banc un home adult, pobre i sòl i van tractar d'ensenyar-nos com es comportarien les persones davant d'aquesta situació. D'aquesta manera vam poder observar tres actuacions diferents entorn a l'home. En primer lloc estava la figura d'una persona que ajuda, col·labora o atén a un home pobre solament durant un moment o instant de la seua vida, però que n'està segur que ha contribuït i ha afavorit la millora de la situació de l'home pobre. positivament a de l'home. En segon lloc es troba la reacció de fàstic, és a dir, una mescla de por i angoixa a aquella persona desconeguda de la qual la societat ha creat falsos estereotips i que condueix a conductes tant irrespectuoses com aquesta que es va representar. En últim lloc estava la persona que passa per davant o s'asseu al costat d'aquests però no se n'adona de la seua presencia o no li presta atenció i per tant s'ignora a la persona que es troba en una situació de pobresa, com si no fora ningú.
A la segona part de l'obra es va canviar la situació de l'obra i es va centrar en un altre aspecte molt conflictiu i debatut respecte al tema de la pobresa. Es presentava una situació de poder, riquesa i fortalesa d'una dona que una vegada cada setmana o més, convidava a una persona pobra a menjar, endreçar-se i dormir a sa casa per millorar la seua imatge. La sorpresa arribava quan ella observa que la persona pobra que rep va ben pentinà, amb la roba neta i sense fam i li sembla un fet totalment impossible. El que anima aquesta segona part es a reflexionar sobre aquelles persones que manquen de recursos i es troben en risc però que no han perdut l'esperança, segueixen buscant treball, tractant de no trencar les relacions personals i segueixen lluitant.
Al finalitzar l'obra es va obrir un torn per a parlar obertament, comentar i preguntar i el mateix va ocórrer a la classe d'educació social. Les persones van comentar allò que els va semblar interessant o allò en que ho podien relacionar i també van realitzar preguntes als actors i al educador social de l'organització. La conclusió a la que vam arribar es que s'està invisibilitzant aquest col·lectiu que per desgràcia cada vegada es més gran i que a part de la situació que sofreixen moltes vegades a més son víctimes d'agressions verbals i inclús físiques per no pertànyer a la societat acomodada a la que tant estem acostumats. La ignorància i/o rebuig a aquestes persones que per motius aliens a nosaltres es troben en risc d'exclusió social es produeix per l'egoisme de la societat que no es capaç de veure mes enllà dels seus peus i prefereix quedar-se al marge en aquestes situacions. Ningú té el poder de jutjar les causes que els han dut a eixes circumstancies sinó el que deuríem fer es tractar d'arreglar aquestes situacions. D'altra banda tots hi vam estar d'acord en que les actuacions grosses deurien de fer-se des del govern per evitar que cada vegada més gent es veja al carrer, buscant-se la vida i sense recursos per tractar de fer front a la situació de vulnerabilitat. Així doncs, podem dir que el canvi comença per nosaltres amb xicotetes accions però es urgent que acabe amb mesures i reformes per part de l'estat que valoren la situació actual respecte aquest tema i li done solucions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario