Projectes inspiradors

Avui dia 28 d'abril les companyes ens han parlat sobre les activitats que realitzaren al congrés de treball social. Una companya ens conta que a una de les taules es donava una xerrada molt relacionada amb l'educació, a la que es plantejaven formes diferents d'educar, aprenent com es construeixen els prejudicis. Visibilitzaven la problemàtica mitjançant la pràctica (per grups, els oients havien de fer un vídeo curt) els prejudicis que imperen en tots i totes nosaltres.

El mestre ens comenta que ha pujat una sèrie de projectes de participació en el seu blog. Mostren formes d'educació i participació ciutadana pels més menuts (alguns formen part de projectes de ciutats educadores) com els Consells de xiquets i xiquetes que pretenen tindre en compte als infants com a ciutadans del present i no del futur. Els menuts són escollits a les escoles mitjançant eleccions, s'ajunten en reunions i transmeten les propostes dels seus companys i companyes als ajuntaments els quals tenen en compte el seu punt de vista. Al Consell dels xiquets de Xàvia trobem algunes de les propostes que hi han realitzat: més parcs, més espais per realitzar activitats (esport, teatre...), carril bici fins a les escoles...

Aquest vídeo es mostra i explica altre exemple de consell de xiquets i xiquetes:

Pensem que aquest tipus de projectes són fonamentals per a educar en la participació en la societat. Des de menuts ens mostren com hem de comportar-nos al nostre entorn. Afegint la participació en l'educació dels infants, estem promoguent que aquests se senten part de la societat i es vegin en potencial per proposar i canviar allò que volen, siguin menuts o siguin adults.
En la mateixa línia pensem que la participació ciutadana s'ha d'estendre a tota la població, des dels més menuts (com hem vist en els projectes anteriors) fins als més grans. A Biscaia trobem un consell de persones majors molt interessant, que fomenta l'envelliment actiu.

II Congrés Internacional de Treball Social

Aquest congrés és un espai de trobada i d'inercanvi sobre les pràctiques, metodologies, coneixements e investigacions en Treball Social, que té l'objectiu d'enriquir la pròpia disciplina, fer-la evolucionar i ficar en comú aquelles experiències per que els professionals mai deixen d'aprendre i formar-se, al igual que els futurs treballadors i treballadores socials, així com els propis docents que s'encarreguen d'aquesta formació i que per tant és necessari que se renoven igualment.

Cal destacar que és la segona volta que es realitza un congrés en Espanya de caire internacional, però ja s'ha fet onze voltes de manera nacional. En aquest cas va ser en la Universitat de La Rioja, més concretament a Logronyo.

Tracta temes com la transdisciplinarietat, la investigació i la qualitat educativa configurant un espai de reflexió, aprenentatge i reformulació de totes aquelles qüstions relatives a la professió. 

Aquesto congrés va incloure ponències, taules redones, grups de treball, activitats paral.leles d'acció i transformació social... Els que hi vam assistir vam poder anar només a certes activitats que ens interessaven més, ja que hi havíen prous que es solapaven.

Com que vam anar en grup, els integrants de l'Assemblea Taronja de Treball Social (Atts), vam poder dividir-nos per assistir a totes aquelles o quasi totes aquelles ponències que ens interessaven per després explicar-nos-les entre totes nosaltres i tindre idea de tot allò que no havíem pogut veure en primera persona.

Aquest congrés va dirigit a qualsevol perfil relacionat amb la disciplina del Traball Social, ja siga professorat, investigadors, estudiants, professionals, responsables tècnics i polítics de serveis d'intervenció social i qualsevol persona interessada en qualsevol d'aquests temes.

Hem conegut moltes experiències de treball social de desenvolupament comunitari, ens han parlat molt de transdisciplinarietat, de la importància de tindre una visió holística de les coses, la importància de crear xarxes entre els diferents agents de canvi social...

Des del meu punt de vista i tenint en compte la poca varietat d'idees i plantejaments que sen's presenten a la Universitat en el nostre dia a dia he de dir que aquesta m'ha paregut una de les experiències més enriquidores des que vaig començar a estudiar aquesta carrera.

No sols he aprés quantitat de coses noves, sinò que he conegut a gent que defén realitats de la disciplina molt diferent, he escoltat debatir a gent que tenia idees que mai havía sentit i m'han fet reflexionar i plantejar-me d'altra forma el Treball Social.

A banda, hem fet contactes amb gent que pertany a diverses associacions i grups que ens interessa com treballe i que ens agradaria que vingueren ací per poder compartir les seues experiències amb la resta de companyes i companys de Treball Social, és una de les tasques que ens proposem des de l'Assemblea Taronja, ja que realitzem activitats autoformatives obertes a les que poden acudir qualsevol persona.

En definitiva, han sigut tres dies molt intensos que repetiria, molt enriquidors i que m'han fet tornar a creure en un Treball Social crític i transformador que té el poder de canviar coses en la societat.

PROJECTE EDUCATIU: LA PLANIFICACIÓ SOCIOCULTURAL

En la classe del dijous 21 d’abril es va explicar com s’ha de fer  un projecte educatiu i quins són els passos a seguir per a fer-ho a través d’un powerpoint.

En el power es va descriure que és un projecte, les tècniques per a desenvolupar la creativitat en grup i els diferentes esquemes a l’hora de realitzar el projecte, entre altres.

En cas d’utilitzar, per exemple l’esquema senzill que és aquell que intenta centrar-se en el procés i la comunicació, els seus punts més importants són;

1. Títol o denominació del projecte.

2. Dades identificatives

3. Descripció

4. Justificació

5. Destinataris

6. Objectius

7. Organització i metodologia

8. Cronograma de tasques

9. Activitats i serveis que es plantegen.

10. Cronograma / calendari-resum de les activitats

11. Difusió

12. Recursos

13.Avaluació: model i instruments

La classe del divendres 22 d’abril va estar dedicada a treballar per grups els corresponents projectes educatius i a més es van plantejar dubtes en cas que existiren.

La otra educación zapatista 15/04/2016

En aquesta sessió hem gaudit de la ponència "La otra educación zapatista" realitzada per Mayra Silva i Miguel Escobar, dos persones molt involucrades i amb molta informació sobre el tema, els dos són mexicans, estudien en la universitat del país i traten de seguir aquesta forma d'educació.

Aixi doncs, ens han explicat les bases teòriques en les que es fonamenta aquesta forma d'educació; el zapatismo, autors com Freire i la perdagogía eròtica entre d'altres.

Ens han explicat també com s'organitzen en les comunitats, amb el treball col.lectiu, les caracoles i assemblees obertes, la posició igualitària de la dona, el seu sistema sanitari...

Comunitat Zapatista

Pel que fa a la història del moviment zapatista cal comentar que a l'acabar la guerra del 1994, el poble sublevat s'amagà a les muntanyes decidint abandonar així la lluita armada i canviant-la per allunyar-se del sistema que no els agradava en lloc de lluitar contra ell, ja que clarament era molt més poderós. 

Ens van mostrar documentals fets pels propis zapatistas que mostraven la seua forma de vida per que entenguerem millor el que en estàven explicant i la veritat és que va ser de ajuda no tindre que imaginar tota l'estona com són i veure que es real allò que ens estàn contant.

El més impactant des del meu punt de vista va ser poder escoltar a Mayra explicant la seua experiència personal amb el poble zapatista, amb la qual vam entendre molt més el tipus de comunitat que s'havia format i el tipus de societat en la que s'havien convertit aquelles persones que passaren a viure en un ambient totalment comunitari i sense l'autoritarisme de l'Estat ni el capitalisme imperant.

Van parlar també d'un projecte educatiu de la Universitat de Mèxic que es diu "Pronunciar el mundo", un projecte que relaciona la imatge i la paraula i reflexiona sobre temes tractats per Freire com autoritat i llibertat, eduació emancipadora, eduació bancària, somni i utopia. Un projecte molt interessant i amb molta base teòrica interessant que es recolça en l'educació zapatista. 

Aquest projecte consta d'un treball per part de l'estudiantat molt autònom i en el que cal consens, a partir d'uns continguts teòrics els alumnes elegeixen dos projectes per dur a terme durant el curs, fet que fa que els alumnes puguen relacionar teoria i pràxis.

Per finalitzar, he de dir que el fet de que existisquen moviments com aquests fa que pensar, i el fet de que funcionen i es desenvolupen en el temps significa que són possibles i potser des del meu punt de vista ens hem allunyat massa de l'escència de la vida, de les nostres arrels i del que som en realitat, som èssers socials que sempre han viscut en col.lectivitat, que sumem entre tots i la societat individualista i consumista en la que vivim fa que siguem molt competitius i oblidem aquestes coses sent el més important l'èxit personal i l'acumulació de coses materials per ser feliç.

I pel que fa a l'educació, és simplement un reflex de la societat en la que vivim, aquesta es troba a la seua disposició i com a tal la seua funció en les societats capitalistes es perpetuar el sistema i intentar que no hi hagen pensaments crítics o que aquests no es puguen manifestar.

És per tant un fet important l'existència de escoles lliures que no funcionen d'aquesta manera i que no contribueixen a que aquest sistema es perpetue en el temps, que respeten la diversitat, la natura, etc.

Classe 14/04/2016

Aquesta ha sigut una classe molt intensa que ha donat lloc a moltes reflexions i en la que ens hem plantejat modes diferents de veure i fer les coses a través del coneixement de l'altra escola zapatista, un tema que mai abans havíem tractat, molt interessant i mostrat d'una forma molt atractiva que ha fet que tots i totes ficarem interés en el qual estàvem descobrint.

En primer lloc, vam veure un vídeo en el qual s'explicava molt bé i amb claredat el que és el moviment zapatista així com la seua organització i funcionament i les seues inquietuds i lluites, el vídeo es deia "15 preguntes sobre els zapatistas", es mostrava com el EZNL (Ejercito Zapatista de Liberación Nacional) va decidir abandonar la lluita armada i canviar-la per allunyar-se del sistema que no els agradava en lloc de lluitar contra ell, ja que clarament era molt més poderós. 

EZNL

Així doncs, es traslladen per viure de la forma que ells entenen que és la millor, allunyats d'allò que no desitgen i conformant-se com una comunitat autogestionada que no depén del govern mexicà ni es regeix per les normes del mateix, ni tampoc queda soscavada pel capitalisme. Amb una forta presència i protagonisme de les dones.

Dones del EZNL

Cal destacar que l'educació és el tema que ens ateny i sobre el que han sorgit més debats, ja que al conéixer que l'educació zapatista es basa en decisions col·lectives i la no competitivitat, ens hem començat a plantejar si podria existir alguna forma pareguda d'educació en el món en el que vivim, una educació pública, de l'Estat però no al servei d'aquest sinó al servei de les persones perquè elles puguen decidir el seu camí i tinguen la llibertat suficient per a desenvolupar-se personalment i socialment de formes diverses i sense discriminacions per la diferència de capacitats en les diferents competències. Una educació per a tots i totes que desenvolupe al màxim les capacitats de cada una de les persones que gaudisca de la mateixa.
També hem parlat sobre els projectes que hem de fer els diferents grups concloent que cal tindre clar l'esquema que anem a seguir així com saber perfectament el que volem aconseguir en el mateix i realitzar-lo ben enfocat a allò que volem canviar.

8 d'Abril. Anàlisi del context i projecte d'educació social

        

        L'últim dia de classe, el 8 d'Abril el vam utilitzar per avançar i plantejar el projecte d'educació social i preparar el que posteriorment hem de desenvolupar.

       A la primera part de la classe, el professor ens va explicar amb un poc més de profunditat l'anàlisi del context perquè posteriorment sabérem realitzar-ho en el nostre projecte d'educació social. Si parlem de context, podem diferenciar dos tipus de context diferents que són independents i poden aparéixer o no en un projecte, de forma conjunta o separats depenent de les característiques de cada projecte.

        Podem observar el context de la comunitat que fa referencia als diversos col·lectius, poden donar-se per trams d'edat (menors, dones, majors...), per característiques socials i culturals com poden ser persones immigrants o grups que tenen unes determinades percepcions socials. I junt amb aquest es troba el context del territori que fa referencia al lloc on viuen els diversos grups als quals va dirigit el projecte. Pot tractar-se d'un barri o districte, un poble o ciutat o una comarca i regió i és interessant definir les característiques que presenta com els equipaments, instal·lacions, espais, l'historia, les xarxes associatives, entitats comercials, les relacions....

       D'altra banda es troba el context institucional que apareix si es du a terme conjuntament amb l'administració, una associació, fundació o empresa. Aquest es refereix als equipaments, els espais, als objectius, la naturalesa, el marc institucional, la perspectiva política i cultural, el finançament i les activitats dutes a terme fins al moment de l'estudi.

       A més, ens va donar un llistat de les errades que es produeixen amb més freqüència quan s'analitza el context i on podem destacar la rellevància de la informació i el fet de demostrar el que és evident, també l'eliminació del discurs de la població i el fet de parar el diagnòstic en el temps i reprendre'l una vegada finalitzada l'acció.

       Per finalitzar aquesta primera part, vam parlar dels diferents moments que es donen en aquest anàlisi i els va explicar breument amb els objectius i les tècniques de cadascun. En un primer moment es dóna la descripció per saber els recursos humans i materials que hi ha i totes les carències que manquen i per a això s'utilitza entre altres l'anàlisi de documents, entrevistes i qüestionaris i l'observació. Després es dóna pas a la percepció social per a conéixer el que pensen aquelles persones implicades en la seua realitat mitjançant els grups de discussió, entrevistes obertes i altres. La interpretació es dóna a continuació per a conéixer perquè la realitat és així i fer una lectura critica i també per aconseguir una presa de consciència i es fa també mitjançant grups de discussió, triangulació, seminaris i anàlisi de documents teòrics. Després es produeixen les alternatives que per a dissenyar possibles actuacions i intervencions i formular objectius amb tècniques de treball amb grups, per exemple. I per últim, l'ajust, és a dir, establir tot allò que es pot fer amb eixa realitat i l'ordenació de necessitats.

      A la segona part de la classe, ens vam asseure en els grups del projecte per avançar, debatre i reflexionar sobre aquells aspectes relacionats amb el context, per aportar idees i veure com era més fàcil i enriquidor per al projecte actuar i recollir informació. En el nostre cas, teníem realitzada ja una recerca sobre el context del barri, la situació física de les infraestructures, els espais oberts que ofereix, la situació dels habitatges, la qualitat de vida en eixes condicions i sobretot allò que els veïns necessiten i allò al que volem arribar en eixe barri. Respecte al context de la institució vam decidir centrar-nos en Valencia Acoge i fer un anàlisi d'aquelles accions i activitats que ja s'han realitzat o que es pretenen realitzar. Veure també quines problemàtiques observen ells que són més urgents i sobre quines volen actuar respecte al nostre tema que seria la sostenibilitat, la contaminació, els espais públics i la qualitat de vida... Amb l'ajuda del professor vam arribar a la conclusió que seria interessant demanar l'opinió dels veïns i també acordar una entrevista amb algun professional de Valencia Acoge, per això vam plantejar les preguntes que es realitzarien per aconseguir la màxima informació possible.

       Per tant, la classe ens va servir per a avançar i per donar-li una espenta al treball des de l'anàlisi del context que ens aporta gran informació sobre allò que pots fer segons el que s'obté amb l'estudi. Ens vam adonar que és imprescindible aquest pas previ i que és molt útil per a la construcció i l'elaboració del projecte, ja que aporta informació que seria impossible obtenir sense entrevistes i anàlisis dels agents de la pròpia realitat. És de gran importància saber el que opinen els propis implicats sobre les necessitats i els objectius i com es poden modificar i adaptar millor a la realitat que els viuen així com saber quines serien les activitats que millor s'acoblarien a eixes problemàtiques.

7 d'Abril. Nou Barris i Projecte d'educació social

       

     
        Després d'uns dies de vacances on gaudirem de les falles i la setmana santa, ens trobarem de nou en la classe d'educació social, per recuperar la dinàmica de la classe, seguir avançant continguts i anar adquirint més coneixements. Tant la classe del Dijous com la del Divendres (7 i 8 d'Abril) van ser participatives en tot moment, de reflexió i anàlisi i bastant «pràctiques», ja que majoritàriament van girar al voltant de «l'anàlisi del context» i del projecte d'educació social.


      El dijous, en primer lloc aclarirem i comentarem la primera avaluació que s'havia realitzat dels blogs i ens vam parar a analitzar allò que havíem de millorar o canviar i vam destacar allò que la major part dels companys tenien bastant bé. La major part va fluixejar en la part de les reflexions i els continguts complementaris, en alguns casos els blogs tampoc contenien tots els continguts obligatoris. Però d'altra banda es va dir que els dissenys i la configuració dels blogs havia estat bé sobretot si ens adonem que quasi cap grup tenia coneixement sobre el maneig del blog. Si ens centrem en el nostre, ens vam posar al dia amb les entrades i amb l'organització d'aquest per a no fallar en aquest aspecte de nou i poder plasmar setmanalment allò que assolim a les classes i les activitats que realitzem.


      En un segon moment passarem a comentar i fer una petita reflexió sobre el projecte educatiu de «Nou Barris» a Barcelona, que ja havíem comentat al blog però que no havíem tingut l'oportunitat de comentar a l'aula. Per no repetir allò que ja apareix al blog, comentarem de forma general aquells trets que es van destacar a classe i que més ens agradaren o sorprengueren. En primer lloc vam donar importància a la impossibilitat que es produïsca a València una forma d'organització semblant on la gestió està en mans dels mateixos veïns i entitats però reben el finançament de l'ajuntament de Barcelona. A més, es va realitzar una crítica per la manca d'espais de trobades en barris de València sobretot per a joves i adolescents (a excepció dels majors). Un altre aspecte que ens va semblar important va ser l'autonomia de l'Ateneu Popular Nou Barris respecte als sindicats i partits polítics i vam destacar que actualment no es donaria amb tanta «facilitat» l'ocupació de la fàbrica i que es va donar gràcies al moment històric. Finalment vam debatre una mica sobre l'activitat educativa que es duia a terme, el circ, vam estar d'acord que era una ferramenta molt útil per a ocupar joves, unir-los però que era un poc menys útil que el teatre, ja que tenia menys contingut simbòlic. Concloent, vam afirmar que el treball i l'organització conjunta serveis com a forma d'aprenentatge, empoderament i el coneixement de la realitat.


       Cap al final de la classe, es va donar el torn d'exposar grupalment una idea sobre els projectes educatius que volíem desenvolupar com a treball d'aquesta assignatura. Es tractava d'exposar la idea que teníem pensada, informant la resta de companys i al professor per aconseguir entre tots veure allò que era possible de fer i estava ben plantejat i allò que podia millorar segons altres enfocaments. La idea era dir que és el que volíem fer, a qui anava dirigit, quin seria el context (tant del barri com de la institució, si era el cas) i un poc que es pretenia. En el nostre cas vam decidir enfocar-lo a la sostenibilitat, a la cura de l'entorn social i dels espais públics amb el barri d'Orriols i amb l'associació de Valencia Acoge. Entre els companys i el professor ens van recomanar fer-ho des d'un enfocament on ens centrem més amb el barri i els veïns i no des del «medi ambient» com a fet general.

       En definitiva podem dir que la classe va ser enriquidora i útil per avançar i aclarir molts temes que teníem oberts i que presentaven dubtes entre els companys. Vam clarificar el context del treball que en unes setmanes tenim que entregar, vam concretar el tema i on podem demanar informació i amb qui ens podem entrevistar. Així doncs, reflexionarem i refrescarem la memoria sobre allò que havíem conegut a la xerrada de l'Ateneu Popular de Nou Barris i posarem en comú una valoració sobre el blog i sobre allò que falta i allò que esta bastant bé.

11 de març. Ateneu Popular 9 barris.

Hui hem tingut l'oportunitat de participar junts a una de les activitats de les jornades de Cultura en acció. Durant tota una setmana s'ha pogut gaudir de diferents activitats culturals que donaven a conèixer les idees, projectes i esforç dels joves en acció implicats a la cultura.

Representants de l'Ateneu Popular 9 barris donen una xerrada per explicar l'origen d'aquest centre sociocultural, el seu funcionament per gestió comunitària, les activitats que ofereix, etc.

A 1977, en el context de la transició, una planta asfàltica a un barri de Barcelona afectava negativament a la vida dels veïns, els quals es van mobilitzar i la van ocupar. Naix així l'Ateneu com a punt de referència cultural i transformació social.

Les activitats i processos que es realitzen des de l'Ateneu estan fonamentades en valors d'horitzontalitat gràcies a la gestió comunitària i la participació directa en la presa de decisions mitjançant espais com l'assemblea, les comissions de treball... aquestes últimes s'encarreguen de retornar a la comunitat els acords referents a la gestió dels recursos (públics), assegurant la transparència. D'aquests recursos un 50% ve de subvencions de diferents administracions, l’altre 50% és generat des del mateix projecte amb els recursos propis per mitjà d'activitats o tallers. Sempre se te'n compte a les activitats de l’Ateneu i en la política de preus, la no exclusivitat i comercialització de la cultura, ja que aquesta és entesa com a dret fonamental, públic i comú, que ha de ser accessible per a tothom. Així dons l'Ateneu Popular 9barris pretén potenciar una visió no mercantilista i compromesa socialment. També forma part del teixit associatiu i dels moviments socials de Barcelona, des del punt de vista transformador, crític i solidari que caracteritza l'Ateneu aquest recolza propostes i projectes socials.

Volem destacar el paper socioeducatiu i pedagògic de l'Ateneu, que ha creat uns espais i activitats que fomenten el compromís, la participació i solidaritat a més de la utilització del temps de lleure de manera creativa i no consumista. Utilitza el circ social des dels inicis com a eina educadora en valors i per tant, transformadora. Aquest tipus d'activitats tenen nombrosos beneficis especialment per a persones aïllades de la societat, amb problemes socials o diversitat funcional. L'ateneu ofereix circ per a aquest últim colectiu, aconseguint millorar el domini psicomotor del cos, desenvolupar la capacitat d’interrelació personal així com la d’expressar la pròpia opinió i promocionar la cohesió social. Deixem a continuació el video explicatiu del circ per persones amb diversitat funcional, una de les activitats que més ens interessa com a educadores i treballadores socials.

Podeu veure més informació sobre l'Areneu Popular 9 barris a la seua pàgina web.

Va ser una activitat molt enriquidora. Ens va sorprendre molt la mobilització tan gran i important que i va haver i com han lluitat durant anys per a continuar creixent i treballant amb força, sense caure a els corrents mercantilistes i capitalistes, mantenint els seus valors.Cal dir que es tracta d'una oportunitat d'educar completament diferent de la formal que en general és individualista, competitiva, jerarquitzadora... Aquest tipus de treball en comunitat transfereix els seus valors crítics i creatius, de transformació i inclusió social, d'igualtat i justícia social. Tenim la sensació de què manquen aquests valors a la societat i que per tant hem de fomentar la creació d'espais com l'Ateneu, per crear una societat més sensibilitzada i menys materialista.

10 de març. Ciutats educadores

Durant la classe hem estat comentant l'article de Mireia Civís, La ciutat educadora i els projectes

educatius de la ciutat. Partim de la idea de que la configuració de la ciutat, la ciutat en si mateixa, pot ser un element educador en l'àmbit informal. Les possibilitats educatives de la ciutat tenen dimensions diferents:

• La ciutat com a contenidor de recursos educatius. La ciutat educadora com estructura pedagògica estable formada per institucions. Concentra  els diferents recursos educatius com ara escoles, museus, associacions culturals, etc.
• La ciutat com a contingut educatiu en si mateixa. És a dir, tothom aprèn de la ciutat en el seu procés de socialització, coneix els seus diferents espais, carrers… aprenem a moure'ns per ella, a fer ús dels serveis que ofereix, a relacionar-nos amb la gent.
• La ciutat com agent educatiu. La ciutat, el medi que ens envolta, genera aprenentatge al voltant de la cultura, les diferents formes de vida, normes, actituds socials… de manera que el carrer es converteix en una mena d'escola de vida. La configuració dels espais de la ciutat com ara places, bancs, carrers… la seua distribució configurarà l'educació. En aquest punt cal incidir en la importància dels espais de trobada, si aquests es limiten a centres comercials, el missatge educador gira entorn del consumisme.En aquesta línia veiem propostes molt interessants com: abierto hasta el amanecer on es posa a disposició dels joves espais públics en hores nocturnes, buscant canviar les dinàmiques d'oci nocives (com el botelló).

Vista la funció educadora de la ciutat, ens adonem de la seua importància en l'educació i les formes de vida de les persones. Als Projectes Educatius de Ciutat, es tracta d'utilitzar la ciutat com a ferramenta educativa, transformant-la i adaptant-la a les necessitats de la població, buscant sempre la participació ciutadana. A continuació deixem el vídeo que hem vist a classe com a exemple d'aquest tipus de projecte, ja que pensem que reflecteix molt bé la idea.

Com a treballadores socials deuríem conèixer millor aquest tipus de projectes que ens ajuden a obrir la ment i les possibilitats d'actuació. Un projecte educatiu exitós pot aconseguir que una ciutat sigui un espai net, amb recursos, espais i activitats participatives per a totes les persones de totes les edats. .Per a què açò sigui possible cal coordinar i treballar en equip amb diferents professionals i institucions.

Ciutat educadora. Méxic

En aquesta classe havíem d'elegir un projecte que ens pareguera interessant quant al tema de les ciutats educadores.
Ens va agradar el projecte de Morelia a Mèxic.

“Promovent la Cultura de la
Pau a través de la Carta de la
Terra” sorgeix amb la intenció
de fomentar relacions més
sanes de convivència entre
les persones i de respecte del
medi ambient

Aquest projecte consisteix en treballar amb les i els joves de la ciutat, basant-se en "La Carta de la Terra" per tal de sembrar noves actituds, esperances i exemples d'integració perquè els i les joves absorbisquen aquests comportaments i els reflecteixen en la seua vida diària.

Els/les xiquets/es tenen entre 13 i 17 anys, ja que és l'edat on comença una persona a construir els seus valors i principis, i a causa de la delinqüència i la violència a Mèxic és important guiar un poc als més menuts per tal que puguen aconseguir un mínim de nivell crític per a decidir clavar-se en aquest món.

Per altra part, també ens pareix interessant el fet que la metodologia utilitzada es base en una intervenció socioeducativa d'acompanyament, ja que ho relacionem directament amb el Treball Social.
En aquesta intervenció primer es va fer un diagnòstic de la comunitat amb preocupacions i esperances per tal de comprendre'ls millor. També es van organitzar activitats de sensibilització on podien participar tant els joves com les famílies i professors/es per tal de promocionar el respecte al pròxim i a l'entorn.
Aplaudim seguidament, les accions comunitàries que van dur a terme els i les joves com reforestació, murals col·lectius sensibilitzadors o jornades de neteja.. Joves que més tard es va fer una gran quedada per a conéixer's.
És de destacar aquest projecte, ja que la mateixa comunitat treballa per ella i pel seu entorn, donant com a fruit d'aquest un grup de joves formats i sensibilitzats per a dur a terme activitats d'integració veïnal, revaloració i recuperació d'espais públics als seus carrers. S'ha constatat que la violència ha disminuït.
Destaquem també el que es tinga en compte la importància del medi ambient i la repercussió d'un mal ús d'aquest a les vides i els drets de les persones. Les persones també s'han de treballar a elles mateixes però no oblidar-se de l'entorn.

Aquest és un bon exemple dels resultats de les ciutats educatives, i de la importància de recuperar el treball comunitari i d'acompanyament per tal de reforçar les carències necessàries i que la mateixa comunitat estiga capacitada per a seguir formant-se sensibilitzant i millorant.

"La mayor señal de éxito de un/a professor/a es poder decir : ahora mis alumnos/as trabajan como si yo no estuviera"

Maria Montesori          

3 de Març 2016. VAGA ESTUDIANTIL

El dia 3 de Març no va hi haure classe perquè les i els estudiants vam fer vaga.

La vaga es convoca en primer lloc contra el masclisme i la precarietat, tant dins com fora de la universitat.
També exigim la reducció de taxes a la universitat, una participació democràtica a la institució universitària, la promoció d'espais alliberats i la paralització definitiva de l'EU 2015-2020, 3+2 i la LOMCE per tal de defensar una universitat lliure de precarització.

Perquè no té sentit seguir defensant les polítiques socials de les elits, ja que estan dissenyades per mantenir el correcte funcionament del sistema capitalista i patriarcal, i aquests són la garantia dels seus privilegis. Privilegis que ens oprimeixen, especialment a les dones.

Per aquesta raó pensem que ens hem de posicionar amb les i els oprimits/des per tal de juntes tombar aquestes estructures que alcen el sistema i lluitar pels drets de totes les persones, exigint com a estudiants i dones els nostres també.

Pensem que el Treball Social i també el Grau de Treball Social, especialment, no es pot entendre sense un apropament al carrer per conéixer els problemes de la realitat i dur a terme una reivindicació, en aquest cas, a través del nostre dret a vaga i a manifestació, drets

que veiem cada volta més criminalitzats i, amb la nova llei mordassa menys lliures.

Com a estudiants de Treball Social ens neguem a entendre el Treball Social com una forma passiva en la societat, som agents actius, creguem en un Treball Social crític, feminista i anticapitalista, que no pot quedar-se inactiu veient com les estructures opressores ens retallen els drets i la dignitat a totes les persones, i que entén l'educació, i la cooperació amb la comunitat com una ferramenta important per a tombar-les.

Defensem i defensarem a les persones, com a ciutadanes, com a estudiants i com a professionals, tant al despatx com al carrer.

FRANKENSTEIN EDUCADOR I "BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA"

FRANKENSTEIN EDUCADOR

Durant la classe del dijous 25 de febrer ens vam posar tota la classe asseguts en un cercle  i vam comentar una part del text “Frankenstein educador”. A continuació, cadascun va llegir una frase que li havia cridat l’atenció i entre tots i totes la vam comentar i reflexionar.

Les frases que més em van cridar l’atenció van ser;

“Te quiero conforme a mis proyectos; te quiero para satisfacer mi deseo de crear a alguien a mi imagen o a mi servicio; te quiero para que hagas que me sienta importante, sabio, eficaz, un “buen padre” o un “buen enseñante”; te quiero para estar seguro de mi poder.

Sobre aquesta frase l’autor pensa que en la relació entre el creador i la criatura existeix mimetisme. Aquest mimetisme, en aquest cas es dóna entre l’educador i l’educant  quan l’educador es creu que l’educant és la seua obra i per tant vol que siga “seu”.

Per això, la persona educadora pot fer que l’educant es convertisca en una manera d’autosatisfacció.

“en la praxis la autonomía de los otros no es una finalidad; es, y no jugamos con las palabras, un comienzo; es todo lo que se quiera menos una finalidad; no está terminada, no admite ser definida por un estado o unas características cualesquiera”

El que ve a dir l’autor en aquesta frase és que la praxi és una acció que no té més finalitat que ella mateixa, i és per això que mai acaba. D’altra banda l’autor també afirma que la poiesis és una activitat que acaba quan aconsegueix el seu objectiu. És per tant, que l’educació no es pot limitar a la poiesis ja que la persona educada es limitaria a un resultat decisiu i final. En definitiva l’educació ha de ser treballada com a praxi.

“BARCELONA, CIUTAT EDUCADORA”

En la sessió del divendres 26 de febrer vam vore un vídeo anomenat “Barcelona, ciutat educadora” que consisteix en l'elaboració d’un projecte educatiu que es defineix com una plataforma estable de treball i de participació que reuneix als agents educatius i socials de diferents àmbits territorials de la ciutat i diferents espais d’intervenció socioeducativa.

Aquest projecte que es va formular a Barcelona al 1990 expressa la vocació de Barcelona com ciutat eduadora i pretén un compromis per l’educació i oportunitats per a les famílies, i axí com educar per una educació inclusiva i solidària i potenciar les xarxes educatives territorials com a forma de cohesió territorial. En aquest projecte els agents es reconeixen com agents educatius i es plantegen de manera col·lectiva quins són els reptes més importants de l’educació en la ciutat. Aquest projecte educatiu proposa un compromís per part de la ciutadania en el que les entitats es comprometen a actuar en el desenvolupament de projectes i exercicis educatius.

A banda de portar a terme projectes educatius per a xiquets i xiquetes en l’escola i fora d’ella , una ciutat és educadora quan és conscient que les seues pràctiques socials i polítiques públiques repercuteixen fortament en els aprenentatges i en els valors de tota la ciutadania.

Cal destacar que en una ciutat educadora, totes les institucions i totes les persones són educadores quan es comprometen i comparteixen uns mateixos valors educatius.

Finalment, també és important esmentar que la participació es pot dur a terme a través del Consell de Participació de l'Ajuntament de Barcelona en aquest cas, el qual és un lloc de trobada per als ciutadans/es preocupats per diversos temes de la ciutat i que volen participar, ja que la participació enriqueix i fa créixer a les persones.