17 de Maig dia contra la LGTBfòbia

En primer lloc remarcar que ens pareix important el fet de que no concebim les assignatures del Grau com aïllades unes de les altres, i que és important i deuriem de buscar  els punts comuns en aquestes per questionar, per tant enfortir i enriquir el nostres coneixements.

En aquest sentit creguem convenient presentar-vos un projecte que hem dut a la classe de Comunicació Professional, amb la professora Esther Escoda, que tracta sobre un spot en el qual reivindicant de la mateixa forma el feminisme incloent també al col·lectiu LGTB, ens hem centrat en les persones transexuals per visualitzar la seua exclusió, incomprenssió i opressió per part de la societat.

L'elaboració del projecte ha sigut molt enriquidora ja que hem buscat informació sobre aquest col·lectiu, ens pàgines web gestionades per elles i ells on parlen de les seues inquietuds, necessitats, reivindicacions.. A més hem comptat amb Erik, un xic de 14 anys que li vam demanar si podia fer de "actor" al video i enseguida ho va acceptar molt il·lusionat, fet que també ens ha facilitat les coses.

Per tant amb les idees que haviem aprés vam elaborar un text i Erik el va recitar al video, d'aquesta manera voliem arribar més a la gent, perquè el seu sentiment traspassaba la pantalla.

Hem d'afegir que gràcies al Projecte que hem el·laborat a l'assignatura d'Educació Social aquest ens ha sigut molt més lleuger ja que alhora de presentar-lo al paper sabiem millor el que ens demanaba en cada moment l'índex.

Esperem que vos agrade!

Avaluació de l'asignatura

Aquesta ha sigut una assignatura que ens ha ajudat a obrir nous horitzonts i hem llegit i analitzat informacions de tot tipus referents a l'educació que han fet que la entenguem d'una forma molt més ampla.

Potser, no ens haguèrem plantejat moltes de les coses que ens han sigut transmesses en aquesta assignatura, ja que no havíem cursat ninguna pareguda fins ara.

Considere que és molt important la part pedagògica en una disciplina com la del treball social, i molt olvidada en el currículo del grau. Ja que falta molta part d'educació i cal que siga un dels continguts clau des del meu punt de vista, ja que en el nostre futur treball tractarem constantment amb persones, i per tant necessitarem estratègies comunicatives i pedagògiques per aconseguir que siga eficaç la nostra intervenció i fer un diagnòstic i un seguiment adequat. 

Analitzar tant a fons l'educació reglada i els diferents enfocaments que hi ha de la mateixa m'ha paregut de lo més interessant que s'ha tractat, ja que és un tema que tots i totes sabem i coneixem però que no es parla massa. 

He comprés millor que mai la importància que té l'educació en qualsevol tipos de societat, i més en la nostra, suposadament democràtica i on les persones deurien actuar lliurement i de manera crítica. Per no perpetuar un sistema que oprimeix i que no deixa avançar a la major part de la població. 

Per últim, comentar que el que vam tratar a classe sobre la veu de la joventut actualment també me va agradar molt, ja que es de veres que assumim eixe paper sense preguntar-nos massa per què ocupem ixa posició dins de la societat, que no ens valora ni ens reconeix com a ciutadans de ple dret. Des del meu punt de vista és una estratègia més del sistema per amagar realitats i acallar opinions que no tinguen pes i per tant no siguen escoltadaes i no influèncien a la resta de societat. 

Apuesta situació és necessari que cànvie amb polítiques que apliquen els poders públics, han de crear espais d'intervenció i participació així com aplicar polítiques actives de visibilització positiva de la joventut com a ciutadans i agents actius de transformació.

19/05/2016 - Dubtes i projectes

Avui hem estat comentant dubtes sobre el contingut de l'èxamen, s'han plantejat dubtes sobre els models d'intervenció i sobre les exigències de Meireu; aquestes són que l'objectiu de l'educadora mai pot ser la pròpia satisfacció pel poder exersir o la imatge que els subjectes educats puguen atorgar-li.

També que cal reconèixer a l'educat com una persona que no es pot modelar al gust de l'educadora, que tot aprenentatge suposa una desició personal de qui s'educa, el principi bàsic de la pedagogia de les condicions que consisteix en organitzar l'ambient vital per a que el subjecte es trobe el més estimulat possible. I finalment, cal esfoçar-se des de l'educador o educadora per autonomitzar al subjecte.

Després, un grup de companyes ha exposat el seu projecte, un projecte que tracta la sensibilització i coneixement per part dels nens i nenes als col.legis de les enfermetats rares. Per evitar que estereotipen als companys i companyes per desconeixement i per a que siguen conscients de que no tindre aquestes enfermetats no suposa que les persones que les pateixen siguen diferents i per tant que no assumixquen conductes discrimitatòries contra els xiquets i xiquetes que les pateixen.

Més tard, altre grup de companyes ha exposat el seu treball sobre hàbits alimentaris dels xiquets i xiquetes a Sedaví, han explicat diferents tallers, com tallers de cuina, també diferents associacions que recoçaran el seu projecte com "Bon Profit".

Per últim, un altre grup, ha exposat el seu projecte, en aquest cas tracta de visibilitzar els diferents models de treball social i fomentar el pensament crític autogestionat i amb autoformació per part dels estudiants recolçant-se en l'Assemblea Taronja. Una assemblea d'estudiants de Treball Social que fa activitats en relació a aquesta causa.

A partir de les correccions de Carles hem apuntat coses que cal millorar al nostre projecte, encara que estem molt orgulloses del que hem fet i ens agradaria molt poder portar-lo a terme, ja que és molt original i ens ha costat molt de treball fer-ho i pensar-ho.

Construïm el nostre projecte educatiu a classe III

     El passat Dijous i Divendres utilitzarem la classe d'educació social per seguir avançant el nostre projecte educatiu i resoldre dubtes i problemàtiques que ens havien sorgit.

     En aquestes dues classes vam acabar d'organitzar el projecte, és a dir, ordenar-lo d'acord a la plantilla que havíem seguit però adaptant-la a les nostres idees i a la forma que es vera més clarament el que era el projecte sense repetir-nos.

     Vam aprofitar també per a preguntar uns dubtes que teníem i per mostrar-li al professor el que teníem fins eixe moment del projecte. Ell després de pegar-li una ullada ens va recomanar no fer afirmacions contundents si no estem segures o no les poden demostrar perquè podem entrar en contradiccions o pot semblar que el projecte no s'adapta a la realitat. A més, ens va recomanar canviar i modificar algunes coses per a aconseguir que el projecte siga més clar i que mostre allò que anem a desenvolupar.

     A més, també poguérem aprofitar les classes per a acabar d'acordar i matissar les diverses activitats que volem desenvolupar en el projecte, els objectius d'aquestes així com la metodologia i el calendari. Vam acordar també com podríem posar-ho al treball perquè no complicara la presentació del treball i decidirem fer-ho mitjançant una taula, com ens havien recomanat, però de forma vertical per poder numerar les pàgines i que no entorpira la resta del treball.

     El debat sobre el nom del projecte ens va tindre ocupades una estona perquè buscàvem que fóra original a més de clar i curt, però finalment escollirem dos per decidir-ho quan acabem el projecte amb tota la informació i tot el treball fet.

     Per últim vam decidir com podíem desenvolupar la part de metodologia i estructures d'organització perquè no es repetira amb altres aparts o en els mateixos subapartats. Decidirem fer-ho de forma ordenada i centrant-nos en el que és important més que en seguir els subapartats establerts, de mode que si alguna cosa estava repetida la vam eliminar i eu formularem de nou perquè en llegir-ho no es fera pesat i és vera de forma clara i concreta com es desenvolupava el projecte.

     Aquestes dues classes ens van servir per a saber allò que teníem mal en el treball i allò en el que havíem de treballar una mica més per poder presentar el treball i rebre unes millors qualificacions. Ara sols quedar treball durant els últims dies per presentar un projecte educatiu complet i clar que mostre la finalitat i la metodologia del projecte educatiu d'Orriols i que qualsevol que el llisca puga entendre de què tracta el projecte.

CONSTRUINT LA CIUTADANIA JUVENIL

Per a la classe de hui ens teníem que llegir un document penjat pel professor a l'aula virtual anomenat "CONSTRUINT LA CIUTADANIA JUVENIL Marc teòric per a les polítiques de joventut i ciutadania"

Abans de comentar el text entre totes i tots, ens hem ficat en context en quant que entenem per joventut i les polítiques públiques dedicades a aquesta.
Joventut és una categoria socialment construïda i històricament mutable que defineix un grup social. Però com es caracteritza aquesta? Per l'edat? Per la condició social? Quan s'acaba?

Aquestes són algunes de les qüestions que ens han sorgit al parlar de la joventut.
La idea d'abans que una persona és jove durant un temps està perdent-se a causa de la ideologia neoliberal dels nostres dies. Els estils de vida les pautes de consum i oci o determinats codis de conducta es converteixen en criteris per entendre qui entra dins del col·lectiu "jove".
D'aquesta forma ens trobem en dues maneres d'entendre la joventut, com una etapa plena de la vida on s'aconsegueix l'autonomia i s'assenta la cultura, o com una transició cap a la vida adulta.

En aquest sentit el professor ens ha explicat que aquestes dues visions de la joventut impliquen dos tipus de polítiques: afirmatives (que pertany a la primera) i de transició, on en les dues trobem presents polítiques des de la perspectiva neoliberal.

Situades en aquest marc, comentem que una de les primeres idees que ens presenta el text és la qüestió de si es pot ser jove i ciutadà o ciutadana. Hem parlat entorn de l'afirmació "Parlar de ciutadania permet centrar-se en els joves d'avui, i no en els adults de demà", visió que està relacionada amb les polítiques afirmatives que en parlarem abans.

També ha sorgit el debat del discurs que se té contra els joves criminalitzant-los de no participar, o de la visió que tenim nosaltres de quan hi participem no ens tenen en compte.
Hem reflexionat sobre la idea que des de menuts tot es deriva a les altres persones, no ens eduquen per a participar, i de cop ens demanen participació quan realment el que hauria de ser és que des de les primeres etapes educatives t'ajuden a fer-te partipant de la teua vida.Educar en la participació en la ciutadania seria un gran pas.

En aquest punt ens trobem en el debat d'educar en l'educació formal o en la informal, per a vincular el desenvolupament dels joves com a persones autònomes amb capacitat de decidir el seu camí exercint la seua condició ciutadana d'una manera activa i participativa.

En definitiva podem dir que tant els i les joves que participem com els que no, necessitem que la nostra veu es tinga en compte, i que ens deixen participar no sols dins del sistema, sinó en l'àmbit que a nosaltres ens parega favorable, dins d'un marc crític.

També és important canviar la nostra concepció de participació en la democràcia perquè tenim molt inculcat el fet que participar és votar cada quatre anys, i cada vegada ens donem conter ( i més en el context polític del moment) que és necessària una major implicació de la ciutadania en les decisions polítiques, fent un guiny a les veus joves, les quals pensem que són un airada fresca a les institucions i al carrer.
Demanem que deixen de senyalar-nos com a radicals o violentes a les que exercim la nostra participació en àmbits no institucionals perquè segurament escoltarem la idea de "Jo quan era jove com tu també era tan incrèdula i/o utòpica", però com va escriure Galeano, per això serveix la utopia, per a caminar.
I que seria dels nostres dies sense les batalles que han lliurat els i les joves amb les seues idees i les seues veus?

"¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan

abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno 
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines de pasado
y los sabios granujas del presente."

Mario Benedetti

Construïm el nostre projecte educatiu a classe II

Hui dia 5 de Maig hem seguit a classe elaborant el nostre projecte.

Avui ens hem centrat en els objectius i les activitats del projecte.
Primer ens han sorgit preguntes com: quant de temps ha de durar el projecte o quantes activitats hauríem de fer.Finalment hem decidit que en seran unes 10 i que es faran cada cap de setmana durant un mes.
A més hem començat a dissenyar-les i així a poc a poc complíem els objectius al mateix temps que ens n'anaven ocorrent de nous.

Pel que fa al disseny de les activitats cal dir que ens ha resultat dificil perquè volíem ser originals, atractives i alhora poder transmitir els principis pels quals es regeix el projecte.Tenint en compte als destinataris que van destinades. Així que per a què fora apetible per a tota la comunitat hem dividit els destinataris en dones, joves i nens i nenes, d'una forma específica tenint en compte les necessitats de cada col·lectiu, però també algunes per a tota la família on tant els grans com els menuts puguen gaudir i aprendre.

En aquest punt se'ns hi ha ocorrit que encara que les activitats duren 2 o 3 hores, anàvem a fer una (L'horteta) que està destinada a tota la comunitat, on es representaria la continuïtat del projecte i on primerament es faria un acompanyament. La idea és que el projecte seguisca i a curt termini, quan acabe el mes, poder fer una avaluació amb tota la comunitat de la idea perquè puguen seguir-la d'una manera educativa, lucrativa i autogestionada.

 
Ha sigut una classe molt amena, ja que ens ha agradat dissenyar les activitats i ens hem donat conter que en dividir els col·lectius també ens hem trobat en necessitats diferents depenent de cada un d'ells que en un primer moment no havíem tingut en compte.

Ens ha paregut bona idea el grup de dones perquè ens pareix un bon mecanisme que es creen reds entre elles, ja que se senten més empoderades i més còmodes. I a més en aquest moment ens ha sorgit el problema actual que les dones del barri normalment són les que s'ocupen de la cura dels xiquets així que alhora de fer les activitats per a dones anem a intentar que també es facen per als nens i les nenes així que cap dona es quede per vindre pel fet de haver de quedar-se amb els fills o les filles.

El grup de joves també ens ha fet il·lusió, ja que ens incloem dins d'aquest grup i podem ficar-nos més en la seua pell. Totes som d'algun barri on en la mesura que anem fent-nos grans anem desapegant-nos més d'ell, i un dels objectius és que els i les joves es queden al barri a participar perquè pensem que tenen molt a dir.


Sobretot ha sigut gratificant preparar les activitats per als nens i les nenes, ja que són realment les esponges de la comunitat i era important que les idees els arribaren clares, però sobretot que els nens i les nenes es divertiren i compartiren els seus espais fent-los seus.

Construïm el nostre projecte educatiu a classe

Hui dia 29 d'abril continuem treballant el projecte a classe a partir del que es va explicar ahir a classe. A la sessió continuarem l'esquema explicatiu (podeu veure en posts anteriors la resta d'esquema).
Primerament ens plantejarem: Què és un projecte? "Document previ públic que comunica quina és l'acció/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d'element per a l'avaluació" (Carles Monclús).
Vam veure la importància de la claredat a l'hora d'elaborar un projecte, ja que és una ferramenta comunicadora i que ens serà d'utilitat abans, durant i després de l'acció. Es remarca la importància de la coherència dels objectius i s'explica el punt d'organització i metodologia. A aquest últim hem d'organitzar-nos, definir els mecanismes de funcionament així com les tasques i funcions de cadascú, l'organigrama, les formes de participació, l'accés... Vam veure el punt d'activitats i el calendari. 

Destacarem l'apartat de difusió, que és fonamental per a donar-nos a conèixer i aconseguir patrocinadors. Parlarem de com difondre a la premsa i mitjans de comunicació mitjançant rodes de premsa, dossiers de premsa, notes de premsa (i verem les diferències entre elles), també de com ens podíem fer de notar generant noticia (fent una activitat cridanera al mig del carrer, per exemple) i a través de la publicitat. Vam veure la possibilitat de difondre a partir de personatges clau, però sobretot incidirem en l'importància de les xarxes socials. Aquestes són fonamentals hui en dia i fer publicitat a través d'elles és molt més senzill i econòmic que mitjançant mètodes tradicionals com cartells i flyers. La clau es tindre un lloc web principal (un blog és un bon mitjà) on estiga l'explicació del projecte, i compartir a través de les xarxes més populars (Facebook, Twitter...).

Sobre els recursos destacarem la necessitat d'especificar correctament tant els materials com el personal necessari, així com el pressupost. El pressupost ha d'incloure les despeses i els ingressos (nomenem alguns llocs web de crowdfunding interessants com goteo).
Comentarem a l'avaluació que hem de preveure com avaluarem els resultats, amb quins instruments ho farem. Veiérem alguns exemples de documents (enquestes, qüestionaris...) i de tècniques d'avaluació (grups de discussió).
Una vegada orientades sobre com continuar el projecte, ens passàrem mans a l'obra!