EDUCACIÓ SOCIAL; INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA: conceptualització, perfils i contextos d'intervenció (FORO)

En aquesta classe del 19 de febrer vam llegir i debatir mitjançant el foro del text “Educación social. Intervención Socioeducativa: Conceptualización, perfiles y contextos de intervención”, un text que tracta el tema de la interdisciplinarietat necessària amb els professionals de l'educació social, ja que desde la seua disciplina i perspectiva l'educació és la part més rellevant i realment no es pot fer una intervenció sense component educatiu. Per tant, cal que posem en comú els objectius i treballem en conjunt per assolir-los.

Es van crear vàries línies de debat sobre diverses qüestions, en primer lloc, la igualtat i la necessitat de cambiar la societat desde l'educació encara que no soles des d'aquesta, però sí que coincidim totoes en que és una de les formes més efectives de produïr un canvi efectiu i que evolucione amb el temps. També cal dir que cal que s'implemente en l'educació no formal per a que el canvi es produisca.

En segon lloc, si la intervenció socioeducativa és útil en el Treball Social, les conclusions són clares en aquest cas, és imprescindible i va necessàriament unida a la pràctica professional de les i els treballadores i treballadors socials.

Es va crear una línia de debat també sobre el paper de l'educació i la funció de la mateixa, ja que per una banda la societat demanda objectes no pensants per fer-la funcionar tal i com la entenem actualment i per altra banda l'educació s'entén com una eina de afavoriment de l'existència de subjectes pensants que puguen assolir coneixements per ells mateixos i elles mateixes i es puguen desenvolupar de la forma més lliure possible.

FRANKENSTEIN EDUCADOR - Part 2

En aquesta segona sessió d’anàlisi del llibre de Philippe Meirieu vam treure una sèrie de idees clau de la segona partició del llibre i les vam debatir i ficar en comú a classe.

Aquesta es divideix al seu torn en capítols que expliquen temes educatius amb metàfores, en primer lloc fa referència al mite del gòlem dels jueus que explica que el rabino deu començar per modelar a un ser amb argila roja i després grabar-li en la front la paraula veritat i es converteix en un ser dòcil capaç de complir feines difícils especialment que contribuisquen a la supervivència de la comunitat jueva. Posteriorment, indica que els plans fallen i que els èssers ideats pels homes per servir-los no es deixen dominar fàcilment i que a voltes no es pot controlar de tal manera.


Més tard fa referència a la paradoxa de l’educació explicant “La dialèctica de l’Amo” de Hegel, el que s’explica és que la satisfacció de l’amo seria que l’esclau li saludara com a home lliure i li regoneguera com a un igual, però en aquesta situació l’amo ja no seria amo i el servidor tampoc seria servidor. Amb l’educador i l’alumne passa el mateix, la vertadera satisfacció de l’educador seria que l’alumne el saludara com una persona lliure i el reconeguera com el seu educador sense ser així el seu vasall.

D’aquesta deriva la paradoxa de l’educació com a fabricació, “T’obligue a adherir-te lliurement a allò que jo et propose”, un carreró sense eixida existencial, ja que és contradictori.

Per tant, cal concluir que l'educació sempre porta grans dificultats i no pot ser mai prevista i perfecta, ni cal esperar resultats concrets.