FRANKESTEIN EDUCADOR



Frankestein educador es un llibre que va publicar Philippe Meirieu en 1998 i que ha sigut traduït a castellà per Emili Olcina. El text es basa en la historia del doctor Frankenstein i el seu monstre per qüestionar, reflexionar i relacionar-ho amb el mite de l'educació com fabricació. Aquest va ser l'element clau en la darrera classe, ja que es va basar en reflexionar i comentar la primera part d'aquest llibre on està inclosa la introducció i part del primer capítol. La dinàmica de la classe va ser principalment destacar frases, paràgrafs o inclòs paraules per debatre, comentar o comprendre els significats i traure-li sentit al text en el seu conjunts.

En «Introducció: Hi ha ginebrins i ginebrines... o sobre la legitimitat d'un enfocament mitològic en educació» es fa referencia a l'evolució sobre la pedagogia en Ginebra l'aparició de escoles, textos i d'escriptors que cada vegada tracten aquest àmbit amb més profunditat. També fa referencia a la historia central que dona significat al text que es Frankestein i que va nàixer en un concurs de relats de por on participava Mary Shelley. Aquesta part destaca la importància d'aquest llibre per al mite de l'educació i per al àmbit de la pedagogia i fa una referencia al conflicte fabricació-educació de l'home. En gran pinzellades introdueix les primeres idees sobre el que posteriorment es desenvolupara en el text com poden ser les conseqüències de l'abandonament d'un ser que no es dolent en el moment de la seua creació però que acaba convertit en un monstre. També destaca el fet de «fabricar» un ésser i ho compara amb altres novel·les basades en les que la historia gira al voltant del mateix eix com per exemple Ícaro i Prometeo, així mateix fa una xicoteta critica sobre allò que suposa la fabricació d'una persona per a la societat en el seu conjunt. L'autor del text tracta de obrir-nos el camí per que entenguem la paradoxa entre la novel·la de Frankestein i el mite de l'educació, la importància i la situació de dependència que es crea quan l'educació es dona en una relació directa.

A la primera part del primer capítol d'aquest text es tracta un poc la similitud d'algunes grans obres amb el «mite de l'educador» parant-se cada vegada en allò que l'autor considera que té mes rellevància. D'aquesta part vaig a destacar una cita a Meirieu «Escapa de las imagenes, de lo ya visto, de lo previsible, de lo que todos esperan: se atreve con un gesto que procede de otra parte, es decir, que procede, en el fondo, de él mismo… un gesto que no le es dictado por los demás, un gesto que no ha hecho nunca y que no sabe hacer, però que debe hacer precisamente para aprender». Aquesta afirmació es troba en el final de la primera part del capítol I, fa referencia a l'obra de Pinocho i resumeix tot allò que s'ha desenvolupat al llarg del capítol.

L'educació s'hereta, s'imposa, s'aprèn a través de familiars, L'escola, la societat que ens mostra allò que necessitem saber com la llengua, cultura, valors i normes per a que en un futur eixe xiquet siga capaç de construir per ell/a mateix/a les capacitats mentals per adaptar-se i viure en el mon. Així doncs, es clara la importància de l'entorn en el procés de socialització, de educació i per això es impossible participar com a membre d'una col·lectivitat sense saber d'on ve, la historia, la comprensió i la interpretació dels esdeveniments que s'han donat en la societat en la que viu. I es mitjançant totes aquestes petjades que deixen els predecessors que es donen consells, s'educa i s'introdueix a un univers cultural que ajudarà i acompanyarà al xiquet en el seu procés d'educació. Actualment els canvis entre una generació i la anteriors es donen rapida i radicalment i la transmissió per impregnació s'ha tornat complicada i les relacions s'han «instrumentalitzat» de forma que s'intercanvien servicis i en aquesta situació trobem adolescents sense arrels ni historia. Per això podem afirmar que la nostra condició social s'ha d'inscriure's en una historia i desenvolupar-se gràcies a la transmissió d'una cultura.

L'educador posa tota la seua energia i la seua intel·ligència en formar i educar de la millor manera possible. A més, l'autor afirma que es produeix el denominat «efecte expectativa» que es dona quan la imatge que podem formar-nos d'alguna persona i que li donem a conèixer determina els resultats que s'obtenen d'eixa persona i de la seua avaluació.

En l'obra de Pigmalión, es pot detectar un projecte fundacional, una intenció de fer de l'altre una obra pròpia, viva que torne al creador la imatge d'una perfecció somniada. Es a dir, voler a la pròpia obra es voler-se a si mateix i voler a l'altra persona la qual no te perill d'escapar, ja que u mateix s'ha apropiat de la seua fabricació. Així doncs, es una aventura complexa, dolorosa i carregada de diferents sensacions i sentiments. També podem observar que es dona una contradicció, ja que el educador vol fabricar a l'altra persona, però també vol que l'altre escape del seu poder per a que aleshores puga adherir-se a eixe mateix poder lliurement. L'adhesió forçosa, fingida i coaccionada no poden satisfer-lo.


Un altre aspecte que destaca es què en el procés d'educació ens importa poc allò que li interessa a l'altra persona i el que fem es decidir i imposar en el seu lloc, ja que en el moment que ells pogueren decidir per compte propi l'educació ja s'hauria completat. Així doncs, Meireu fa una similitud, com ja he destacat abans, entre el conte de Pinocho i aquest aspecte. Es dona, que en el moment en que Pinocho salva a son pare del tauró aquest ja ha completat la seua educació i ja no es presoner dels seus impulsos, de les autoacusacions, ja no es una persona depenent, i no respon a les expectatives dels adults. És un xiquet resolt que no dubta en afirmar la seua voluntat amb serenitat i sense violència, que ha abandonat les gesticulacions desordenades i que realitza un acte verdader, propi, un acte de valentia.


En conclusió podem afirmar que en aquesta primera part es fa un recorregut pels aspectes més rellevants en la educació i acaba quan es completa l'educació i el subjecte passa a ser responsable, independent i lliure per actuar. I tot aquest procés ho fa relacionant-ho amb diverses obres com son la de Frankestein o la de Pinocho de manera que serveix per entendre amb més claredat i amb exemples el que vol transmetre. Un text molt complet i que serveix per enriquir molt en l'àmbit de l'educació, socialització i pedagogia.

Homeless

 
        Homeless es el títol d'una obra de teatre que va ser representada a la Facultat de Ciències Social per un col·lectiu de persones que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. Pren el nom de "sense sostre" perquè transmet un missatge sobre la pobresa i sobre les diferents reaccions que te la societat a aquesta a més de convidar a la gent a reflexionar sobre aquest tema. L'obra va ser breu però al finalitzar es va deixar un torn per a que la gent que havia vist l'obra poguera preguntar, opinar o comentar el que volgueren sobre el teatre.


A la primera part de l'obra es pretenia mostrar als espectadors les diferents d'actuar davant d'una situació de pobresa, és a dir, hi havia segut a un banc un home adult, pobre i sòl i van tractar d'ensenyar-nos com es comportarien les persones davant d'aquesta situació. D'aquesta manera vam poder observar tres actuacions diferents entorn a l'home. En primer lloc estava la figura d'una persona que ajuda, col·labora o atén a un home pobre solament durant un moment o instant de la seua vida, però que n'està segur que ha contribuït i ha afavorit la millora de la situació de l'home pobre. positivament a de l'home. En segon lloc es troba la reacció de fàstic, és a dir, una mescla de por i angoixa a aquella persona desconeguda de la qual la societat ha creat falsos estereotips i que condueix a conductes tant irrespectuoses com aquesta que es va representar. En últim lloc estava la persona que passa per davant o s'asseu al costat d'aquests però no se n'adona de la seua presencia o no li presta atenció i per tant s'ignora a la persona que es troba en una situació de pobresa, com si no fora ningú.

A la segona part de l'obra es va canviar la situació de l'obra i es va centrar en un altre aspecte molt conflictiu i debatut respecte al tema de la pobresa. Es presentava una situació de poder, riquesa i fortalesa d'una dona que una vegada cada setmana o més, convidava a una persona pobra a menjar, endreçar-se i dormir a sa casa per millorar la seua imatge. La sorpresa arribava quan ella observa que la persona pobra que rep va ben pentinà, amb la roba neta i sense fam i li sembla un fet totalment impossible. El que anima aquesta segona part es a reflexionar sobre aquelles persones que manquen de recursos i es troben en risc però que no han perdut l'esperança, segueixen buscant treball, tractant de no trencar les relacions personals i segueixen lluitant.

Al finalitzar l'obra es va obrir un torn per a parlar obertament, comentar i preguntar i el mateix va ocórrer a la classe d'educació social. Les persones van comentar allò que els va semblar interessant o allò en que ho podien relacionar i també van realitzar preguntes als actors i al educador social de l'organització. La conclusió a la que vam arribar es que s'està invisibilitzant aquest col·lectiu que per desgràcia cada vegada es més gran i que a part de la situació que sofreixen moltes vegades a més son víctimes d'agressions verbals i inclús físiques per no pertànyer a la societat acomodada a la que tant estem acostumats. La ignorància i/o rebuig a aquestes persones que per motius aliens a nosaltres es troben en risc d'exclusió social es produeix per l'egoisme de la societat que no es capaç de veure mes enllà dels seus peus i prefereix quedar-se al marge en aquestes situacions. Ningú té el poder de jutjar les causes que els han dut a eixes circumstancies sinó el que deuríem fer es tractar d'arreglar aquestes situacions. D'altra banda tots hi vam estar d'acord en que les actuacions grosses deurien de fer-se des del govern per evitar que cada vegada més gent es veja al carrer, buscant-se la vida i sense recursos per tractar de fer front a la situació de vulnerabilitat. Així doncs, podem dir que el canvi comença per nosaltres amb xicotetes accions però es urgent que acabe amb mesures i reformes per part de l'estat que valoren la situació actual respecte aquest tema i li done solucions.

Primera setmana, introducció al concepte d'eduació.

¿Què és l'educació? 


Etimologia: del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure".


Definició RAE:
1. f. Acció i efecte d'educar.2. f. Criança, ensenyança i doctrina que és dona als xiquets i als jóvens.3. f. Instrucció per mitjà de l'acció docent.4. f. Cortesia, urbanitat.



A partir d'una pluja d'idees ens adonem que el concepte és molt ample i hi ha diversos punts de vista al respecte. De forma general podem dir que és un procés complex i dinàmic d'ensenyament i aprenentatge d'una persona, necessari per a què aquesta es desenvolupe correctament a la nostra societat. És a dir l'educació és una necessitat, un element fonamental de la socialització, "completa" l’ésser humà. 
Plantegem la pregunta: L’educació sempre és bona? 
Tipus d'educació: 
  • Educació formal. Reglada, per obtenir titulacions oficials, context de l'educació escolar. 
  • Educació no formal. Formació i educació sense un reconeixement formal, fora de l'àmbit escolar (les institucions, entitats, associacions i altres agents que ofereixen). Exemple: esports.
  • Informal. Procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influències de la vida diària i el medi ambient... Exemple: medis de comunicació.
"El niño salvaje"
 
Paulo Freire: Pedagogia del oprimit
Es proposa que la relació entre educador i educat canviï, s'alliberen les dues parts, creant una relació entre iguals on hi hagi feedback. L'objectiu principal és que els individus siguen capaços de veure el món per ells mateixos, que reflexionen sobre aquesta visió i arriben a conclusions pròpies i no imposades. Pensament lliure, autònom. Solament quan la persona és capaç d'entendre la seva realitat, és capaç de transformar-la.





Quan parlem d'acció / intervenció educativa ens referim normalment a accions amb vessant social que tracten de prevenir la segregació, millorar les circumstàncies dels infants en situació de risc social... Cal ser conscient que es relacionen els educadors, la societat i les institucions de forma que en tot procés educatiu hi ha elements d’intervenció social, i elements educatius en tot procés d’intervenció social. Per açò és important introduir assignatures d'educació en disciplines socials i a la inversa.




No podem negar que l'educació està carregada de moral, creences, perspectives... com hem comprovat a la pluja d'idees cada persona entén una cosa per educació. Per tant es pot dir que l'educació siga bona o no, mai serà neutra. Des del nostre punt de vista, considerem que l'educació ideal seria aquella que es centrara en potenciar les pròpies capacitats de les persones, més enllà d'introduir coneixements en elles, una educació més lliure que promocione el pensament autònom. 



Encara que l'educació siga un procés que és dona al llarg de tota la vida humana aquesta és de vital importància als primers anys de vida, on el nombre de interconnexions a les neurones és major.
Reflexionem sobre la película i la importancia de l'educació els primer anys de vida. En aquest cas no s'ha donat la educació ni la escolaritazació del nen i per tant aquest no sap actuar a la societat complexa a la que el llancen. Volem apuntar que ens semblen durs els mètodes i les tècniques violentes que s'utilitcen per tractar d'educar al nen. 


Analitzant fragments de l'obra de Freire s'adonem que coincidim en les idees principals. L'educació no deu ser un procés unidireccional, on el mestre, l'educador, el subjecte, transmet coneixements als alumnes, els educats, els objectes. En aquesta modalitat d'educació (a la que l'autor anomena bancaria) els continguts es dipositen a les persones sense que aquestes els reflexionen, els admeten sense qüestionar. La conseqüència és que es crea passivitat, tendència a l'adaptació i anul·lació de la creativitat.

Per a nosaltres, futures treballadores socials amb esperança de canvi, és molt important aquest referent. Per una banda perquè recolza la creença en les persones i les seves capacitats. Per altra perquè ens recorda la postura que hem de tindre a les intervencions. No hem de caure en la figura d'opressors i imposar a la gent el que ha de fer i el que no ha de fer, hem de capacitar, conscienciar, ajudar a les persones a que miren la realitat per elles mateixes, animar-les a treure les seves habilitats i creativitat per treballar en conjunt per un canvi.