Frankestein educador es un llibre que va publicar Philippe Meirieu en 1998 i que ha sigut traduït a castellà per Emili Olcina. El text es basa en la historia del doctor Frankenstein i el seu monstre per qüestionar, reflexionar i relacionar-ho amb el mite de l'educació com fabricació. Aquest va ser l'element clau en la darrera classe, ja que es va basar en reflexionar i comentar la primera part d'aquest llibre on està inclosa la introducció i part del primer capítol. La dinàmica de la classe va ser principalment destacar frases, paràgrafs o inclòs paraules per debatre, comentar o comprendre els significats i traure-li sentit al text en el seu conjunts.
En «Introducció: Hi ha ginebrins i ginebrines... o sobre la legitimitat d'un enfocament mitològic en educació» es fa referencia a l'evolució sobre la pedagogia en Ginebra l'aparició de escoles, textos i d'escriptors que cada vegada tracten aquest àmbit amb més profunditat. També fa referencia a la historia central que dona significat al text que es Frankestein i que va nàixer en un concurs de relats de por on participava Mary Shelley. Aquesta part destaca la importància d'aquest llibre per al mite de l'educació i per al àmbit de la pedagogia i fa una referencia al conflicte fabricació-educació de l'home. En gran pinzellades introdueix les primeres idees sobre el que posteriorment es desenvolupara en el text com poden ser les conseqüències de l'abandonament d'un ser que no es dolent en el moment de la seua creació però que acaba convertit en un monstre. També destaca el fet de «fabricar» un ésser i ho compara amb altres novel·les basades en les que la historia gira al voltant del mateix eix com per exemple Ícaro i Prometeo, així mateix fa una xicoteta critica sobre allò que suposa la fabricació d'una persona per a la societat en el seu conjunt. L'autor del text tracta de obrir-nos el camí per que entenguem la paradoxa entre la novel·la de Frankestein i el mite de l'educació, la importància i la situació de dependència que es crea quan l'educació es dona en una relació directa.
A la primera part del primer capítol d'aquest text es tracta un poc la similitud d'algunes grans obres amb el «mite de l'educador» parant-se cada vegada en allò que l'autor considera que té mes rellevància. D'aquesta part vaig a destacar una cita a Meirieu «Escapa de las imagenes, de lo ya visto, de lo previsible, de lo que todos esperan: se atreve con un gesto que procede de otra parte, es decir, que procede, en el fondo, de él mismo… un gesto que no le es dictado por los demás, un gesto que no ha hecho nunca y que no sabe hacer, però que debe hacer precisamente para aprender». Aquesta afirmació es troba en el final de la primera part del capítol I, fa referencia a l'obra de Pinocho i resumeix tot allò que s'ha desenvolupat al llarg del capítol.
L'educació s'hereta, s'imposa, s'aprèn a través de familiars, L'escola, la societat que ens mostra allò que necessitem saber com la llengua, cultura, valors i normes per a que en un futur eixe xiquet siga capaç de construir per ell/a mateix/a les capacitats mentals per adaptar-se i viure en el mon. Així doncs, es clara la importància de l'entorn en el procés de socialització, de educació i per això es impossible participar com a membre d'una col·lectivitat sense saber d'on ve, la historia, la comprensió i la interpretació dels esdeveniments que s'han donat en la societat en la que viu. I es mitjançant totes aquestes petjades que deixen els predecessors que es donen consells, s'educa i s'introdueix a un univers cultural que ajudarà i acompanyarà al xiquet en el seu procés d'educació. Actualment els canvis entre una generació i la anteriors es donen rapida i radicalment i la transmissió per impregnació s'ha tornat complicada i les relacions s'han «instrumentalitzat» de forma que s'intercanvien servicis i en aquesta situació trobem adolescents sense arrels ni historia. Per això podem afirmar que la nostra condició social s'ha d'inscriure's en una historia i desenvolupar-se gràcies a la transmissió d'una cultura.
L'educador posa tota la seua energia i la seua intel·ligència en formar i educar de la millor manera possible. A més, l'autor afirma que es produeix el denominat «efecte expectativa» que es dona quan la imatge que podem formar-nos d'alguna persona i que li donem a conèixer determina els resultats que s'obtenen d'eixa persona i de la seua avaluació.
En l'obra de Pigmalión, es pot detectar un projecte fundacional, una intenció de fer de l'altre una obra pròpia, viva que torne al creador la imatge d'una perfecció somniada. Es a dir, voler a la pròpia obra es voler-se a si mateix i voler a l'altra persona la qual no te perill d'escapar, ja que u mateix s'ha apropiat de la seua fabricació. Així doncs, es una aventura complexa, dolorosa i carregada de diferents sensacions i sentiments. També podem observar que es dona una contradicció, ja que el educador vol fabricar a l'altra persona, però també vol que l'altre escape del seu poder per a que aleshores puga adherir-se a eixe mateix poder lliurement. L'adhesió forçosa, fingida i coaccionada no poden satisfer-lo.
Un altre aspecte que destaca es què en el procés d'educació ens importa poc allò que li interessa a l'altra persona i el que fem es decidir i imposar en el seu lloc, ja que en el moment que ells pogueren decidir per compte propi l'educació ja s'hauria completat. Així doncs, Meireu fa una similitud, com ja he destacat abans, entre el conte de Pinocho i aquest aspecte. Es dona, que en el moment en que Pinocho salva a son pare del tauró aquest ja ha completat la seua educació i ja no es presoner dels seus impulsos, de les autoacusacions, ja no es una persona depenent, i no respon a les expectatives dels adults. És un xiquet resolt que no dubta en afirmar la seua voluntat amb serenitat i sense violència, que ha abandonat les gesticulacions desordenades i que realitza un acte verdader, propi, un acte de valentia.
En conclusió podem afirmar que en aquesta primera part es fa un recorregut pels aspectes més rellevants en la educació i acaba quan es completa l'educació i el subjecte passa a ser responsable, independent i lliure per actuar. I tot aquest procés ho fa relacionant-ho amb diverses obres com son la de Frankestein o la de Pinocho de manera que serveix per entendre amb més claredat i amb exemples el que vol transmetre. Un text molt complet i que serveix per enriquir molt en l'àmbit de l'educació, socialització i pedagogia.
